ALLÒ DE BERLIN



Després de brillar com un estel una nit de febrer de 2022 i conquerir un Ós d'Or històric a Berlín per decisió unànime del jurat presidit per M. Night Shyamalan, va fer la impressió que la màgia gairebé etèria d''Alcarràs' semblava haver-se esvaït alguna cosa a els darrers temps. Potser fos per la seva fugaç presència a la cursa cap als Oscars, ja que ni tan sols va poder entrar a la 'shortlist' semifinal, o perquè 'As bestas', de Rodrigo Sorogoyen, va entrar a la taquilla amb fúria salvatge i va deixar els espectadors (i acadèmics) sense ungles ni alè des de la seva estrena a Espanya el passat octubre. Res, no obstant, feia pensar que 'Alcarràs' es podria anar de buit a la gala de la 37a edició dels Goya, celebrada aquest dissabte a Sevilla. El relat coral sobre l'arrelament a un lloc, dibuixat per Carla Simón, optava a 11 estatuetes, però de forma cruel es va quedar a zero al caseller, capitulant davant el domini gairebé animal d''As bestas', que va arrasar a la nit amb nou premis, inclosos pel·lícula, adreça, guió original, actor principal i actor de repartiment.

Al perquè d'aquest abandó del jurat vers Alcarràs, no cal buscar-li gaires explicacions. Si que sorprèn el fet que havent enviat l'acadèmia Alcarràs als Oscars, ara es quedi sense cap premi als Goya, però és que Alcarràs, (una pel·lícula molt, però que molt sobrevalorada), ja ha estat eliminada en la carrera cap als Oscars. Potser els saberuts senyors de l'acadèmia s'han adonat tard i malament que millor podien haver enviat 'As bestas' als OSCARS en comptes d'Alcarràs, i li han fet pagar a la Carla Simón. Alló de Berlín només va ser un somni que ha acabat derivant en un malson, previsible, si tenim en compte qui presidia el Jurat, M. Night Shyamalan.

Publica un comentari a l'entrada

6 Comentaris

  1. No entiendo nada de cine. Sería incapaz de clasificar una película. Se la que me gusta y la que cambio de canal a los tres primeros minutos, pero nada más.
    Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Miquel, quasi ningú hi enten de res en general, pero instal·larse en el m'agrada no m'agrada, és el més d'addient. En aquest sentit estic amb tu. D'Estiu 1993 que també és de Carla Simón, en vaig veure nomes 15 minuts.

      Elimina
  2. El Shyamalan també està molt i molt sobrevalorat. Amb Alcarràs es van atipar d'inflar globus i ja tocava desinflar una mica, amb As Bestas pot passar el mateix. Son pelis remarcables i els premis sempre son relatius i es mouen molts interessos, tampoc crec que sigui cap malson, Alcarràs ha fet un bon camí. A mi em va agradar molt 'Seis días corrientes' i no ha tingut l'èxit merescut, pel meu gust. A mi no em va fer el pes Pa Negre i ja veieu. Tot és relatiu, subjectiu, en aquest mon de mones, per cinematogràfiques que siguin (les mones).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pa negre tampoc em va acabar de fer el pes.Quan a SHYAMALAN, no he vist el sisé sentit, pero la resta d'ell les he vist quasi totes i que vols que et digui, No n'hi ha per tant.

      Elimina
  3. No creo, Miguel, que haga falta entender, hay cosas que nos gustan y cosas que no, hay quien es más cinéfilo y quién no, y quien entiente de pintura, de ópera.... Esas cosas son para hacernos felices, cultura diversificada, no es obligación entender de nada. De todas maneras cuanto más lees, más te gusta, lo mismo pasa con el cine, con la música clásica y con casi todo, También tenemos temporadas diferents, en la vida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es cert, tens raó... pasem temporades diferents en la vida.
      Salut

      Elimina