LA NEURONA ANISTON

Així s'anomena un tipus de cèl·lula nerviosa superespecialitzada, que emmagatzema al nostre cervell el record d'una sola persona. Ho he descobert gràcies a que ho comenta Noxeus al seu bloc. Descoberta el 2005 pel neurocientífic argentí Rodrigo Quian Quiroga, de la Universitat de Leicester (Regne Unit), la neurona Jennifer Aniston és una cèl·lula nerviosa situada a l'hipocamp, l'àrea cerebral encarregada de la memòria i la formació de records. L'investigador la va trobar mentre estudiava la reacció de pacients epilèptics en veure fotografies de gent i llocs coneguts. Concretament, a l'estudi van participar 14 persones amb epilèpsia severa. Tenien elèctrodes implantats per identificar la ubicació del cervell on van sorgir els seus atacs. Els dispositius també van permetre als investigadors identificar neurones individuals que codificaven records.

Als subjectes se'ls van mostrar al voltant de 100 imatges de celebritats, incloses Jennifer Aniston, James Brolin, Clint Eastwood, Halle Berry, Julia Roberts, Tiger Woods i llocs famosos com la Torre Eiffel, la Torre Inclinada de Pisa i la Casa Blanca. Per sorpresa seva, va comprovar que una neurona s'activava intensament (amb entre 20 i 30 "trets" o impulsos per segon) quan mostrava als voluntaris el retrat de l'actriu nord-americana Jennifer Aniston, però no responia a cap altre estímul.

Això implicava que les cèl·lules del cervell es poden vincular a un concepte específic i que, possiblement, cada persona que veiem regularment –la nostra parella, amics, parents, famosos...– té la corresponent neurona superespecialitzada. En altres paraules, probablement també comptem amb una per a l'àvia, una altra per a Luke Skywalker i una altra que només respon davant del tennista Rafael Nadal, per exemple. L'experiment també funcionava amb llocs com la torre de Pisa o la torre Eiffel.

Aquesta troballa suggereix que la massa grisa no només emmagatzema els nostres records en xarxa, sinó que algunes de les seves cèl·lules individuals s'associen directament amb un o, com a màxim, dos ítems. Observant el seu comportament fins i tot es podria endevinar el que algú està pensant, i fins i tot protectar-ho en una pantalla, com ha proposat el mateix Quian Quiroga.

"Aquest estudi entra al cor del codi neural que subjau a un dels aspectes més fonamentals de la cognició i la memòria humanes, és a dir, la formació d'associacions", diu el neurocirurgià Dr. Itzhak Fried del Centre Mèdic Ronald Reagan UCLA i la Facultat de Medicina Geffen a Universitat de Califòrnia, Los Angeles.

"La sorprenent troballa va ser que aquest codi bàsic és tan explícit a nivell de neurones individuals al cervell humà", afegeix Fried, i assenyala que els investigadors van poder registrar l'activitat d'"una cèl·lula solitària en una multitud de milers de milions de neurones a el cervell."

El neurocientífic Rodrigo Quian Quiroga, del Centre de Neurociència de Sistemes de la Universitat Britànica de Leicester, diu que les troballes podrien ser importants per ajudar les persones amb malalties neurològiques com l'Alzheimer.

"Per comprendre i tractar aquestes patologies, sempre és bo entendre com funciona el procés normal del cervell de formar i codificar nous records per després tractar de comprendre què pot sortir malament a la patologia i com tractar-la potencialment", va comentar Quiroga.

No tots tenim neurones de Jennifer Aniston, ni hi ha una neurona l'única feina de la qual sigui reconèixer Jennifer Aniston. (Quiroga diu que probablement hi ha moltes neurones que s'activen en resposta a l'actriu, i que aquesta neurona probablement també va respondre altres conceptes que no va provar). Però el descobriment d'una neurona vinculada a un concepte en particular és molt important fita en la comprensió de com funciona la ment.

Estic segur que d'haver participat en la prova, la meva neurona s'hauria activat amb la imatge de Halle Berry.

El vídeo és una aportació de Maria, des de Galícia.