A voltes amb els patinets y la prohibicio per sis mesos de pujar amb ells als transports publics, el director de elperiódico Albert Saez, posa el dit a la nafra en el seu article.

"Per a gent d'una certa edat i una certa extracció social, els patinets són una joguina per a nens. La realitat, avui, en una conurbació com Barcelona, és una altra de ben diferent. El patinet elèctric és el mitjà de transport de la darrera milla per a desenes de milers de treballadors. Són els que no tenen el transport públic a la porta de casa seva i que tenen el seu lloc de treball en un polígon industrial incomunicat si no és amb cotxe o amb moto. Són els que saben que el planeta els necessita i entenen que combinar el transport públic amb el patinet és més sostenible que fer servir el cotxe o la moto que cremen combustibles fòssils. Són els que compren patinets homologats per la UE i els condueixen responsablement sense saltar-se les normes de trànsit ni per a vehicles ni per a vianants. Però tota aquesta gent no existeix per als tecnòcrates de l'Autoritat del Transport Metropolità de Barcelona que, presos d'un atac de pànic per l'incendi d'una bateria de patinet, han decidit prohibir-ne l'ús als trens, metres i autobusos de la capital catalana. La mesura, comprensible si només es pensa en els riscos i les responsabilitats en un nou accident, ignora una realitat social evident per a qualsevol usuari de la xarxa pública. Estaria bé que, abans de decidir una cosa així, es passegessin pels serveis que regenten". El que haurien de fer aquests tecnòcrates, és lesgislar perquè els dels patinets portessin casc, matrícula identificatoria i tinguessin una asegurança, el que hauria de ser extensible als ciclistes, y no només als riders de Glovo i altri, sinó en general.