Fa temps, quan l'apatia no ens infectava la sang, vam saber reconèixer el mal d'un poble assetjat i atacat. Però van passar els anys, i ens van fer més cecs - Soledad Gallego-Díaz / (10 Nov 2006 / El País) 13/10/2023

Diuen que el dolor és real només quan aconsegueixes que un altre hi cregui. Si no ho aconsegueixes, el teu dolor és bogeria. Cal creure en el dolor dels palestins, assetjats, atacats, assassinats, perquè no caiguin a la bogeria: cal reconèixer el seu dolor real, donar testimoni públic del seu patiment, de la seva soledat i de la seva amargor, per evitar que caiguin a l'alienació i al suïcidi. La comunitat internacional actua com si els palestins no existissin i els ciutadans que formem part d'aquesta comunitat actuem com si no estigués a la nostra mà fer res per ajudar-los. Segur que no podem aconseguir que es faci justícia o que imperi la pau. Però ara no es tracta d'això: és urgent aconseguir que l'Estat d'Israel compleixi la seva obligació de respectar les lleis internacionals, unes lleis que està violant dia rere dia als territoris palestins, sense patir per això ni el repudi internacional ni les sancions previstes pel dret internacional. El més urgent és demostrar als palestins que el seu dolor no és bogeria.

Israel no té cap dret a terroritzar poblacions civils, a disparar contra dones desarmades, a bombardejar edificis d'ús civil on habiten famílies senceres. És igual si aquestes dones estan intentant servir d'escuts perquè escapi un grapat de milicians. La llei no permet crivellar-les. És igual si prop de les cases de Beit Hanun es disparen coets artesanals. La llei no permet volar pels aires edificis plens de nens, dones i homes innocents. És igual si a prop d'un autobús escolar hi circula un terrorista. La llei no permet aixafar l'autobús com a dany col·lateral. Això són crims tipificats per la llei i haurien de ser jutjats algun dia a tribunals internacionals.

Israel no té dret a bombardejar poblacions civils com no ho va tenir els EUA a bombardejar poblats sencers al Vietnam; l'exèrcit israelià no té dret a matar dones i nens perquè tema que entre ells hi hagi un milicià, com no ho va tenir l'exèrcit nord-americà a matar milers de civils innocents perquè temés que entre ells s'amagués un vietcong. Israel no té dret a destruir les infraestructures civils dels territoris palestins en un intent per portar la desesperació als seus habitants, com no ho tenia els EUA per bombardejar amb napalm els camps de cultiu vietnamites. Israel no té dret a destruir escoles i centres mèdics gestionats per les Nacions Unides a la zona de Beit Hanun, com ha fet, i com va denunciar ahir la Comissionada General de la UNRWA a Palestina.

El problema dels EUA al Vietnam no es va arreglar demanant una investigació sobre My Lai. No n'hi haurà prou tampoc amb demanar una investigació sobre Beit Hanun. ¿L'encarregaran als mateixos que van investigar el mes de juliol passat l'atac contra els set membres d'una família palestina que passava el dia a la platja? Tots ja estem massa bregats per no advertir que el bombardeig de Beit Hanun arriba quan Hamàs i el president Mahmud Abbas estaven a punt d'anunciar un Govern d'unitat nacional que n'aplaqui les diferències; quan l'atenció internacional està distreta per les eleccions nord-americanes i els informatius de televisió estan absorbits per les imatges de Washington i Bush. Arriba quan Hamàs fa més d'un any i mig que evita atemptats suïcides en territoris israelians, fent honor a una treva parcial que va declarar unilateralment i que ara està en perill.

Què és el que han d'investigar les autoritats israelianes? Potser la terrible degradació i la fallida moral que infecta cada cop més els seus soldats i els seus polítics. Israel és una gran potència militar l'exèrcit de la qual està cometent delictes castigats per les lleis internacionals. “Estic torbada per la nostra desintegració moral, torbada per la manera arrogant que, com si res, matem els palestins”, va escriure ja fa temps l'exministra israeliana Shulamit Aloni.

Moltes veus més haurien de repetir entre nosaltres, els europeus, la lletania d'Aloni: la seva desintegració moral és la nostra. Fa temps, quan l'apatia no ens infectava la sang, vam saber reconèixer el mal d'un poble assetjat i atacat. Però van passar els anys, i ens van fer més cecs.