A Saint Denis, deu quilòmetres al nord de París, els nadons que tenen un nom de pila àrab o musulmà van passar de ser el 15% el 1983 al 45% el 2016; són el 19% a tot França. Extreure els percentatges del llibre Arde París. La nova revolució francesa (Llengua de Trapo, 2023), del periodista vitorià Iñaki Gil. Un text beneït pel déu de l'oportunitat, que no pas de l'oportunisme, ja que només es va publicar unes setmanes abans que França sencera tornés, en el sentit més literal, a incendiar-se. - Josep Martí Blanch.
Més dades del mateix volum: el 61% dels francesos considera, segons un estudi de Harris Interactive datat el 2021, que la teoria del gran reemplaçament es materialitzarà. És a dir, donen per cert que els blancs de tradició cristiana seran substituïts per gent d'altres pobles no europeus que destruiran la cultura. L'últim treball d'Ipsos per a Le Monde ho diu d'una altra manera: només el 40% dels francesos considera compatible l'islam amb els valors de la societat gala. I només el 45% creu que els immigrants fan algun esforç per integrar-s'hi.
Els aldarulls d'aquests dies al país veí han reflotat el debat al voltant d'aquestes qüestions de fons. També aquí, atès que la immigració i la seva integració o inadaptació és i serà un dels temes de conversa d'aquest cicle electoral i dels futurs. Hi ha qui creu que això és així perquè la ultradreta s'hi entesten. Qui raona així pensa molt però camina poc.
Si parlem d'Espanya, tant Vox com Aliança Catalana no són més que l'articulació populista i demagògica d'una preocupació present en les discussions ciutadanes des de fa més d'una dècada. Fins i tot es podria dir que tots dos han arribat amb retard. Entre nosaltres, l'anàlisi del que ha passat tendeix a culpar majoritàriament la política i les institucions franceses. Es responsabilitza la République per no complir el contracte fundacional d'igualtat. La pobresa, la manca d'oportunitats, l'abandonament institucional dels guetos... en serien la causa –i en certa manera la justificació– de la plaga de delinqüència juvenil i aldarulls viscuda aquests dies passats a les ciutats franceses.
L'altra mirada, més marginal per aquestes llars, se situa al pol contrari. Accepta, encara sense esmentar-ho, les tesis de l'ultradretà Éric Zemmour. França ja està en guerra civil. D'un bàndol, els francesos de debò, aferrats als valors del republicanisme. De l'altra, els que professen la cultura i la fe musulmanes, portadors d'uns valors cridats a destruir els fonaments de la nació que els va acollir ja fa dècades o en el present.
He vist dues vegades aquesta setmana la pel·lícula Atenea de Romain Gabras, per recomanació de Pep Prieto, el crític cinematogràfic de RAC1. El film és una profecia del que ha passat. Sense moralina fàcil. Dóna compte que hi ha una França que viu al marge de la llei i dels valors republicans. I certifica també que les condicions de vida i les perspectives de futur en aquestes no go zone són més equiparables a les del tercer món que no pas al que consideraríem un estàndard europeu. L'ou o la gallina? Dues gallines?
Sigui quina sigui la resposta, el que ja sabem és que aquest conflicte entre vells i nous europeus empitjorarà. L'ONU va fixar el 2022 en seixanta milions el nombre d'immigrants que necessitarà el Vell Continent fins al 2050 per atendre les necessitats del mercat de treball. Cal seguir cobrint els llocs que els caucàsics decidim que ja no volíem fer i altres que quedaran buits pel suïcid demogràfic a què ens aboquen els nostres valors i estil de vida.
A això cal sumar que els europeus naturalitzats administrativament, però fidels a la seva cultura i tradicions d'origen, són els que maquillen les estadístiques de natalitat als països europeus. El paisatge humà del que en realitat ja és passat seguirà canviant. I molt, molt ràpid.
Així que és fàcil advertir que les borses de marginació, enquadrades majoritàriament sota la influència de l'islam, continuaran creixent. I que també ho farà la convicció dels autòctons d'estar sent tant ells com els seus costums, substituïts per altres que els són aliens. El foc ha il·luminat l'escenari només per uns dies. Però l'obra continuarà. No s'endevina cap altra solució que no sigui procurar que les explosions del volcà siguin les menys i més controlades possibles. I potser això és el màxim al que es pot aspirar. I no només a França.
No sé cómo se podría solventar. No viene de ahora y es muy complejo el asunto. Creo que el gran problema no está tanto en las formas diferenciales de las razas, sino en lo que piensan sobre la religión. Ellos paran todo el viernes, incluso, si lo desean la Renault. Es un problema trascendente, va más allá de lo que se ve a primera vista y no sólo con mejores condiciones de vida se arregla. Hay más cosas.
ResponEliminaMiquel, el problema de França de moment no és transportable aquí, tot arribarà. Els oncles de la meva dona vivien a les Marroniers, a Celleneuve als afores de Montpeller, et parlo dels anys 70 i ja en aquell temps hi havia més espanyols i algerians que francesos. El forn es deia Pérez. A prop de Celleneuve hi ha la Payade, que és una mena de Ciutat Badia, on pocs francesos hi havia també.
