"Hegel diu en algun lloc que tots els grans fets i personatges de la història universal apareixen, com si diguéssim, dues vegades. Però es va oblidar d'afegir: una vegada com a tragèdia i l'altra com a farsa."
Sovint, per entendre el present és imprescindible conèixer el passat a fi de no repetir errors. Encara que de vegades hi ha la temptació d’ensopegar a la mateixa pedra, per saber si som capaços aquesta vegada de vèncer la roca. Però el més habitual és que ens fem el mateix mal, o fins i tot més perquè el temps no passa en va.
El periodista Manuel Chaves Nogales, en la seva 'Obra completa', posa de manifest la desconfiança que despertava el catalanisme secessionista no només entre la dreta catalana, sinó també a l’esquerra espanyola. Chaves relata una faula que insinua que li va explicar un polític de la Lliga sobre el que succeïa a Catalunya, que podria ser igualment vàlida en els nostres dies.
Chaves Nogales explica una paràbola catalana que es repeteix: Dos vilatans van de camí i un porta del ronsal una vaca. En una bassa troben un gripau, que provoca en el pagès de la vaca un gest de repugnància. L’altre, per portar-li la contra al compare, afirma que el gripau és un animal com qualsevol altre. “Tu series capaç de cruspir-te un gripau?”, argüeix el de la vaca. “Me’l menjaria si hi hagués necessitat”, respon. Discuteixen i al final aposten: “Et dono la vaca si ets capaç de menjar-te el gripau”. Impulsat per la cobdícia, amb els ulls tancats i contenint les nàusees, agafa la bestiola i comença a empassar-se-la. L’altre, terroritzat davant la possibilitat de quedar-se sense vaca, li proposa: “Em tornes la vaca si soc capaç de cruspir-me la meitat del gripau que et queda?”. El menjador de gripaus accepta la proposta perquè el fàstic que sent el supera i li allarga el tros que encara no ha devorat, que el compare es posa a la boca sense obrir els ulls. Després, segueixen el camí silenciosos i al cap de poca estona s’aturen i, mirant-se fixament, es pregunten estupefactes: “I per què ens devem haver menjat el gripau?”.
La faula es repeteix: l’esquerra espanyola està disposada a menjar-se el gripau de l’amnistia encara que li resulta indigesta i l’independentisme està a punt d’empassar-se l’altre tros del bufònid, que suposa renunciar a sortir-se de la Constitució. Tots dos, per cert, sense gens de gana. I això és bo? Potser sí, però per al gripau segur que no.
10 Comentaris
Molt bona la paràbola. Descriptiva i convida a la reflexió. També a la previsió, com ara sobre què passa si resulta que el gripau es verinós?
ResponEliminaÉs escaient al tema de l'amnistia.
EliminaLa izquierda actual(si es que se le puede llamar asi),se traga un sapo y los que hagan falta,si su líder se lo manda. Los cargos,prevendas,lo justifican.
ResponEliminaSaludos
La pseudo izquierda y la derecha se tragan sapos a menudo.
EliminaSigo pensando que El 18 Brumario de Luis Bonaparte es aún una obra clarividente. Por mucho que se quiera desterrar a Karl.
ResponEliminaNo lo conozco, veré de encontrarlo.
EliminaMe siento incapaz de valorar el tema en ciernes, aunque me disguste, ni tengo ganas ni quiero errar, pero recomiendo el libro de Chaves Nogales titulado "¿Qué pasa en Cataluña?" Son artículos escritos durante la República (ah, la República, ese otro tabú de los siervos españoles que tanto se temen a sí mismos) Tal vez haya similitudes sobre la denominada pomposamente cuestión catalana. Este es un país de cuestiones donde si no se sabe plantear las preguntas no se obtienen ni soluciones ni respuestas, como en la aritmética.
ResponEliminaLa fábula del sapo la saqué de un escrito tuyo de 2017, ya he puesto el enlace. Igual también les valdría a los del procés la fábula del escorpión que pide atravesar un río a lomos de una rana.
EliminaChaves Nogales, creo, es uno de los más lúcidos escritores que ha sabido tratar el tema.
ResponEliminaPor otra parte, como está tan manido el asunto, y no hay vuelta atrás, ayer lo vi todavía más claro con el abrazo de oso , Mertxe Aizpurua, aquella que mandó poner en la portada del diario que trabajaba como redactora, Egin, cuando liberaron a Ortega Lara, "Ortega vuelve a la cárcel". O aquel otro, del que nuestro encantado de conocerse tendrá noticias : "El edil del PP apareció con dos disparos». Le pareció el mejor resumen del crimen de Miguel Ángel Blanco a manos de ETA. Para esta señora el edil no había sido ejecutado, sino que había aparecido, simplemente, había aparecido.
Poco más a añadir. Ya está todo dicho.
Salut y buen fin de semana
Encara queden moltes ferides per tancar al País Basc. No se si la trobada de Sánchez amb Bildu és bona o no, NO ho tinc clar, encara que de fet són on Aznar deia que havien de ser, al Parlament.
EliminaSalut.