L'APAGADA: UNA CRIDA URGENT A LA NACIONALITZACIÓ

El 28 d'abril, Espanya i gran part de Portugal van patir una apagada elèctrica massiva sense precedents, que va deixar milions de persones sense subministrament elèctric, va paralitzar el transport, va col·lapsar les telecomunicacions i va generar un caos generalitzat en sectors clau com la indústria, la sanitat i els serveis financers. Aquest esdeveniment, qualificat com a 'excepcional i extraordinari' per Red Eléctrica de España, no només va evidenciar la fragilitat de les infraestructures crítiques en un món hiperconnectat, sinó que també va posar al centre del debat una qüestió fonamental: la necessitat que sectors estratègics com l'electricitat i les telecomunicacions estiguin sota control estatal per garantir la seguretat estatal. A les 12.30 hores del 28 d'abril, una caiguda sobtada del 60% de la generació elèctrica –equivalent a 15 gigawatts– va sumir la península Ibèrica en la foscor. Aeroports, trens, metres i serveis essencials van quedar paralitzats. Les telecomunicacions, dependents de l'electricitat, van col·lapsar, deixant milions de persones incomunicades, amb problemes per fer trucades, enviar missatges o accedir a internet.

Tot i que Red Eléctrica i les operadores privades van activar plans de contingència, la recuperació va ser lenta, amb estimacions inicials de sis a deu hores per restablir el subministrament. Tot i els esforços, la falta de claredat sobre les causes –amb hipòtesis que inclouen des de fallades tècniques fins a un possible ciberatac– va generar incertesa i desconfiança. Aquesta apagada no va ser només un incident tècnic; va ser una advertència sobre la vulnerabilitat d'un sistema elèctric i de telecomunicacions gestionat majoritàriament per empreses privades.

L'electricitat i les telecomunicacions com a pilars de la sobirania- L'electricitat i les telecomunicacions no són mers serveis; són la columna vertebral de qualsevol societat moderna. Sense electricitat, l'economia s'atura, els hospitals depenen de generadors d'emergència, i la seguretat pública queda compromesa. Sense telecomunicacions, la coordinació d'emergències, l'accés a informació i la comunicació entre els ciutadans s'ensorren. L'apagada ha demostrat que la dependència d'operadors privats exposa la població a riscs inacceptables.

La sobirania implica tenir control sobre els recursos i serveis essencials. Tot i això, el sistema elèctric espanyol està dominat per un oligopoli de grans empreses, mentre que la distribució d'alta tensió està monopolitzada. A les telecomunicacions, operadors com Telefònica, Vodafone o Orange, encara que van activar plans d'emergència, no van poder evitar caigudes massives de servei a causa de la seva dependència de la xarxa elèctrica. Aquesta estructura privatitzada, fragmentada i vulnerable limita la capacitat de l'Estat per respondre amb rapidesa i eficàcia davant de crisi.

L'experiència d'altres països reforça aquest argument. A Xile, després d'una mega apagada el 2024 que va afectar 19 milions de persones, legisladors van impulsar la creació d'una empresa elèctrica estatal per recuperar la sobirania energètica i garantir la seguretat del subministrament. Espanya n'ha de prendre nota: la nacionalització de l'electricitat i les telecomunicacions és una necessitat estratègica.

Seguretat nacional en risc - Les empreses privades, encara que disposen de sistemes de ciberseguretat, no tenen la capacitat ni el mandat de coordinar una defensa integral en l'àmbit nacional, una tasca que només l'Estat pot assumir. A més, la presència de capital estranger al sector elèctric i de telecomunicacions planteja riscos addicionals. En un escenari de crisi geopolítica, la dependència d'empreses estrangeres podria comprometre l'autonomia d'Espanya per prendre decisions sobiranes. Un Estat amb control directe sobre aquests sectors estaria més ben preparat per anticipar, prevenir i mitigar incidents, siguin ciberatacs, fallades tècniques o desastres naturals.

L'apagada va deixar milions de persones en una situació de vulnerabilitat extrema. Pacients electrodependents van ser instats a acudir a hospitals, milers van quedar atrapats en ascensors o transports públics, i els comerços i autònoms van enfrontar pèrdues milionàries. La manca d'electricitat i comunicacions també va dificultar la coordinació d'emergències, amb serveis com el 112 instant a no saturar les línies. Aquest escenari posa de manifest que la població depèn d'un sistema que, en la seva forma actual, no en garanteix la protecció.

Un sistema elèctric i de telecomunicacions nacionalitzat permetria que l'Estat prioritzi les necessitats reals de la població sobre el lucre. Això inclou invertir en infraestructures, diversificar fonts d'energia, enfortir els nodes intermedis de telecomunicacions i garantir que els serveis essencials –com els hospitals, les escoles i els centres d'emergència– tinguin subministrament ininterromput. A més a més, un model estatal facilitaria una comunicació transparent i coordinada amb la ciutadania, reduint la incertesa i el malestar social en moments de crisi.

Lliçons de l'apagada - L'apagada no s'ha de veure només com una emergència puntual, sinó com una oportunitat per repensar el model energètic i de comunicacions d'Espanya. La nacionalització de l'electricitat i les telecomunicacions és un reconeixement que certs serveis són massa crítics per estar subordinats a interessos privats. Un Estat fort és l'únic capaç de protegir la població i garantir la continuïtat dels serveis essencials en temps de crisi.

Per avançar, el Govern espanyol hauria de considerar mesures concretes com la nacionalització del sector elèctric en l'àmbit estatal, assumint la gestió de la generació i distribució elèctrica, prioritzant la seguretat. També s'hauria de considerar la nacionalització de les telecomunicacions clau, assegurant que les xarxes mòbils i de dades estiguin sota control públic per garantir-ne l'operativitat en emergències. Un altre element fonamental és revisar la dependència estrangera, reduint la influència de capital forà en sectors estratègics.

L'apagada ha estat un recordatori que la seguretat i la sobirania no es poden delegar. Espanya ha d'assumir el control dels seus sectors estratègics i assegurar que l'electricitat i les telecomunicacions estiguin al servei del país. La pregunta no és si ens podem permetre nacionalitzar aquests sectors, sinó si ens podem permetre no fer-ho. Joaquin Castro a Periodismo alternativo.

A Europa, diversos països tenen empreses elèctriques amb participació estatal, encara que el grau de nacionalització varia. Alguns exemples inclouen França, Itàlia, Suècia i Països Baixos, on existeixen entitats estatals d'energia. Altres països com Alemanya i Portugal han privatitzat completament el seu sector elèctric.