L'italià Nicolau Maquiavel (1469-1527), filòsof, polític i escriptor, és considerat el pare de la ciència política moderna. Ell, que va ser una figura cabdal del Renaixement italià, va escriure un tractat de doctrina política que va marcar un abans i un després: El príncep. Es diu que aquesta és una de les primeres obres de filosofia política de la història. A El Príncep s'accepta que, per aconseguir els objectius dels prínceps, com ara la glòria i la supervivència, està justificat emprar mitjans immorals. Precisament, és a partir d'aquesta obra, la més recordada de Maquiavel, que es va començar a estendre l'ús de l'expressió "maquiavèl·lic" per descriure algú que actua amb astúcia i perfídia per obtenir el que vol.

Doncs bé, arran de la maniobra militar Grup Mercenari Wagner d'intentar arribar a Moscou per derrocar el règim de Vladímir Putin, el professor de filosofia de la Universitat de Barcelona, Roger Castellanos, ha trobat en 'El Príncep' l'opinió de Maquiavel sobre els grups mercenaris com Wagner, que aquest cap de setmana han fet trontollar tot un país com Rússia. 

"El príncep el govern del qual descansi en soldats mercenaris no estarà mai segur ni tranquil, perquè estan desunits, perquè són ambiciosos, deslleials, valents entre els amics, però covards quan es troben davant dels enemics; perquè no tenen disciplina, com que no tenen temor de Déu ni bona fe amb els homes; de manera que no es difereix la ruïna sinó mentre es difereix la ruptura. I ja durant la pau desposseeixen el seu príncep tant com els enemics durant la guerra, ja que no tenen cap altre amor ni cap altre motiu que els porti a la batalla que la paga del príncep, la qual, per altra banda, no és suficient perquè vulguin morir per ell. Volen ser els soldats mentre el príncep no fa la guerra; però així que la guerra sobrevé, o fugen o demanen la baixa”." Si ens atenim als fets viscuts aquest cap de setmana, Maquiavel no anava gens desencaminat, ja que durant hores El Kremlin s'ha vist fortament amenaçat per uns mercenaris que, a priori, havien de ser els seus aliats. Yevgueni Prigozhin s'ha enfrontat amb el seu patró, però a l'hora de la veritat no ha anat a la jugular. Error greu. Ha estat enviat a la presó de Bielorússia, el president del qual ho deu tot a Putin i és un lacai del tsar. Ha deixat plantats els seus soldats i no sembla ser el tipus d'alternativa que els serveis d'intel·ligència occidentals intenten promocionar en aquestes conjuntures. Diria que té els mesos de vida comptats i debatuts...