- BLOC D'ACTUALITAT - INFORMACIÓ - OPINIÓ - POLÍTICA - NOTICIES CURIOSES - CONTEXTO

LA RUTA DELS CARTRONS



No pot parar de tossir i té molta mucositat. Hichiam, un jove de 28 anys procedent del Marroc, aguanta l'onada de fred des d'un tros de cartró i una manta al passeig Picasso de Barcelona. "El fred, el vent... és horrible. Em trobo molt malament. Estem morts en vida", explica el noi. Altres dels seus companys combaten la grip i la febre amb paracetamol o inhaladors. Com ells, 2.500 persones a Catalunya no tenen cap lloc per protegir-se de les baixes temperatures: dormen al carrer - el periódico.

Fa anys que la població de persones que dormen i viuen al carrer no solament augmenta sinó que crea certes tensions de territori. És una perversió de la misèria que assimilem amb compassió, vergonya i certa por. Ara, a més a més, moltes sucursals bancàries del barri –un barri dels considerats benestants– desapareixen i fortifiquen els locals amb blindatges cuirassats per evitar ocupacions i això ha trencat l’equilibri entre la demanda i l’oferta d’espai. Els vestíbuls d’oficina bancària i els replans de botigues tancades (n’hi ha cada vegada més) continuen sent els espais més concorreguts pels que s’han vist abocats a viure d’aquesta manera. De dia, busquen bancs, parcs i fonts i endrecen el seu campament improvisat nocturn acumulant cartrons i mantes que, amb una solidaritat clandestina, algun porter o conserge de la zona els guarda. La demanda de cartrons és important. Els fan servir per construir parapets amb ànima de trinxera, que lluiten contra el vent, la llum i la possible intromissió de noctàmbuls violents i amb mal beure. L’arquitectura d’aquestes estructures improvisades és imaginativa i pràctica però també desesperada. Un dels homes que dorm a prop de casa em comenta que d’ençà de la instauració del toc de queda oficial les nits són més plàcides, també gràcies a la bonança d’un clima que ningú no diria que correspon al mes de novembre. Durant el dia, demana a prop del mercat, però hi ha molta competència. O, tot i que està tancada gairebé tot el dia, a la porta de l’església. I quan no se’n surt, se’n va a un forn o a un supermercat i de vegades li donen, a més de monedes, menjar per salvar un dia sense gaire horitzons ni expectatives. 

Un dia que fa pensar en el que deia el cineasta i contista Khémir Nacer: “El dia del pobre dura un any i l’any del ric dura un dia”. El barri assimila tots aquests moviments de supervivència sabent que són el símptoma de moltes coses que no funcionen i, alhora, l’avís del que podria passar-nos si perdéssim els privilegis de falsa normalitat que encara conservem. Però tornant als cartrons: una de les persones que dorm al carrer a prop de casa meva els acumula en un racó de la façana del DIA, munta cada nit el seu parapet de cartrons grans, retallats i combinats per fer d’estora i de pseudotenda de campanya. Un altre sol dormir a l'interior del Caixer del BBVA, i a més es tanca per dins, i la gent al matí no pot anar a treure diners, doncs sol llevatr-se tard. Fa temps que no es veu, però en aquest mateix caixer del BBVA, hi dormia un senyor estranger amb el seu gos, parlava molt poc de castellà, un dia en parlar amb ell em va dir que era danès, però no va voler parlar de com havia arribat a la lamentable situació en que estaba.

Amb el fred, el problema de dormir al carrer s'agreuja. L'Ajuntament de Sabadell i la Creu Roja han activat el protocol de l'Operació Fred i ja és preparin per donar resposta a les persones sense llar en cas de baixes temperatures. Es pretén atendre i allotjar aquestes persones en cas de condicions climatològiques adverses. Un cop activat el protocol de l'Operació Fred, segons els avisos meteorològics i de situació que es reben del Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT), la Policia Municipal és qui alerta els responsables municipals i les entitats referents sobre la posada en marxa del dispositiu. El servei atendrà ciutadans i ciutadans que es troben a Sabadell, sense un lloc per dormir. Els usuaris podran accedir per fer nit al centre d'acollida, ubicat al Molí de Sant Oleguer, que compta amb 30 llits.

