La setmana passada vaig tornar a veure Blade Runner de Riddley Scott en, la versió del director, que canvia el final, més coherent que en la primera versió, que vaig veure a un cinema de Madrid en la seva estrena. No recordo el nom del cinema, però si que recordo era al costat d'un VIP. La pel·lícula ha envellit molt bé, podia haver estat estrenada avui mateix i no desentonaria, i això que fa ja 41 anys de la seva estrena. Blade Runner està inspirada vagament en un conte curt de Philip K. Dick, molt vagament, el que més ha quedat en la memòria de tots és el monòleg final de Roy Batty abans d'expirar, per cert que Rutger Hauer va morir l'any 2019, el mateix any en què està ubicada la pel·lícula.
"Una vegada em va passar: em vaig fondre i algú acabava d'adquirir un animal. I un altre dia -els seus trets es van enfosquir per un instant; el plaer s'havia dissipat-, vaig sentir en una persona l'animal que havia mort. D'altres tenien alegries per compartir... Jo no en tenia cap, com saps; però això vaig reanimar aquesta persona. Un pot arribar fins un suïcida en potència; el que un té, que un sent, pot...
-Ells rebran la nostra alegria -Va replicar Rick-, però nosaltres canviarem el que sentim pel que ells senten i la perdrem. -No perdrem realment el que sentim, si ho tenim clarament en l'esperit. Mai no has sentit del tot la fusió, veritat, Rick?".
"Jo he vist coses que vosaltres no creuríeu. Atacar naus en flames més enllà d’Orió. He vist raigs C brillar en la foscor prop de la porta de Tannhäuser. Tots aquests moments es perdran en el temps com llàgrimes en la pluja.... És hora de morir".
Potser no ens hauria de sorprendre el personatge de Roy Batty, perquè els replicants han estat aquí des de sempre, dins nostre, camuflats sota les vestidures de l'empatia i la compassió, esperant treure després d'una catàstrofe, la fam, una guerra.
En la Crònica de gueto de Varsòvia, d'Emmanuel Ringelblum, hi ha un passatge gairebé insuportable que profetitza la novel·la de Dick i el triomf dels replicants, quan una família jueva rep la visita d'un oficial que avisa que els llevaran les seves pertinences. La mare li suplica, plorant, i l'oficial respon que no s'emportaran res si endevina quin dels seus dos ulls és artificial. «L'esquerre» diu la dona sense dubtar-ho. Quan l'oficial, sorprès, li pregunta com ho ha endevinat, ella contesta: «Perquè sembla humà».
.png "English"){kind=small}
12 Comentaris
La volveré a visionar. Seguro que después de algún tiempo de no haberla visto encontraré cosas que me he perdido.
ResponEliminaMe pasó con la película "12 monos", que no la entendí bien a la primera y tuve que verla posteriormente y prestar más atención a los diálogos.
Salut
12 monos 'he vist unes quantes vegades. De Blade Runner hauries de veure la versió del director que té un final més adient.
EliminaSalut,
Avui seria més difícil. Crec que seria força més difícil distingir una mirada humana d'una artificial.
ResponElimina«L'esquerre» diu la dona sense dubtar-ho. Quan l'oficial, sorprès, li pregunta com ho ha endevinat, ella contesta: «Perquè sembla humà».
ResponEliminaSí, sí; a això em refereixo en el comentari anterior.
EliminaD'acord. Per cert, a l'estrena de la pel·lícula, almenys a Madrid, al cinema érem quatre gats.
EliminaI segurament alguna rata i un parell de gossos. Segurament l'os no hi va ser perquè estava entretingut amb l'arboç
EliminaCoño: El oso y el madroño. Es petitona l'escultura de l'os i l'arboç. Primer estava al costat de la parada del bus i després la varen traslladar.
EliminaMe parece una película aboslutamente genial, incluso la segunda parte... y eso que segundas partes nunca fueron buenas, esta hasta incluso en algunos aspectos es mejor... y sí, tiene razón... en esta peli, los replicantes teóricamente no han desarrollado la indiferencia/tolerancia/ empatía que los seres humanos " supestamente" poseen, mientras que los humanos parecen tener un cúmulo de reacciones «comprensibles» o «normales» (aprendidas por experiencia) aunque no siempre éticas. Sin embargo, paradójicamente, en esta película se
ResponEliminamuestra a los replicantes con compasión y preocupación por los demás, en contraste, Blade Runner (Rick) que parece carecer de lazos emocionales y sus motivaciones son meramente materiales (o por obligación o por dinero). Será su interacción con el resplicante lo que le descubra sentimientos verdaderamente humanos...
Curioso ¿ verdad? ...A lo mejor la IA nos enseña a ser humanos... humanos : )
Abrazo fuerte! y graciasssS .. tú sabes! : )
RICK podría ser un replicante más. La segunda parte también es muy buena, pero la primera pervivirá más en el tiempo.
ResponEliminaUn abrazo.
He visto la primera parte varias veces (hay muchas pelicular que las veo varias veces) y me gusto, la segunda parte ya no tanto.
ResponEliminaLas personas nos movemos por el instinto de supervivencia, si creemos que adoptando una conducta nos protegemos, ahí nos vamos. Para muchos anular sus sentimientos es una forma de defensa que les ayuda a vivir, para otros es justo lo contrario o quizas ambos mientan y solo tienen miedo a vivir. No lo se.
Un saludo
Igual resulta que tememos más a la vida que a la muerte.
ResponEliminaSaludos.