EliminaAixò per una banda, i després hi ha les banlieues, i aquí el problema s'agreuja, i fins ara ningú ha estat capaç de trobar la solució, ni Macron, ni Le Pen, i és un seriós problema i no ho és de religió, és social, un problema que l'han deixat agreujar les administracions i ara no saben com solucionar-ho, amb taxes d'un 30% i més, és un problema seriós.
Atenea,es una situación extrema de un momento concreto,algo parecido al momento extremo del independentismo,en Urquinaona.
ResponEliminaMe gusta y me divierte más una serie de Orange,que se llama Candis Renoir,una comisaría de la parte de Montpelier,donde la protagonista es una rubia,muy francesa,con mucha marcha y comandante de la policía.Su grupo,trata de representar a la sociedad real,con policías negros,lesbianas y musulmanes.Funciona bien,por una sencilla razón, todos pertenecen a la sociedad civil,tienen su origen religioso,pero ya no practican o poco arraigo.Les unen el compañerismo,ni siquiera el concepto de ser todos franceses
La sociedad civil,ese es el secreto ,no alardean de sus creencias ni las manifi3stan,pero todos se r3spetan,aunque se den bromas.
No creo,que exista ni ocurra ninguna guerra civil en Francia,tanto los de origen musulmán como cristiana,no son 3xagerados en sus creencias.Reconocerse católico no quiere decir,que cada domingo vayas a misa.Igual los jóvenes musulmanes.
Saludos
EliminaA esto hay que sumar que los europeos naturalizados administrativamente, pero fieles a su cultura y tradiciones de origen, son quienes maquillan las estadísticas de natalidad en los países europeos. El paisaje humano de lo que en realidad ya es pasado seguirá cambiando. Y mucho, muy rápido.
Así que es fácil advertir que las bolsas de marginación, encuadradas mayoritariamente bajo la influencia del islam, seguirán creciendo. Y que también lo hará la convicción de los autóctonos de estar siendo tanto ellos como sus costumbres, sustituidas por otros que les son ajenos. El fuego iluminó el escenario sólo por unos días. Pero la obra va a continuar. No se adivina otra solución que no sea procurar que las explosiones del volcán sean las menos y más controladas posibles.... yo creo que la clave está aquí, en los nacimientos de un lado y otro, pero éste es un problema que lo tienen también en el sur de California y, en cambio, no tienen problemas serios. En California el idioma real en un 70% es el español.
En contra de lo que piensan los entendidos, veo difícil extrapolar esta situación aquí, aunque se dan las mismas circunstancias. Ya he comentado que en la clase de P4 de Biel, de 4 años, de 24 niños, él es el único español, hay una niña uruguaya y el resto son africanos, chinos, pakistaníes y un niño indio. Pero creo que aquí se ha hecho algo mejor que en Francia, no hay tantos guettos. O eso me parece.
He visto la serie en la tele, pero no se en que canal, no es de pago porque no tengo tele de pago. Me gusta.
EliminaAquí pasará tres cuartos de lo mismo. Por cierto; el hijo de un amigo, acaba de registrar a su sengunda hija con el nombre de Xia. Nombre chino que al parecer significa atardecer o puesta de sol.
ResponEliminaEn fin... corre más un galgo que un mastín,
aunque a veces sin embargo,
si el mastín es camilargo,
corre más el mastín que el galgo.
Pero, en fin, corre más el galgo que el mastín
La gran pregunta que me suscitas es: ¿los inmigrantes son camilargos?, y la respuesta es: los africanos sí. Peligro. Aquest matí m'he creuat amb un senyor que podies haver estat tu. Certa edat, barret, ulleres, i una bona màquina de retratar penjant. Hem estat xerrant una estona, diu que li agrada sortit d'hora al matí perquè el color és diferent, un groc més espantadís que li agrada captar.
ResponEliminaSalut.
Bé pel senyor fotografiador. Matinar és bo encara que sigui amb l'excusa de "ventar retratus", però que consti que a les albades, tot i que algunes són amb sols molt ataronjats, per regla general el color dominant oscil·la entre magentes i cians. La calidesa del groc està més assegurada al capvespre.
EliminaHi estic d'acord, el groc del mati es ataronjat. A mi m'agrada.
ResponEliminaMira si fuera politico, que no lo deso,tendría la solución:aplicar la discriminación positiva,en la función pública (militares,profesores,policía, médicos....) e igualmente favorecerla en las empresas privadas.Un sueldo decente y digno,no sólo hace que salga esa persona del gueto,también una serie de personas relacionadas.Los grupos de trabajo,serían más realistas y representativos de la sociedad real.Ya sé que esto a un partido como Vox no le gusta nada de nada,pero hay otros partidos en la esfera política
ResponEliminaSaludos
Algo están haciendo en este sentido, pero poco, y no creo que hagan mucho más. Como decía Pedro Ruiz: si alguna vez fuera o fuese Presidente del Gobierno, lo primero que haría sería dimitir.
ResponEliminaSaludos.