Les dades sobre maltractament psicològic i físic de la gent gran no haurien de deixar indiferent a ningú. La majoria d'agressions es donen dins el nucli familiar, sobretot de l'home cap a la dona –elles són les víctimes en més d'un 80% dels casos– o dels fills també més sovint cap a la mare. Fa basarda saber que aquests maltractaments són més habituals del que a priori diríem –una de cada sis persones de més de 65 anys pateix agressions– i que molts queden amagats: més del 95% dels casos no surten a la llum. Hi ha, doncs, molta infradenúncia. Els factors que expliquen aquesta ocultació del drama són la situació de vulnerabilitat de les víctimes i la seva por a la soledat. Són molts els que prefereixen viure amb por que sols.
El Moviment per aturar el Maltractament a les Persones Grans, que aplega gairebé un centenar d'entitats catalanes, denuncia amb raó la indefensió de tantes persones d'edat davant aquest problema. Un telèfon gratuït i confidencial per atendre els afectats és una de les seves peticions concretes. Una justícia ràpida i campanyes de conscienciació i sensibilització són altres mesures que també reclamen al voltant del maltractament, així com una llei específica, a l'estil de la que protegeix menors d'edat i dones, i uns pressupostos públics per crear serveis especialitzats.
La combinació de masclisme i edatisme estan al darrere d'aquestes agressions que, contra el que es pensa, no afecten sobretot persones grans molt dependents. De fet, un 17% dels afectats tenen un grau de dependència lleu, un 18% moderat i només un 7% tenen una greu discapacitat, segons dades del pioner Equip d'Atenció a la Vellesa de l'Anoia, dades que en molt bona part coincideixen amb les del servei de teleassistència de la Diputació de Barcelona. Coaccions, amenaces i enganys per obtenir diners o un testament favorable són habituals. En aquest cas, fills i nets són els més proclius a aprofitar-se dels progenitors o avis, molt més que els seus cuidadors.
Si no s'actua, l'envelliment de la població comportarà cada cop més aquests perills. A Catalunya, l'esperança d'edat està en les dones per sobre dels 86 anys i en els homes per sobre dels 80. Això, juntament amb la precarietat econòmica de moltes famílies, fa que tenir cura d'aquests familiars sigui complicat i que, per tant, hi hagi més possibilitats de caure en l'abisme del maltractament psicològic o físic. Cal posar els mecanismes per evitar-ho al màxim. Malgrat que la tendència familiar sigui intentar mantenir la gent gran al seu pis de tota la vida, les residències, si estan ben dotades tant de personal com d'instal·lacions, són una alternativa que ha d'anar a l'alça. Del que es tracta, en tot cas, és d'evitar la soledat de la gent gran i d'evitar, alhora, la temptació d'abús de poder per part de familiars i entorn. Garantir una vellesa saludable, digna i segura és un dels grans reptes de les societats avançades, un repte que requereix tant recursos públics com conscienciació ciutadana. ara.cat
.png "English"){kind=small}
4 Comentaris
Mira, Francesc, somos viejos, guste o no la palabra, no hace falta nada más que mirarnos al espejo, es por ello que, no cal darle vueltas a la manivela de las cosas. A nuestra edad todo se ve en los detalles. Todo, desde el banco que te atiende personalmente sin mandarte a la máquina expendedora, al vecino que te saluda sin aspavientos y te da los buenos días.
ResponEliminaSomos lo que demostramos, no hay más. Y ahora al detalle: cuando la compañía de trasporte ideó hacer unos asientos especiales para gente de nuestra edad, donde la prioridad se nos da obligatoriamente y no por voluntad ajena, tuvo en cuenta una serie de factores hasta el momento novedosos.
A) Que la gente ya no se levantaba a ceder los asientos
B) Que no valía colorear los asientos para mayores, sin más.
C) Que los asientos debían estar por consiguiente señalizados para el fin que confortaban, o sea, el culo de los mayores de sesenta y cinco, embarazadas, imposibilitados y gente con niños menores.
Ese detalle, Francesc, el de los asientos preferentes, es el nexo entre el paso y el presente.
Estoy convencidísimo de que tu y la gente de tu/mi edad, llevamos un resorte en el culo y a la mínima que veíamos una persona mayor, nos levantábamos sin más, sin necesidad de asientos preferentes, señalizados, coloreados y obligatoriamente dispuestos.
No es un reto, ni hacen falta recursos ni miles de euros, tampoco un Ministerio con cargos ministrables, ni departamentos especiales, sólo educación DESDE CASA como preferente y una hora semanal de educación escolar, sometiendo a los jóvenes a explicar sus experiencias para el sector más añejo de la población.
Todo lo demás es gastar recursos en vano.
Salut
La Nuri diu que no ens cedeixen el seient a l'autobús per què la gent gran ens tornem invisibles.
ResponEliminaAhir vaig llegir la frase d'una dona que em va agradar: Per què em dius avia si no ets el meu net?
Aixo que djus de "sólo educación DESDE CASA como preferente y una hora semanal de educación escolar, sometiendo a los jóvenes a explicar sus experiencias para el sector más añejo de la población." abans ja existia, era quan es respectava a la gent gran, quan es valoraba l'experiencia de la gent gran, tan denostada actualment.
Salut.
Y para acabar, no creo que enseñar Filosofía en el Instituto pueda lograr que mañana la gente se levante del asiento para cederlo a los menos favorecidos por las circunstancias, pero si creo que el no enseñar lo que es Ética, hace que no se le extrañe en el comportamiento cotidiano.
ResponEliminaLa Ética es lo correlativo a la convivencia social y política, basada en el desarrollo del concepto de la libertad como rasgo constitutivo del ser humano, y con una consideración de determinaciones concretas, históricas y sociales, todas ellas contenidas en la subjetividad de la vida cotidiana.
Ética o falta de ella, es que un representante político te mande a tomar por culo en medio de la sesión de investidura; y es que el banco en donde cobras la pensión ponga a tu disposición una persona para ayudarte en el cajero automático, simplemente por si tienes problemas en la vista, o eres analfabeto funcional; y es ceder el asiento a quien lo necesita, independientemente si es hombre, mujer, negro o blanco.
Salut y perdón por el rollo
No, res de rotllo. Recorda allò que diuen que als catalans ens perd l'estètica. I ens oblidem de l'ètica. I això no afecta només als catalans, és universal i inevitable.
ResponElimina