"Si es posés en un platet de la balança el mal que els «purs» han vessat sobre el món i en l'altre el mal provinent dels homes sense principis i sense escrúpols, és el primer platet el que inclinaria la balança. En l'esperit que la proposa, tota fórmula de salvació erigeix una guillotina... Els desastres de les èpoques corrompudes tenen menys gravetat que els assots causats per les èpoques ardents; el fang és més agradable; hi ha més suavitat en el vici que en la virtut, més humanitat en la depravació que no pas en el rigorisme. L'home que regna i no creu en res, heus aquí el model d'un paradís de la decadència, d'una sobirana solució de la història. Els oportunistes han salvat els pobles: els herois els han arruïnat.
Cal sentir-se contemporani, no de la Revolució i Bonaparte, sinó de Fouché i Talleyrand: no n'ha faltat a la versatilitat més que un suplement de tristesa perquè ens suggerissin amb els seus actes un Art de viure. A les èpoques dissolutes correspon el mèrit d'haver posat al nu l'essència de la vida, d'haver-nos revelat que tot no és farsa o amargor, i que cap esdeveniment mereix ser emperifollat, ja que és necessàriament execrable.
La mentida tramada de les grans èpoques de tal segle, de tal rei, de tal papa... La «veritat» només s'entreveu en els moments en què els esperits, oblidats del deliri constructiu, es deixen arrossegar per la dissolució de les morals, dels ideals i de les creences. Conèixer, és veure; no és ni esperar ni emprendre.
L'estupidesa que caracteritza els cims de la història només té equivalent en la ineptitud dels agents. Si es porten fins a la fi els actes i pensaments és per una manca d'agudesa. A un esperit alliberat repugnen la tragèdia i l'ap.oteosi: les desgràcies i els palmells l'exasperen no menys que la banalitat. Anar massa lluny, és donar infal·liblement una prova de mal gust. L'esteta té horror a la sang, a allò sublim i els herois... No aprecia ja més que als bromistes.. - E.M.CIORAN"
Des del segle passat i fins als nostres dies la corrupció a la nostra societat s'ha constituït com el més gran dels mals que ens afligeixen. Solem determinar com és que la corrupció va generar aquest o aquell problema, i si bé aquestes asseveracions no són errònies, cal pensar quin tipus d'Estat està promovent les condicions perquè això passi....Una altra visió en defensa de la corrupció.
No se que decir. Creo que la corrupción está aceptada como forma y parte de la sociedad.
ResponEliminaDe siempre hemos visto normal que las cosas de la burocracia, por ejemplo, se agilizacen si se le daba una propina al burócrata. Este era corrupto por admitirla, pero no menos éramos nosotros por darla para que nos pasara delante en el papeleo.
En la sociedad, toda y a todas las escalas, hay una parte que siempre, creo, utilizará el sistema para corromper a quien puede hacerlo y beneficiarse.
Me parece.
La corrupció és tan antiga com la humanitat i no hi ha manera d'eradicar-la.
EliminaNo he leído a CIORIAN, vaya por delante, pero cuanto más lo nombráis, muchos casi todo el tiempo, menos me gustan sus planteamientos. Vamos a ver decir “La «verdad» sólo se vislumbra en los momentos en que los espíritus, olvidados del delirio constructivo, se dejan arrastrar por la disolución de las morales, de los ideales y de las creencias.” Es tan estúpido como decir que hasta que no aparece el cadáver no hay verdadero homicidio. Otra cosa y ahí si estoy de acuerdo es que la corrupción ha existido desde que le mundo es mundo, por eso que nos hagamos cruces ahora que se la persigue, con mayor o menor acierto, pero se la persigue, es un poco absurdo. Deberíamos alegrarnos de que este sistema con todas sus imperfecciones ha metido en la cárcel a muchos grandes, antes considerados intocable. Lo que de verdad es triste de hoy en día es que los mismos que elevan la bandera de la lucha contra la corrupción caen como cualquiera. La incongruencia es para mi el peor de los pecados, porque antes los déspotas y tiranos del mundo iban con su verdad por delante robando, pisoteando y haciendo lo que hiciera falta por perpetuarse en le poder, hoy los que van de demócratas comprometidos hacen lo mismo, bajo el cobijo de mil triquiñuelas legales que a veces se descubren y entonces saltan a la palestra… pero yo me quedo con eso, hoy tardará más o tardará menos pero el corrupto termina cayendo, no es mirado para nada con simpatía... vamos que ya no es el guapo que sale en la foto vanagloriándose de sus fechorías tal cual hacían antes los Gil y Gil o los Mario Conde de turno&company que encima nos hacían sentir al resto idiotas ; )
ResponEliminaMuchos besos y buen día!
La corrupción digamos que se ha sofisticado, los corruptos actuales no son tan patanes ni zafios como Jesus Gil o Mario Conde, pero siguen siendo corruptos. En cuanto a Cioran, és que no és fàcil comprenderlo y no hay por que estar del todo de acuerdo con sus planteamientos, en el fondo él era el mças incongruente entre los incogruentes; considerado el apologista del suicidio, murió en la cama en medio de una demencia senil a los 84 años.
ResponEliminaUn abrazo.
En èpoques difícils o situacions dictatorials la corrupció permet respirar, Robespierre era un incorruptible i de poc que no es carrega tot el país. Un altre tema és en situacions democràtiques, els sistemes democràtics no haurien de permetre la corrupció, encara que humanament hi tinguem certa tendència i la disculpem quan es per afavorir coneguts, parents i saludats. El que més em sobta és que hi ha gent que 'presumeix' de les seves corrupcions com si fossin un mèrit, això em sembla terrible, vol dir que no son conscients de que no fan el que cal, altrament no t'ho explicarien, per exemple, algú amb un parent metge que l'ha 'colat' a les llistes del 'seguro', algú que ha 'mangat' en un restaurant i se'n sent orgullós, i etcètera, tot això son coses viscudes i perpetrades per gent que fins i tot aprecio i que m'ha sorprès que justifiquessin el tema amb tanta alegria. Fa anys molta gent cobrava l'atur i treballava 'en negre' sense una gran necessitat, també. Podria fer una llarga llista de coses semblants. Dir que 'els de dalt' ho fan més també és una trista justiciació encara que pugui ser cert, en moltes ocasions. Amb la petita corrupció s'escampa la percepció de que tot va per 'enxufes' i coneguts, allò de que si no tens padrins no et bategen, que deien abans.
ResponEliminaAmb la corrupció passa el mateix que amb els masclisme congénit, es dona per fet que és normal, que tots ho fan,.AH! una salvetad: recordo una dona que va començar a treballar a la Generalitat en un departament on hi habia molta adjudicació d'obra pública, primer la varen advertir de que treballava massa i feia quedar en evidencia als seus companys, i després en començar a circular sobres sospitosos, ella elva rebutjar i un company li va dir: agafa'l, si ens enxampen raparàs igual.... Va plegar i se`n va anar a Ifualada a fer de mestra.
ResponElimina