EL TWITTER VUITCENTISTA


En deien esbroncs i passaven en els balls de carnaval de la Barcelona del segle XIX. Ho explica el folklorista Joan Amades: “Consistien aquests a retreure d’algú dels assistents els trets més íntims de la vida privada, que eren bescantats en ple públic per part de la disfressa [la persona disfressada], que usava el llenguatge que més podia ferir l’esbroncat”. - Francesc Marc Álvaro.

El ritual, emparat en la màscara, era impactant, segons Amades: “De seguida que s’iniciava un esbronc es feia una rodona al voltant de l’esbroncat, que s’esforçava per dissimular i deia que la disfressa l’havia pres per un altre o que li volia gastar una broma pesada”. El gran coneixedor dels costums afegeix que “els esbroncs so­lien ésser fets per dones” atès que no era habitual que els homes portessin disfressa en aquests balls, regla que alguns trencaven tot disfressant-se com si fossin dones.

Els esbroncs en els balls de màscares van ser l’antecedent de la piulada que ataca algú des d’un compte de Twitter que no mostra el nom real del seu propietari. L’espectacle era de gran intensitat i, si l’esbroncat descobria un home enmig de les disfressades, la cosa podia acabar amb baralla fora del local. Era habitual que l’ofès i l’ofensor mesuressin les seves forces a cops de puny o fent servir alguna arma. A Twitter, aquests episodis són molt menys dramàtics i acostumen a acabar amb el bloqueig de l’altre.

Els esbroncs van ser l’antecedent de la piulada de qui ataca sense mostrar el seu nom real.

Els rics anaven al ball de la Llotja i les classes populars al ball de la Patacada, terme que va donar nom a altres llocs on es relaxaven les normes i regnava un ambient de transgressió un punt salvatge. Avui, al ball de la Patacada, la modalitat més practicada pels congregats seria el perreo. Les promiscuïtats i bromes vuitcentistes no tenien res a envejar a les del nostre temps, llevat del fet que tot passava a la llum de les espelmes.

A banda de la desnaturalització del carnaval que han provocat les escoles­ (obligant la pobra canalla a fer mil ximpleries durant una setmana), la creixent pèrdua d’interès d’aquesta festa té com a causa principal la normalitat de la màscara i la disfressa que suposa l’ús generalitzat de les xarxes socials, des d’on fem veure que som allò que no som. Avui, tots som el Rei Carnestoltes quan ens mostrem des d’Instagram, des de TikTok o des de Twitter. I la Quaresma mai no arriba.


Publica un comentari a l'entrada

10 Comentaris

  1. A ninguno de mis nietos les gusta el carnaval, cosa que agradezco.
    Los dos, a pesar de su corta edad, dicen que es estúpido. Como les han obligado a ir disfrazados, en el colegio, se entiende, uno ha ido con un mechón de pelo ligado con una goma, y el otro con calcetines de diferente color.
    Ellos y yo estamos deseando que pase todo esto.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Als meus tampoc, el petitó ahir estaba emprenyat perque a escola els varen fer anar-hi disfressats de tortugues, que es el nom de la seva clase. La feina que va tenir l'Anna `per convence'l.

      Salut

      Elimina
  2. Sembla que estem avorrits eh? Jajajajaja! (Queda bé aquesta Magsita)

    ResponElimina
  3. Mira, simplificant al màxim.

    Rambla avall va la rua
    absurda com ella mateixa
    absurda com la vida.
    *

    ResponElimina
  4. Encuentro esta fiesta una gilipulluá, salvo en localidades donde tenga tradición en celebrarse, como en Sitges o Vilanova.
    Ir a comprar el pan y encontrarme a las panaderas disfrazadas lo encuentro. una horterada de campeonato.
    Felicitaciones a Sabadell, vais a fabricar satélites artificiales. Seréis la envidia de la ESA y de la NASA. A ver cuando ponemos a un "catalá emprenyat" en órbita, que mirando a la Tierra diga : "Jo la feia mes gran, collons".

    ResponElimina
  5. No ho sabia aixo dels satel·lits artificials. Si que se que tenim el manteniment i ITV d'helicopters.

    ResponElimina
  6. jajaja ¡ qué bueno RODERICUS! sería estupendo hacer eso con muchos de los indeseables que nos inundan ; )

    A mi tampoco me gustó el carnaval nunca, de hecho creo que me he dsifrazado solo dos veces en mi vida, una de nazarena ( con 14 años ) jaja y se me reconocía a la legua jaja mi capirote parecía el cuerno de un unicornio, porque lo llevaba caído hacia delante, me asomaban los rizos por todos lados y encima, como no veía un pimiento me fui tropezando toda la procesión, munca más me dejaron desfilar, ni yo tuve el más minimo interés... La otra fue en el colegio mayor, para entrar en una fiesta y lo mismo, a mi no me es posible ir de nada que no sea lo que hay, salvo que me esfuerce muchísimo y eso es agotador ; ) Por otro lado, ¡vaya entrada más genial! nunca había pensando todo esto que comentas, es verdad que todos los anónimos hater de Twitter, actúan tal cual cuentas, por eso no aparezco por ahí, por eso y porque en corto, no sé hablar jajaja

    Un abrazo muy fuerte, gracias y buen finde!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No recuerdo haberme diafrazado nunca por carnavales, si lo he hecho por la vida.Mira, un haiku sobre los Carnavales:

      Rambla abajo va la rua
      absurda com ella misma
      absurda como la vida.

      *

      Elimina
  7. Por cierto, otra cosa, además de que me parece muchísimo más claro y diáfano tu blog con esta plantilla, así, no sé por qué, el ordenador, sin hacer nada me traduce directamente tus entradas y no tengo que salir, traducir, entrar y comentar ... gracias tb por esto ; )

    ResponElimina
  8. De nada, pero no tengo nada que vwer en ello, debe ser cosa de la plantilla.

    ResponElimina