L'any que acabem d'encetar es presenta convuls d'entrada. Tindrem eleccions municipals, autonòmiques a les comunitats no històriques i generals. O el que és el mateix, l'apocalipsi, l'acabose, la fi del món que en realitat no serà a partir d’ara mateix, pero aneu-vos preparant per escoltar durant mesos la cantarella que dona sentit a la democràcia. Els grans trets del guió ja estan escrits. La dreta té tres claus per reblar. La desintegració d’Espanya per culpa del felón de Pedro Sánchez; les dificultats econòmiques de les classes mitjanes i populars en el cas que la realitat, o la narrativa, acabin confirmant escenaris encara pitjors que el present, i l’agenda social, aquesta més propícia per a Vox que no pas per al PP. Ja que els populars sempre han de vigilar el seu flanc més liberal, que comparteix amb l’esquerra i encara que sigui sense que l’agenda avortista, eutanàsica o del gènere a la carta, per posar alguns exemples, faci soroll.

L’esquerra, per la seva banda, ho confiarà tot al papu que ha de venir si es gira la truita: retallada de drets socials i un enfocament per fer front a les turbulències econòmiques que centrifuga els costos en els més desfavorits per posar fora de perill els rics. De Catalunya, poca cosa cal esperar al flanc esquerrà el 2023. En tot cas, el recordatori permanent que les coses són millors que el 2017. El procés no s’ha acabat, com interessadament afirma Pedro Sánchez i intueix perfectament la dreta; només que convé posar-ho al congelador en temps electoral i amb més motiu després de les últimes cessions del PSOE per solucionar penes personals amb la reforma del Codi Penal. ERC, que s’ha convertit en un partit pacient fins a nou avís, es replegarà a Catalunya i en la conversa entre catalans que Aragonès diu que ara vol impulsar.

Però la realitat es tossuda. Recordem també els augurs de l'estiu, que van anticipar una recessió inevitable per a aquesta tardor i aquest hivern. La veritat és que la nostra economia tancarà l'any creixent al 4,7%, la desocupació està en un 13% i la inflació es modera des de fa setmanes. Espanya esquivarà la recessió el 2023 i liderarà el ritme de creixement entre les economies desenvolupades, després de fer-ho ja el 2022. La previsió més optimista, la del Govern, apunta a un increment de l'activitat del 2,1% el proper any. Aquesta taxa quadruplicaria la del conjunt de la zona de l'euro en un context d'elevada incertesa per la invasió russa d'Ucraïna. El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, va arribar a dir fa tres setmanes que Espanya estava “a punt del precipici”, encara que no va aportar xifres que suportessin els seus arguments.

Aquest és el problema del Pp, la seva perpètua deslleialtat institucional, no només en el bloqueig de la renovació del CGPJ, sinó en el seu constant i pervers catastrofisme, confonent els seus desitjos amb la realitat, la tossuda realitat.

Esperem doncs atents a com es desenvolupa aquest 2023, avorrits no estarem, veurem com desapareix C,s, com juntsxcat que es suïcida lentament, Puja el PSC i aguanta ERC; mentre el Pp segueix igual i VOX quasi desaparèix...., a nivell de país. A Espanya (millor dit, a Madrid) són figues d'un altre paner. Bon any 2023.


Amb informació de collita propia, d'infolibre, eldiario.es i la vanguardia.