El supermercat dels Països Baixos Jumbo, ha decidit adoptar una mesura destinada a tots aquells que es vulguin donar un respir mentre fan la compra, i per pal·liar en certa manera la soledat d'aquelles persones que ho necessitin. Després d'una inicial introducció amb èxit el 2019, Jumbo ha anunciat l'arribada de dues-centes 'Kletskassas' -caixes lentes- més per a aquest any.
“Si podem jugar fins i tot un petit paper a la lluita contra la solitud, això és genial. Això és el que volem ser a Jumbo: veure realment el client, tocar el cor, veure l'alegria a la cara", assegura la directora general de l'empresa, Colette Cloosterman-van Eerd. A causa de tots els mitjans digitals i les presses cada vegada més grans, es nota que la necessitat de calor humana és cada vegada més gran. Realment és un petit esforç ajudar a omplir la bossa a les caixes i tenir una agradable conversa al mateix temps. Demostres que tots importen”, afegeix Cloosterman-van Eerd.
"Fem això de diverses maneres, incloses les nostres 'Kletskassas'. Estem orgullosos que molts dels nostres caixers vulguessin asseure's darrere d'una 'Kletskassa' [caixa registradora]. És un gest petit, però molt valuós, especialment en un món que s'està digitalitzant i accelerant”, afirma Colette.
"En general, faig les meves compres cada dia, sovint al matí, quan està més tranquil. Aquí sempre hi ha hagut temps per xerrar al Jumbo, jo vinc des de fa vint anys. No has de bregar amb clients impacients a la fila. Amb els caixers més joves parlo principalment de xerrades trivials, això és divertit", assegura Annie, de 72 anys i clienta d'una botiga de la localitat d'Udenhout. "Prefereixo parlar realment sobre mi amb els empleats grans. Això fa una bona sensació. Tinc força 'hobbies' i contactes socials, però també conec gent per a la qual el supermercat és l'únic punt de contacte del dia”, afegeix Annie.
A Espanya, la solitud és l'epidèmia silenciada que afecta més de 5 milions d'espanyols. Qui sap si en un futur també s'implanta aquest tipus de mesures de caràcter social per intentar pal·liar aquest problema d'alguna manera, encara que em temo que aquí aixó no ho veurem; potser les farmàcies ja duen a terme aquesta funció, a la seva manera. S'ha de dir, que almenys al meu barri, les senyores grans són les més expertes en colarse, a la que et descuides, sempre tenen pressa i el caldo al foc - és un tòpic, però real com la vida mateixa -, i si no es colen, es posen nervioses si la cua no avança ràpid. Aixó no treu - un altre tòpic real com la vida mateixa - que després en sortir del Super, estiguin xerrant una bona estona amb alguna coneguda. Aquí, l'ùnic que tenim en alguns supermercats grans és la caixa ràpida, o sia, totalment a l'inrevés del supermercat dels Paisos Baixos.
.png "English"){kind=small}
12 Comentaris
Es verdad¡¡¡ siempre vamos con prisa para después hablar en la calle media hora de lo mal que está la cosa con el primero que tropiezas.
ResponEliminaEs una idea excelente. Quien quiera charrar , a la caja lenta y todo quisqui hace allí su paradeta.
Hay una vecina que tiene el ècord mundial. Estaba hablandp con otra vecina cuando salí un dia con la bici a eso de las 9 y volví a eso de las 11, y como el dinosaurio, aún seguia allí, pero con otra, porque es de estas que si te pilla no te suelta a no ser que encuentre a otra.
EliminaDoncs a mi em sembla una parida. Has d'estar molt cardat per haver de necessitar parlar amb un caixer. Que vindrà després? Parlar amb l'expenedor automàtic de tiquets del pàrquing?
ResponEliminaPoc coneixes la gent gran que viu sola; que aixó nos ens afecti a tu o a mi, es una altra historia, però t'asseguro que hi ha molta get gran que aplaudiria aquesta mesura amb les orelles.
Elimina,però t'asseguro que hi ha molta gent gran que aplaudiria aquesta mesura amb les orelles.
EliminaSoc grandet i visc més solet que un monjo tibetà. Però afortunadament, no estic tan cardat com per a arribar a aquests extrems. Els que dius, que és ben cert, no és un argument en contra del que jo dic. (crec)
Es complementa, per aixo dic que a tu i a mi - de moment - no ens afecta.
EliminaUna iniciativa curiosa, me gusta.
ResponEliminaCierto, la soledad es una plaga silenciosa, va creciendo sin prisa pero sin pausa.
Nadie puede afirmar que esté libre de verse solo algún día...
Saludos, Francesc
Antes de ayer, en la cola del cajero del BBVA, en plena calle y con un frío que pelaba, una señora de 72 años esperando turno me empezó a dar conversación.
EliminaQue estaba sola, que tenía dos hijos. Que su marido cuando llevaban quince años de casado se fue con otra, que los hijos los crió sola, que su ex vive en El Prat y se juntó y ahora quiere ver a los nietos, nietos de sus hijos que nunca cuidó ni pasó importe de pensión,... Toda su vida en diez minutos.
Yo me dediqué a escuchar . Nada más.
Me dió mucha pena. Mucha.
¿Porqué no un cajero humano que escuche?
Salut
Miquel, i les iaies i iaios als queels hi has de donar un cop de mà al caixer, acostumats com estàven a anar a la oficina on l'empleat els donava els diners i tambè conversa.
ResponEliminaLo que scede Paco, es que hay gente que aprecia la soledad, o digamos que se ha acpstumbrado y otras personas que no. La soledad, mientras uno pueda valerse por si mismo és un don muy preciado. Recuerdo que mis padres vivian juntos pero separados; mi madre en el comedor viendo telecinco y mi padre en su cuarto leyendo o escribiendo, mientras escuchaba la radio. Estaban separados, solos los dos, pero a pocos metros de distancia ubo del otro, era una soledad acompañada. Pero esta gente mayor que vive sola, más sola que estar sola que diria Neruda, sin acompañamiento, a menudo ignorada por sus familiares más allegados, y eso, si uno no está preparado, tiene que ser muy duro.
ResponEliminaSaludos.
En catalán hay una palabra que no tiene traducción al castellano, y es bellísima: SOLITUT, que es la soledad buscada. La otra, la soledad, es la que uno se encuentra sin desear.
Eliminafis i tot una novel·la de Víctor Català (Catwrina Albert)
EliminaSolitud, fidel companya
de tants i tants anys,
no et facis l'estranya,
saps que em tens