La notícia no és nova, però hi recorro a ran del tema actual de fins a quina edat els nens no han de tenir un mòbil per a ells, atesa la seva nefasta influència i incidència en casos de suïcidi o intent de suïcidi de menors, dels que es culpabilitza entre altres qüestions al mòbil.

"L'obsessió a Silicon Valley per allunyar els nens de la tecnologia transcendeix les parets de les aules. Escoles de mig món s'esforcen per introduir ordinadors, tauletes, pissarres interactives i altres prodigis tecnològics. Però aquí, al Waldorf of Peninsula, col·legi privat on s'eduquen els fills de directius d'Apple, Google i altres gegants tecnològics que envolten aquesta antiga granja a la badia de San Francisco, no hi entra una pantalla fins que arriben a secundària. Quan els xavals surten del col·legi, s'intenta que segueixin sense tocar ni veure pantalles. A les famílies dels alts executius de les empreses tecnològiques de la vall s'està generalitzant la pràctica d'exigir a les mainaderes que signin “contractes sense mòbil”.

“Jo he treballat a cases on havia de deixar el mòbil a la garita de seguretat cada vegada que entrava”, explica Janie Martinez a el País, que fa 15 anys que és mainadera a la zona. “No podia mirar el telèfon a tota la meva jornada de treball, i els nens no podien veure pantalles durant el temps que estaven amb mi. És una bogeria”.

Martinez ha treballat en famílies de “perfil molt alt” del món de la tecnologia, inclosa la de Mark Zuckerberg, fundador de Facebook, assegura. Treballs que, en els casos més extrems, poden estar remunerats amb fins a 100.000 dòlars anuals. “Com més alt ha estat el perfil de les famílies, més preocupades estaven per aquest tema”, explica. “No volien que els seus fills miressin una pantalla i, per contracte, m'impedien fer servir el telèfon. Això em sembla frustrant. Com a cuidadores, necessitem el mòbil per a una emergència. No només perquè ens localitzin els pares dels nens, també per a les nostres pròpies famílies”.

Syma Latif, directora de l'agència de mainaderes Bay Area Sitters, que col·loca dos centenars de cuidadores a la zona de Silicon Valley, confirma aquesta tendència. “Cada vegada veiem més famílies que inclouen aquestes estipulacions als contractes, és sens dubte una cosa molt comuna”, assegura. “Quan parlem de temps de pantalla i mainaderes, hi ha dos aspectes a tractar: el seu propi temps de pantalla i el del nen. Els contractes típicament inclouen alguna cosa relacionada amb tots dos. Però una cosa és que et diguin: ”Aquest és el meu fill i només se li permet temps de pantalla a determinades hores”. Això està bé, perquè treballes per a aquesta persona. La zona grisa comença quan el teu propi temps de pantalla és el que és dictat. L'ocupador té dret a dir-te que no pots estar al telèfon? Què passa si tens un fill a l'escola i necessites accés al telèfon per si t'han de localitzar o un pare o una mare a casa que necessiten ajuda?”.

Alguns pares van encara més enllà. Es dediquen a passejar-se pels parcs a la recerca de mainaderes que estan pendents dels seus mòbils mentre tenen cura dels nens d'altres. Quan creuen trobar-les, les fotografien i les denuncien en grups de mares a Internet. Són els “espies de mainaderes”. Hi ha pàgines web com 'Jo Vi a Tu Niñera' en què es comparteixen aquestes fotos.

"Passa molt als parcs", explica Anita Castro, amb 10 anys d'experiència com a cuidadora a la zona. “Ni tan sols ens coneixen, fan una foto, la posen en xarxes socials i pregunten: 'És aquesta la teva mainadera?'. Però no saben que ens podem estar comunicant amb els pares. I tampoc si sóc la mainadera o una familiar. És una invasió de la privadesa. En algunes feines em sentia observada. M'adonava que tenien càmeres a casa. I fins i tot els nens em vigilaven: mirava l'hora i em preguntaven si estava enviant missatges ia qui. Així que podia saber que havien tingut aquesta conversa amb els pares, que els havien demanat que els diguessin si jo estava al telèfon". 

La clau la trobem al vídeo, quan comenten que aquesta gent de Silicon Valley prohibeix als seus fills la tecnologia que venen als fills dels altres. Pura hipocresia. A més, en assolir la majoria d'edat els seus fills s'enganxaran a l'Smartphone com els altres nens.