Amb les informacions sobre la desigualtat entre homes i dones amb motiu del 8-M passa com amb el primer aniversari de la guerra d'Ucraïna. Els mitjans de comunicació s'aboquem, potser per mala consciència, durant uns quants dies per recordar a la societat que allò és important, encara que en realitat sabem que aquesta saturació provoca de vegades l'efecte contrari. En el cas enguany ha estat un autèntic mal de cap, els mitjans s'han posat molt pesats amb un exercici infame de postureig. El 8-M posterior a la sentència de La Manada va passar a rebuf del #MeToo i tot això va confluir en una onada d'indignació que es va evidenciar als carrers. Per cert, la Secció Segona de l'Audiència Provincial de Navarra va desestimar rebaixar la pena de 15 anys de presó imposada pel Tribunal Suprem a Ángel Boza, un dels cinc membres del grup conegut com La Manada condemnats per la violació grupal dels Sanfermines del 2016. La defensa de Boza havia sol·licitat que es reduís a 13 anys i nou mesos.

En bona part i a conseqüència d'aquella ignominiosa resolució judicial va sorgir l'anomenada llei del només sí és sí, que avui és motiu de controvèrsia social i política. El Govern, que presumeix de ser el més feminista que hi ha hagut a Espanya, està dividit. Que les dones tinguin diversos punts de vista sobre com avançar en el feminisme no hauria de ser un drama, ans al contrari, reflecteix més aviat que el debat arriba a la maduresa suficient per discutir sobre els matisos. També hi ha hagut un canvi en general en la societat que fa que la mirada sobre el feminisme sigui molt diferent; acceptem i comprenem conceptes que en cap manera hauríem acceptat o compres 20 anys enrere, penseu que una gran part de la població masculina pertany a la generació del: dona hauria de ser, i revertir aquest pensament no és fàcil, però s'ha aconseguit en molts casos.

El problema de la llei del si és si, no és que es tingui mal feta, no!, el problema rau en el fet que l'ha fet Podemos, i ja hi podeu donar les voltes que vulgueu que el problema és aquest. La reforma penal del 2015 de M. Rajoy va obviar la mateixa disposició transitòria que llasta la 'llei del només sí és sí', però el Suprem va resoldre llavors aplicar aquesta disposició transitòria a les revisions de condemnes a terroristes perquè estava inclosa a la norma anterior. Quan a la revisió de sentències no hi ha manera de treure'n l'entrellat, moltes menys de les que diu el PP i més de les que diu el Govern. Ara, que ningú s'enganyi, el jorn dels miserables en aquest assumpte és atribuïble si o si al PP. Montero és més la víctima que el botxí, una víctima amb excés de supèrbia, cert, però és que li han fet la vida impossible en l'àmbit professional, personal i familiar i no uns quants dies, sinó des del començament de la legislatura, o no recordeu l'assetjament que varen patir ella i la seva família a casa seva durant mesos? Hi ha coses que no van en el sou, i no tot s'hi val, i aquí VOX i el Pp s'han acarnissat.

Així i tot, segons dades d'Ipsos de l'any passat, Espanya és el país europeu on més ciutadans creuen que el feminisme fa més mal que bé. Una part de la població així ho manifesta. És una dada preocupant, però en realitat només és l'expressió d'un altre fenomen molt arrelat en aquest país com és la polarització política. Els qui s'expressen així, defensen posicions molt extremes en altres àmbits, com el territorial. La veritat és que ser feminista és percebut avui a Espanya com a socialment correcte. Compte, però, perquè són feministes, sí, però emocionals, com els independentistes d'Artur Mas, i recordar només que aquests independentistes han desaparegut del mapa polític i social.