El 1922, el rus Aleksandr Grin va escriure un conte per a nens titulat Veles escarlates. És la seva obra més popular, la història d’una nena a qui algú li prediu que un dia arribarà un vaixell de veles escarlates amb un príncep que se l’emportarà cap a la felicitat. Grin va morir deu anys després d’escriure el conte, lentament, malalt de càncer, faltant-li gairebé de tot, amb els crítics acarnissant-se amb ell. La seva imaginació repel·lia la nova societat soviètica en construcció.

El lluminós any del 1968, inspirant-se en Veles escarlates, uns quants instituts de secundària de Leningrad es van unir per celebrar un festival que va acabar en una bonica tradició: cada últim dissabte del mes de juny solcarien el riu Nevà en un veler escarlata, des del moll Anglès i el de l’Almirallat fins al palau d’Hivern.

A l’impressionant escenari de Sant Petersburg i els seus canals, el pas del veler –emmarcat al festival de les Nits Blanques– va anar adquirint més i més força, amb milions de persones fascinades per les veles escarlates, la història que transmet el conte, els focs artificials i la desfilada de pirates, criatures marines i... Putin, que, com és habitual, ahir tenia previst afegir-se a la festa. De fet, el seu avió es va enlairar de Moscou en direcció a Sant Petersburg a les 14.16 hores, però va desaparèixer poc després del radar sense que ningú sàpiga on va aterrar. Les sirenetes encara l’estan esperant. Com totes les grans tragèdies, aquesta va començar amb la gent a la inòpia. Divendres al vespre, quan Prigojin iniciava en silenci la seva sortida cap a Moscou, ciutadans de la classe mitjana de les grans ciutats russes –aquesta part humana de l’imperi que no anirà mai a combatre al Donbass, a qui li fa més mal el tancament d’Ikea que l’impacte dels míssils sobre Kíiv– observaven feliços l’arribada del veler escarlata, el vaixell des d’on desembarquen tots els somnis. A les aigües del Nevà, tan lluny del mar Negre.

Ahir, a més, era el 55è aniversari del ritual. Per celebrar-ho, havien arribat a Sant Petersburg vuitanta mil graduats de tot Rússia i el destí va voler que coincidís amb un altre aniversari. Mentre Wagner s’acostava a Moscou, bloquejada pel Kremlin, Berlín commemorava el 75è aniversari de l’inici del bloqueig que li va imposar Moscou: entre el 24 de juny del 1948 i el 12 de maig del 1949, els russos van segellar les fronteres terrestres i fluvials de la part occidental de la capital caiguda  d’Alemanya.

Un bloqueig resumit per la fotografia dels nens berlinesos observant l’enlairament dels avions, com si volguessin anar-se’n amb ells. Com si fossin velers escarlates. - Plàcid Garcia-Planas - lavanguardia.