Publica un comentari a l'entrada

8 Comentaris

  1. Un problema molt greu que s'hauria d'afrontar de forma unitària i no per municipis, ja fa molts anys que dura, la veritat és que la gent normaleta no protestem gaire, de forma massiva, tot i que hi ha molt voluntariat. No podem dir que no ho veiem o no ho sabem, per cert. En tot cas els partits estant per altres coses i els mitjans de comunicació, també. Abans, al menys, hi havia molts més caixers automàtics tacants i moltes més oficines bancàries i es 'tolerava' l'estada. És un problema que ja fa dècades que no sé com no preocupa molt més a tothom. Durant les Olimpíades els van 'amagar', i amb la pandèmia també es van prendre mides urgents però tot torna a estar 'desmadrat'

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aqui a Sabadell s'han mogut els de l'Ajuntament amb la "cruz roja"

      Elimina
  2. I no és un problema català, barceloní ni espanyol, la gran majoria de ciutats grans euroepees i mitjanes el tenen, crec que tan sols algun país nòrdic ho ha pogut controlar. París té llocs horribles plens de gent sense sostre, per exemple. Tot sembla que sigui culpa de la Colau i ens quedem tan panxos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vaig parlar del tema, proposant una solució, però no vaig tenir gaire éxit:
      https://blocfpr.blogspot.com/2022/04/foravila.html

      Elimina
  3. Una de las cosas que me asquea de la iglesia, (salvo la parroquia de Santa Anna, quede constancia) es el cierre de las puertas de las parroquias en estos días de frio.
    La constatación evidente está en la iglesia de Plaza Castilla, que incluso han acordonado con verjas de hierro los soportales, con la excusa de que se mean, como sino lo hicieran los perros.
    Las puertas de las iglesias han de estar abiertas las 24 horas para que la gente pueda dormir dentro.
    Otra de las cosas que me dan grima, y no discutiré ni daré pábulo a la discusión, ni contestaré, es que todo quisqui espere que esto lo arregle la iglesia, cuando es un problema de la ciudad.
    Se que en Madrid, en Berlín y en Tokio pasan cosas similares, pero yo no pago (por cierto que de la plusvalía de la venta de mi piso, este Ay untamiento de me ha llevado un año de mi paga) yo no pago, insisto, ni en Madrid, ni en Berlín ni en Tokio ningún tipo de impuestos.
    La falacia de que en todas partes pasa lo mismo es un tema cansino que hace que la responsabilidad de la persona que manda quede diluida.
    Tenemos unos palacios en Montjuïc, Maria Cristina y Alfonso XIII, en plena Plaza España y al lado mismo la central de la Guardia Urbana; donde poniendo urinarios portátiles y camastros militares se podría adecentar para pasar la noche en cubierto a todos los pasavolantes de Barcelona.
    Esto no lo ha de hacer la iglesia, ni el gobierno central del encantado de conocerse, lo ha de hacer el Ay untamiento de la ciudad.
    El tema es largo, yo hablo por experiencia (ya se que lo he dicho muchas veces) pero sólo hablando con la gente que las pasa putas se sabe de primera mano, todo lo demás son sólo buenas voluntades y en ellas existen, cuando no se acercan al postulado político de quien escribe y expresa esa idea, esas buenas voluntades y esas defensas de lo indefendible.
    Llevo 17 años, diez y siete para el 1 de febrero, en esos años se ha cambiado de alcalde muchas veces, pero quien está al mando ya lleva años para abrir unas simples puertas de un par de habitáculos. Sólo se que vamos a peor cuando se pueden, al menos, cobijar en lugares estratégicos.
    Otra cosa es que se obvie que estos lugares existan.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aixó de les esglesies seria una solució temporal, pero recorda la proposta que vaig fer fa uns mesos, malgrat no va agradar gaire.
      https://blocfpr.blogspot.com/2022/04/foravila.html

      Elimina
  4. Ya te he comentado que este es un asunto escabroso y que cada uno lo ve desde el punto de mira al que vota y simpatiza, de tal manera que si hoy mandan los socialistas, o los podemitas, o los peperos, la existencia de la situación siempre será porque venía de antes, porque antes se hicieron las cosas mal o porque los anteriores no supieron hacerlo.
    De nada vale que quien hoy está al frente del poder lleve dos legislaturas y los pabellones cerrados, sea quien sea el que mande, insisto, porque quien tiene una idea política siempre tendrá esa idea política y nunca culpará EN SU PARTE PROPORCIONAL con quien simpatice.
    Te diré porqué no se abren los pabellones para que los sin techo (unos 1.200 sin cobijo de nada ni de nadie según hoy en ARRELS) vaya a dormir allí:
    A) Porque no hay efectivos humanos de la Urbana
    B) Porque nadie quiere pagar seguridad privada , ni Ay untamiento , ni Generalitat
    C) Porque nadie quiere hacerse responsable si ocurre algún desaguisado, ya que estarían bajo la tutela del dispositivo que hubiera en aquel momento
    C) Porque nadie quiere pagar un servicio de limpieza que se necesitaría cada día después del cierre de los pabellones
    D) Porque asear los WC clínicos cuestan dinero y nadie quiere hacerse cargo del dispendio.

    Ese es el problema, el verdadero problema, que vente días de acogida sólo por dormir costaría no menos de 250.000 € y esos euros NO DAN VOTOS y no los van a gastar.
    Un abrazo y Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. En el resum dels fets: Ajudar aquesta gent no dona vots. Punto pelota.

      Salut.

      Elimina