{ads}

# BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ - ACTUALITAT - INFORMACIÓ - OPINIÓ - POLÍTICA - COLLONADES - NOTICIES CURIOSES - CONTEXTO - SUE...

EL PROBLEMA NO ÉS L'ABAIA

Aquest dimecres 6 de setembre torna a les aules l'alumnat d'educació infantil, primària i secundària obligatòria a Catalunya. (dia en què hi ha hagut vaga d'ensenyament convocada per la USTEC). Es preveu que siguin 1.052.623 alumnes. El curs escolar 2023-2024 comença amb menys població escolar, pel descens de naixements dels darrers anys, i amb un increment de la plantilla docent de prop de 1.200 places de professors i mestres. Aquest augment elevarà a 81.335 les dotacions de docents, la xifra més alta assolida fins ara. Una altra de les novetats del curs és la implementació de la campanya del val escolar de 100 euros per a la compra de llibres de text i material escolar. 357.456 famílies (el 80% del total) ja han fet servir aquesta ajuda. L'objectiu de la campanya és ajudar a pal·liar la pujada de preus de les despeses relacionades amb l'escolarització i atenuar així l'impacte de l'increment del cost de la vida a les famílies.

Biel té 4 anys, de 24 nens i nenes que hi havia a la seva classe de les tortugues l'any passat, només ell és "espanyol". Vol dir que si no fos per la immigració, el descens d'alumnes a les escoles encara seria molt més gran, o sia que, en comptes de criminalitzar els migrants, hauríem de fer que vinguessin, si és possible amb garanties de treball i nacionalització. Dit curt i ras, els necessitem, però seria d'agrair que vingueren en les degudes condicions, amb els seus drets i els seus deures.

Hi ha un altre problema que a França ja han afrontat i aquí encara no, estic parlant de la manera de vestir a les escoles, en aquest inici de curs, un total de 298 alumnes han acudit a l'escola el primer dia de classes vestides amb abaia (una peça prohibida en aquest país des d'aquest estiu a centres educatius francesos), segons ha anunciat aquest dimarts el ministre d'Educació, Gabriel Attal. En unes declaracions al canal BFM, Attal ha detallat que els centres educatius van iniciar "una fase d'explicació, de pedagogia, de diàleg, i una gran majoria es van conformar a la norma". En canvi, 67 de les escolars van optar per mantenir la seva posició, "van tornar a casa", encara que han de tornar els propers dies "perquè han d'estar escolaritzades, i s'hi veurà si es conformen a la norma o no", ha afegit. Attal ha detallat que ha signat una carta destinada a les famílies de les alumnes concernides per "explicar que la laïcitat no és una coacció". 

L'abaia és un vestit llarg tradicional que cobreix de cap a peus i el Govern francès ho considera un símbol religiós, utilitzat per les estudiants per identificar-se com a musulmanes. França va prohibir fa dècades l'ús de símbols religiosos a les escoles i l'ús creixent de l'abaia per part d'alumnes musulmans va portar el Govern a prohibir-ne l'ús al curs escolar que va començar ahir. 

El president francès, Emmanuel Macron, va defensar la prohibició de l'abaia davant d'una "minoria que desafia la laïcitat" de l'escola i va dir que el Govern vol "experimentar" amb la implantació dels uniformes. I, quan un Govern pretén uniformar als escolars,  está atiant una lluita de classes que poc ajuden a la integració.  Potser el problema del Govern francés no és l'abaia, o no ho hauria de ser.

Publica un comentari a l'entrada

6 Comentaris

  1. Vamos al grano.
    La sobrina de Mayte, la Anna, de quince años, hija de una de las enfermeras del Taulí, se ha ido el sábado 26 de agosto a Irlanda. Empieza el Bachillerato. Lo hace por mediación de intercambio de estudiantes de su colegio. Estará un año y lo imprescindible es un inglés casi perfecto. Ella lo tiene. Y a lo que vamos.
    Las clases en Irlanda empezaron el lunes 28 de agosto. Allí, la niña no puede vestir como iba aquí, sino de uniforme. En Irlanda no hay problemas de sacos, togas, burkas, abaias y compañías, allí no se permite y ya está.
    ¿Qué Irlanda es ultra católica y demás?, puede, pero este problema no lo tienen...ahhh, por cierto, no les está permitido el uso del móvil ni en la clase ni en el patio. Allí está vedado.
    Seguro que cuando pase este año vendrá con muchas cosas aprendidas.

    ResponElimina
  2. Yo soy partidario del uniforme escolar obligatorio en las escuelas publicas y privadas y costeado por el estado. Así no hay diferencia entre ricos y pobres, emigrantes y no emigrantes, todos con las mismas oportunidades y se acaba con la tontería entre los estudiantes de las marcas de ropa y esas cosas. Los padres además tienen la ventaja económica y social. Francia es un ejemplo en cuanto enseñanza para mi, yo impondría su mismo modelo.
    Un saludo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si hay uniformes, hay diferencias, y Francia no sé yo si es un buen ejemplo.,el tema inmigración lo llevan fatal, solo hay que ver las Banlieues. Si les pones uniforme a los escolares, los estás reeducando y despersonalizando. Saludos.

      Elimina
  3. El tema del mòbil a l'escola, a Suècia també l'han vetat. Per cert, a França no només han vetat l'abaia a les escoles, també qualsevol símbol religiós. Però això de dur uniforme a l'escola que s'esgan plantejant, no ho acabo de veure clar, no té res a veure amb la immigració. Mira el primer dia que vaig acompanyar l'Anna a l'institut (fa 26 anys) el que em va sorprendre és la varietat de vestimenta de les diferents tribus urbanes que anaven a aquell institut. I no hi havia la immigració que hi ha ara.

    ResponElimina
  4. En las escueles
    publicas , que
    lleven la ropa
    de casa, ahora ,
    lo del movil, desde
    luego , lo vetaba
    de manera tajante ,
    por cierto, te
    importaria decirle
    al señor Fackel,
    que no me ataque
    mas con sus indirectas?

    ResponElimina
  5. Díselo tú, el tema del móvil es una batalla perdida, entre otras cosas porque estos niños/adolescentes son nativos digitales y para ellos el móvil es una parte más de su cuerpo, con el que lo hacen todo, menos hablar. Los nativos analógicos no lo acabamos de entender, de la misma manera que no aceptamos críticas ni discrepancias, y discrepar es bueno, enriquece y más aún si se saben encajar y aceptar las críticas. 53 años de matrimonio me han enseñado a convivir con la crítica y la discrepancia, y no me ha ido nada mal. La clave está en el respeto mutuo y en la honestidad de acerptar los errores cometidos por ambos bandos. Saludos.

    ResponElimina