En deien esbroncs i passaven en els balls de carnaval de la Barcelona del segle XIX. Ho explica el folklorista Joan Amades: “Consistien aquests a retreure d’algú dels assistents els trets més íntims de la vida privada, que eren bescantats en ple públic per part de la disfressa [la persona disfressada], que usava el llenguatge que més podia ferir l’esbroncat”. - Francesc Marc Álvaro.

El ritual, emparat en la màscara, era impactant, segons Amades: “De seguida que s’iniciava un esbronc es feia una rodona al voltant de l’esbroncat, que s’esforçava per dissimular i deia que la disfressa l’havia pres per un altre o que li volia gastar una broma pesada”. El gran coneixedor dels costums afegeix que “els esbroncs so­lien ésser fets per dones” atès que no era habitual que els homes portessin disfressa en aquests balls, regla que alguns trencaven tot disfressant-se com si fossin dones.

Els esbroncs en els balls de màscares van ser l’antecedent de la piulada que ataca algú des d’un compte de Twitter que no mostra el nom real del seu propietari. L’espectacle era de gran intensitat i, si l’esbroncat descobria un home enmig de les disfressades, la cosa podia acabar amb baralla fora del local. Era habitual que l’ofès i l’ofensor mesuressin les seves forces a cops de puny o fent servir alguna arma. A Twitter, aquests episodis són molt menys dramàtics i acostumen a acabar amb el bloqueig de l’altre.

Els esbroncs van ser l’antecedent de la piulada de qui ataca sense mostrar el seu nom real.

Els rics anaven al ball de la Llotja i les classes populars al ball de la Patacada, terme que va donar nom a altres llocs on es relaxaven les normes i regnava un ambient de transgressió un punt salvatge. Avui, al ball de la Patacada, la modalitat més practicada pels congregats seria el perreo. Les promiscuïtats i bromes vuitcentistes no tenien res a envejar a les del nostre temps, llevat del fet que tot passava a la llum de les espelmes.

A banda de la desnaturalització del carnaval que han provocat les escoles­ (obligant la pobra canalla a fer mil ximpleries durant una setmana), la creixent pèrdua d’interès d’aquesta festa té com a causa principal la normalitat de la màscara i la disfressa que suposa l’ús generalitzat de les xarxes socials, des d’on fem veure que som allò que no som. Avui, tots som el Rei Carnestoltes quan ens mostrem des d’Instagram, des de TikTok o des de Twitter. I la Quaresma mai no arriba.