A servidor que no li toca mai res, però un dia, fa 14 anys li varen tocar dues entrades per anar a veure "La Bella i la Bestia". El premi va ser per contestar "si" al 7227 de Rac1 via SMS. La pregunta a contestar, era si havia dubtat del Barça després dels dos últims resultats a València i al Nou camp amb el Rubhin Kazan (que no sé com carall s'escriu). Finalment, l'endemà vaig trucar dient que no aniria a buscar les dues entrades atès a la Nuri i a mi ens feia molta mandra (vaig adduir un problema familiar) i quan ho vaig dir a les nenes el dilluns a la tarda, quan venen les tres a sopar va haver-hi desbandada general, entre altres qüestions perquè dissabte, el proper dissabte era Halloween (no la castanyada, no! Halloween) o almenys aquesta fou una de les causes adduïdes. Vol dir que la celebració de Halloween a casa nostra ve de lluny.

Deixant a banda aquesta qüestió de Halloween versus castanyada, que és una causa prou perduda, no penso enviar més SMS a Rac1, llevat que em garanteixin que no sortiré guanyador. De fet, això de contestar "sí o no" a una pregunta és fotut, atès genera una certa tendenciositat i a més a més no permet matisar. Avui preguntaven als oients si els havia agradat El codi Da Vinci, i clar havies de contestar "sí o no", potser faltaria una tercera opció que seria "pse" o "sinó", perquè entre el "si" i el "no" hi ha un abisme on un voldria matisar la resposta.

El "sí", en aquest cas, seria que em va agradar perquè era amena, interessant i passava bé. El no, és que la vaig llegir en un sol dia, un dia del Nadal que per circumstàncies estranyes estàvem tots dos sols a casa. A banda, tinc un llibre anterior al Codi da Vinci tret d'un programa de la BBC fet per dos autors (no recordo el nom en haver-lo deixa't a no sé qui) dels qui evidentment Dan Brown va copiar literalment una gran part de tota la història del capellà del petit poblet del sud de França que a més a més sembla és un cas real. Vaja!, que si un es llegeix una novel·la de cinc-centes pàgines en un dia, molt bona no pot ser, altra cosa és com he dit que sigui amena i també prou inversemblant i bastant exempta de rigor en alguns aspectes. Casualment, uns dies després de llegir el Codi da Vinci, em vaig comprar als encants "Les Ones" de Virginia Woolf, són 224 pàgines i us ben asseguro que no la vaig llegir en un dia, és més encara l'estic rellegint i paint, potser perquè mentre Dan Brown és literatura de consum no massa exigent, Virginia Woolf és una onada que trenca a la platja.

No sé on tinc el Codi da Vinci, però si sé on tinc "Les Ones", per alguna cosa deu ser. Ah! no em penso comprar l'última novel·la de Dan Brown arran de la publicació de la qual venia la pregunta d'avui a Rac1, ni tampoc les de Stieg Larssen, tot i que el  pare s'havia llegit les dues primeres i fins i tot em va dir que volia anar al cinema a veure les pel·lícules. Ho sento, no m'agrada la novel·la negra, potser perquè malgrat haver llegit Hammet, Simenon o algun altre, no hi acabo d'entrar i per acabar d'adobar-ho Vázquez Montalbán que a tothom es veu li agrada, jo trobava les seves novel·les molt fluixes i inversemblants i no és pas per cap animadversió vers en Vázquez Montalbán, ans al contrari, em queia molt bé el personatge, però el Carvalho no em passava gens coll avall. De Vázquez Montalban m'agrada molt més, per exemple: 'Y Dios entró en la Habana', o els articles que escrivia de futbol. Aquest escrit ve a tomb de què avui és la castanyada, i a banda d'avui, l'única vegada que n'he parlat va ser al 2009.