Del “Govern il·legítim” al “Govern descompost”. Aquest va ser el canvi de consigna del front de rebuig a Pedro Sánchez després de la votació d'ahir a la nit al Congrés dels Diputats, en què, per primera vegada, els dos partits coalitzats s'han separat en una votació significativa. No ho han pogut evitar i no ho han volgut evitar. Tots dos ho desitjaven, per raons tàctiques que intentarem explicar, escriu Enric Juliana a la vanguardia.

"La legislatura ja va començar amb un intent de batussa entre els dos socis a propòsit del 8 de març. Irene Montero tenia pressa per aprovar el primer projecte de llei feminista de la legislatura i Carmen Calvo es va posar com una moto. Estem parlant d'aquell 8 -M del 2020 en què les feministes van ser acusades de ser les bruixes de Salem que van propagar l'epidèmia de la covid a Madrid.Tres anys després, el cicle electoral recomana amb una amarga batussa a propòsit de la llei que havia de marcar una fita en la defensa dels drets de la dona El primer govern de coalició a l'Espanya moderna entra en barrina a conseqüència de la lluita entre les dues esquerres pel lideratge del feminisme, potser aquest és el veredicte dels historiadors quan examinin el 8 de Març del 2023.

La votació d'ahir a la nit al Congrés no és un drama, però sí un signe. El 92% de la població europea viu a països regits per governs de coalició. Els espanyols van ingressar en aquest club fa tres anys i d'aquí a nou mesos hauran de donar el veredicte sobre això. El PSOE està espantat per l'erosió que li provoca les rebaixes de penes del sol sí que és sí. Efecte indesitjat de la reforma del Codi Penal sobre el qual no va llançar l'alarma l'anterior ministre de Justícia, Juan Carlos Campo. Sí que va avisar, ho va fer amb poca energia. No va posar el crit al cel. El gruix polític dels dos ministres de Justícia de Sánchez potser acaba sent una de les claus interpretatives d'aquesta legislatura. El PSOE vol que l'única responsabilitat recaigui a la ministra d'Igualtat i alhora considera avantatjós comptar amb el vot de la dreta per esmenar la llei. Això ens centra, pensen.

Podem ha pres lliçons de judo. Juga amb la força dels seus adversaris. És tan fort l'assetjament (agressivitat constant a molts mitjans de comunicació, 20 investigacions judicials sense cap procés obert), que han aconseguit establir un codi de complicitat amb la base més fidel. Com més aguanti, més cohesió. No baixen a les enquestes. No s'han esforçat gaire a arribar a un acord amb el PSOE, ja que creuen que aquest conflicte els pot ajudar davant de les eleccions vinents locals, que no són la seva especialitat. Encara està pendent de tancar la negociació amb la plataforma Sumar, i Podem opta per la via espartana. Pocs, barallats i durs de pelar. Cada dia se'n parla i s'acovardeix el marge de Yolanda Díaz, avui el millor perfil egipci de la política espanyola. El 92% de la població europea viu a països amb governs de coalició. En aquests països, la gent està força acostumada a les baralles entre socis de gabinet. A Espanya encara estem lluny de ser danesos. (Hi ha més estimació pels Països Baixos). El PSOE i UP van jugar ahir les seves cartes tàctiques mentre al Govern se li acumulen les adversitats. És el moment més crític des de la crisi de Ceuta el maig del 2021. El moment en què es podria obrir una irreparable via d'aigua. Govern il·legítim. Govern descompost".

I han aconseguit amb l'exhibició de les seves misèries que un detesti cordialment el dia 8 de març i desitja que ja passi de llarg. El millor dia de la Dona, és el que no s'ha de celebrar, però per això, segons l'organisme de l'ONU, per a la paritat de les dones encara falten 300 anys. Com de llarg m'ho fieu i que fàcil i inútil alhora és fer aquest tipus de prediccions. L'espectacle polític ha estat lamentable i el dels mitjans hipòcritament igual o pitjor. Collons, que llarg s'ha fet això, i al final per res. Irene Montero s'ha quedat sola i sense "tilde". I Podem ha certificat la seva acta de defunció política. 

  • Mentrestant, Yolanda.... Si alguna vez me siento derrotado, renuncio a ver el sol cada mañana, besando el credo que me has enseñado, miro tu cara y vivo en la ventana, mientras mantengo la esperanza... Sumem?