Tard o d’hora havia de passar. Al poble, a l’únic lloc on fins ara venien diaris i revistes han deixat de tenir-ne. El desconcert és total. La gent que a les 9 del matí s’aplegava al davant ha desaparegut. Si hi van és per prendre un cafè (molt bo, per cert) o un sandvitx o una magdalena grossa. És el que ara ofereixen. Ho explica Monzó en el seu article de hui a la vanguardia. No sabia que vivia en un poble, pensava que vivia al barri del Mercat de Sant Antoni.
La notícia no te més, pertany a aquests tipus de notícies menors que ell sempre tracta, però que sovint no son tampoc tan menors. El que m'ha cridat l'atenció és que comenta que si estàs subscrit, cliques i se't desplega un miLibris reader que permet llegir el diari sencer. Només cal anar passant pàgines, apropar-se a la notícia o l'article que t'interessa i ampliar-lo fins que la mida del text es pugui llegir amb comoditat. Però això no és el mateix. No cantaré les excel·lències de llegir en paper en contraposició a llegir en pantalla, perquè ja ho han fet molts –jo mateix– des de fa anys, sobretot quan es morzava amb el pare que se'l llegia tot i després feia els mots encreuats i el sudoku, ah! i les diferències de Laplace. amb una lupa d'ajut. Des que ell no hi és, el 23 va fer 8 anys, ja no llegeixo el diari a l'hora d'esmorzar, ja me n'he llegit uns quants abans a l'ordinador. Així i tot, fins fa un any i escaig encara comprava cada dia el Periódico per la Nuri, però després ja no, només compro 'el Periódico' quan ella me'l demana perquè el necessita per posar a terra quan frega, i vol 'elperiódico' pel suplement, en comptes de la vanguardia que té més gruix. No hi entro, que en aquestes qüestions domèstiques millor obeir i quedar al marge.
Confeso que he intentat a primera hora entrar al miLibris reader de la vanguardia, pero no me n'he acabar de sortir. Crec que m'haig de baixar el document en PDF, pero no recordava la contrasenya (que, per cert, ja l'he trobat). Després ho probaré. Ara m'en vaig a fer 'aguas mayores' com cada dia a aquesta hora i després a esmorzar, i ja es veurà.
Que tingueu una bona castanyada.
.png "English"){kind=small}
10 Comentaris
Voy a probarlo yo también, me interesa abrir el diario como si lo leyera en papel, no me gusta el formato de ir clicando.
ResponEliminaA ver si me salgo
Que aproveche ¡
has de ser subscriptor, si no no pots fer-ho.
EliminaMi hijo me hizo suscriptor este año
EliminaD'acord. doncs ja m'explicaràs com es fa, a mi només em surt per posar-ho al mòbil.
EliminaNo puc. No hi ha manera¡
EliminaJo tampoc, ho tornaré a provar aquesta tarda.
EliminaPero y los árboles papeleros que se dejarán de plantar.Son árboles de crecimiento rápido y que agotan los terrenos.
ResponEliminaLaporta ayer añadió unos kilos a su cuerpo ,chico y chica triunfantes tienen que ver con el Barcelona.
Saludos
Laporta sembla un 'paltruc'. Un paltruc, o bisbe, en castellano crep que se dice bull. Da la sensación de que en un momento dado va a reventar la camisa y va a herir a alguien con los botones.
ResponEliminaSaludos.
En mi casa siempre nos llegan dos periódicos que nunca leo por la mañana porque salgo siempre a toda pastilla, los leo por la noche... mentira, solo los hojeo por encima : ) pero me gusta pasar sus páginas, es como un ritual. Como tomarme cada noche mi cuenco de helado, haga frío o caigan chuzos de punta, es como mis galletas con leche pero en fío y más rico: ) Todo se digitaliza y está bien que así sea, menos papel a la basura y menos incendios para vender madera barata a las papeleras, pero da pena, en fin. .. ¿ hoy hacéis ahí castañadas/ magosto? Aquí hoy la gente comienza a subir a los cementerios para poner guapos a sus muertos para el día 1,
ResponEliminayo no lo hago porque los míos están lejos, pero siempre limpitos como un jaspe en mi memoria: ) Abrazo fuerte!
La castanyada pensaba que se celebraba en toda España.
ResponEliminaEl seu origen procedeix d’una antiga festa funerària vinculada als cultes pagans. A la fi de segle XVIII, certs banquets funeraris van evolucionar cap a aquesta celebració. És un dinar de tardor amb un sentit metafòric de comunió amb els difunts, en la qual les castanyes i els panellets són els protagonistes principals.
L’origen simbòlic de la Castanyada. Es considera l’acte de rostir les castanyes com un acte de connexió amb les ànimes difuntes. De fet, de vegades es rostien mentre es resaven les tres parts del rosari. També incloïa el toc de campanes en homenatge als morts, una tasca manual i molt cansada que requeria moltíssima energia. Aquest sopar els permetia aguantar el ritme durant tota la Nit de Difunts.
Un abrazo.