La llei del 'Solo sí és sí' allibera un depredador sexual amb una "alta probabilitat" de tornar a violar, així titula Javier Ricou el seu article a la Vanguardia. És un depredador sexual de llibre -ho diuen els informes penitenciaris- i la seva posada en llibertat recent és com un viatge en el temps, una història repetida amb fatals conseqüències, que ara es tem torni a repetir-se.

Daniel Padial González va ser alliberat dilluns passat. És un d'aquella vintena de violadors que han tornat a trepitjar el carrer abans del previst -hi haurà més en un futur- per la llei del "Solo sí és sí". Li faltava per fer encara mig any de condemna. El temor ara després de l'excarceració de Padial és que torni a passar el que ja va passar el 2008. Aquest any aquest depredador sexual només va trigar un mes a tornar a violar després de sortir de la presó. Els informes ja van alertar llavors de l'alt risc de reincidència d'aquest agressor sexual, que no està rehabilitat.

Francament, el títol de l'article de Ricou, no només no és encertat sinó que és tendenciós, perquè la llei del si és si, no allibera ningú, són els jutges els qui que en una esbiaxada i interessada interpretació d'aquesta llei, i per tant prevaricadora, alliberen aquests individus, i la prova està en que no a totes les comunitats s'aplica el mateix criteri. Es diu, s'addueix, que els jutges no decideixen, que es limiten a aplicar la llei, pero sabem que aixó sovint no és així, i aquest no seria el cas dels jutges del país veí ni del nostre. Estic segur que si aquesta llei, exactament igual, l'hagués promogut el Partido Popular, cap o molt pocs casos d'aquest tipus d'alliberament o reducció de condemna s'haurien donat. La pregunta és: Qui jutja als jutges?