Deia el professor Enrique Tierno Galván, que les promeses electorals estaven fetes per guanyar les eleccions, no per a ser complertes, i ja es veu que així ha estat fins ara a qualsevol de les promeses electorals dels polítics no ja d'Espanya, sinó de tot el món i per descomptat també a Catalunya. Dic això perquè els desmemoriats del Partit Popular, acusen sovint a Pedro Sánchez de mentir en campanya, com si fos aquest l'únic polític a la faç de la terra que no compleix les seves promeses electorals. Oi M.Rajoy?

Hi ha una anècdota molt il·lustrativa en campanya electoral atribuïda a Santiago Rusiñol, (que segons Júlia Costa no era d'ell.): Estava en un poble de Lleida (Cervera) fent un míting, i en la cremor de les promeses davant l'auditori els va prometre: Si guanyem les eleccions us construirem un pont!. Aleshores algú dels assistents li va dir: escolti! Que aquí no tenim riu. I Rusiñol o el polític que fos sense immutar-se va contestar: Doncs també us posarem un riu! i es va quedar tan ample.
Possiblement, sigui una llegenda urbana o rural en aquest cas, o potser és certa, que mai no se sap, però ens ensenya que durant les campanyes electorals es promet l'or i el moro amb total impunitat i convenciment que no es podrà dur a terme allò que s'està prometent.

S'havia proposat fa un temps (crec que va ser el publicista Quim Llorente) que potser s'hauria de crear un tribunal que controlés les promeses electorals, de manera que al cap d'un any de Govern, programa electoral a la mà, aquest Tribunal comprovés si el que s'havia promès en campanya s'havia complert i en cas de no ser així s'inhabilités aquest Govern i es tornessin a convocar eleccions, i així successivament fins que en primer lloc, en campanya prometessin coses raonables i possibles d'assolir, i no es fessin volar tants coloms per ensarronar al temps de desencantar la gent. Pot sonar a utòpic o una mica desgavellat, però la proposta caldria tenir-la en compte. Llàstima que ja es veu venir que estaríem in aeternum sense govern.
Sobre les campanyes electorals, és cert que amb el pas del temps i els problemes econòmics dels partits, el cost d'aquestes s'ha anat reduint i cada cop més se centra la tasca al món audiovisual i també a la xarxa. Fixeu-vos que a la tele tots segueixen la mateixa estratègia, el líder davant i darrere, la militància il·lusionada en el projecte que assentint amb el cap en complicitat a les paraules del líder, i els vídeos enregistrats pel propi partit que s'entreguen als periodistes,  que mesells ha accepten.
El que volia venir a dir amb tot això, és que potser seria arribada l'hora en què com en un conte d'Isaac Asimov a "jo robot" (*) s'haurien d'eliminar de soca-rel les campanyes electorals, al capdavall, la majoria de ciutadans ja sap a qui votarà, sobretot en aquestes properes eleccions, i, els indecisos, aquesta forquilla del 5% que diuen els que entenen els que es fan les campanyes, no justifiquen tota la despesa dels uns, ni la pallissa mediàtica que hem de suportar els altres, perquè el que no és cert és que hi hagi un % d'indecisos com diuen. No es tracta de vot indecís, sinó de vot no revelat, mai que m'han trucat per alguna enquesta d'aquestes telefòniques sempre contesto que vot Pp.
Que s'aclareixin els presumptes indecisos i si no que no els deixin votar, per indecisos, o, tornant al conte d'Isaac Asimov, informant-se dels programes de tots els partits, que voti un sol ciutadà elegit en nom de tots i que sigui el que hagi de ser. Al cap ia la fi estarem igual de bé o malament segons bufi el vent econòmic, mani qui mani. Cap dels possibles presidents del nou Govern pinten gran cosa, i encara en poden decidir menys, només formen part de l'attrezzo, de la posada en escena d'un Estat gestoria, indefens i caòtic davant d'això que anomenen els mercats globalitzats.
Ja entenc que això que proposo no és possible - només és un conte - però si que es podrien estalviar (amb què està caient) el cost onerosament inútil de la campanya electoral, crec que en seríem força els que ho agrairíem.
Ah! Un avís per a navegants, Dels 5 de la foto de portada, tres ja han caigut i al darrer de la dreta els queden dues eleccions. Mentre el de l'esquerra, el renascut, com Felipito Tacatún: Yo sigo, i segueix....

(*)El 1955 If, revista dedicada a la ciència ficció, publicava Franchise, un relat d'Isaac Asimov. En aquestes pàgines el prolix escriptor i divulgador narrava unes eleccions com les que tenim aquí cada quatre anys o antes. Però a Franchise no hi són ni PsOe Pp, Sumar, Podem, ERC, Junsxcat, PSC, la CUP, o el que en queda de Ciutadans. ni tan sols contempla els votants. Asimov imagina tot el procés reduït i simplificat a l'acció d'una màquina, Multivac, nom usat per l'escriptor per donar nom a diversos artefactes als seus contes. En aquesta ocasió, la màquina és la pedra angular de la “major democràcia electrònica del món”. Ella s'encarrega de seleccionar un elector home (Sí!, Assimov exclou les dones), entre 20 i 60 anys, perquè sigui qui decideixi qui és el millor candidat per ocupar el Govern, en aquest cas el despatx oval de la Casa Blanca."