Fa anys que els gurus tecnològics de Silicon Valley van decidir reduir a la mínima expressió l'ús de pantalles mòbils per part dels fills davant els perjudicis que poden ocasionar en el seu desenvolupament. “Estic convençuda que el diable viu als nostres mòbils i està arruïnant la ment dels nostres joves”, va arribar a declarar a The New York Times Athena Chavarria, que fou assistenta executiva a Facebook.

A l'altra banda de l'Atlàntic molts pares no estan al corrent dels riscos. Una enquesta entre les escoles bressol privades de Catalunya indica que dos de cada tres centres han detectat casos en què la sobreexposició a les pantalles ha provocat un retard en el desenvolupament del nen, principalment en el llenguatge.

“Fa uns quants anys que els que ens dediquem a la primera infància ens hem adonat que l'aparició del llenguatge és cada cop més tardana, quan nosaltres estem fent la mateixa estimulació de sempre”, explica Mireia Català, portaveu de l'Associació Catalana de Llars d'Infants. El 75% de les escoles bressol pertanyents a aquesta organització (més d'un centenar) considera que l'abús de pantalles a la primera infància ha provocat un increment de problemes de llenguatge en forma de retards i alternacions.

Després del llenguatge, els aspectes del desenvolupament alterats són el menjar (46%, el nen té dificultats per menjar sense pantalla) i l'aïllament social (42%). Més del 30% dels centres identifica problemes a l'hora d'establir vincles relacionats amb el professorat i altres nens, dificultat per agafar el son i retard en el desenvolupament psicomotriu.

Josep Lluís Matalí: “Utilitzar la pantalla com a 'cangur' hauria d'estar prohibit”

Durant la pandèmia i amb el teletreball els pares van estar més pendents de les pantalles que dels nens. Aquests, al seu torn, es distreuen amb el mòbil o la tauleta. Així no molesten. A casa, al restaurant, al bus, de passeig al cotxet... “Abans al bus, a la cua de la botiga, la gent parlava als nens, els deien alguna cosa. Ara el nen, que necessita els estímuls per anar creixent i aprenent, no rep aquesta comunicació perquè al parc o al metro la gent està mirant el mòbil. Així es retarda el llenguatge. Com a pedagoga i experta en educació ho atribueixo als moments quotidians, i és una situació alarmant”, argumenta Català.

"Els estudis demostren que utilitzar la pantalla com a cangur hauria d'estar prohibit", assevera el psicòleg Josep Lluís Matalí, cap de la unitat de conductes addictives de l'hospital Sant Joan de Déu. “De zero a cinc anys és l'època de més creixement neuronal i tenim moltes dades sobre els efectes de les pantalles en aquesta població: problemes oftalmològics, de sedentarisme, en l'adquisició del llenguatge, musculoesquelètics, i una cosa que ens preocupa molt, que és l'impacte al neurodesenvolupament, a l'atenció, a la socialització. Són nens amb menys regulació emocional, que tenen més rebequeries, i pot ser un factor de risc per al desenvolupament d'algun trastorn com TDAH o quadres d'ansietat o depressió”.

S'entén per què les pantalles a la primera infància estan injuriades a la meca de la tecnologia? A Catalunya, la major part de les escoles bressol enquestades declara tenir casos de famílies a les quals el pediatre recomana portar els nens a aquests centres perquè es deshabituïn de les pantalles a casa. El 80% considera que el nombre de nens amb un retard global en el desenvolupament a causa de la sobreexposició a les pantalles “es va incrementant curs rere curs”.

“És un tema candent que preocupa molt i comencem a tenir dades significatives”, diu Matalí. A aquestes edats, el més important és l'enllaç i el joc. El nen necessita atenció plena, estímul de joc i de paraula i interacció, afegeix el psicòleg. I no tot és culpa de la tecnologia, adverteix: “Estic escoltant debats molt extremistes bipolaritzats, i la cosa és més complexa i multicausal. Sembla que si traiem les pantalles el món serà fantàstic, però, si segueixes sense fer-li cas, el nen tindrà altres dificultats”.

Segons Català, l'avantatge és que els nens de fins a 3 anys segrestats pel mòbil o la tauleta es recuperen en poc temps d'aquesta dependència quan es produeix un canvi dràstic d'hàbits a la família ia la guarderia. la vanguardia.com

Aquestes recomanacions estan molt bé, però el primer que haurien de fer els pares és donar exemple amb el seu ús del mòbil a casa.  “Les famílies acaben pensant que no passa res si deixen una estona el mòbil al nen. El problema és que aquesta estona és cada cop més llarga i no en són conscients”, apunta Mireia Català, partidària d'una política de zero pantalles a l'educació infantil: “El nen necessita un procés d'experimentació, contacte i socialització. La tecnologia ja l'aprendran més endavant; no els costa res”. Josep Matalí al·ludeix a un estudi que vincula l'ús més gran de pantalles per part dels pares al dels seus petits. “Pares, quan estigueu amb els vostres fills, zero pantalles, desconnecteu el mòbil. Un adult a casa contestant whatsapp està dispers i no està per al que ha de ser”, proclama el psicòleg, que defineix com a negligència paterna prestar el mòbil a menors de tres anys. Per als nens, com més temps d'exposició, més conseqüències. Hi ha un temps prudencial? “Nosaltres diem zero”. I tenen raó, el nostre net de 4 anys presenta els símptomes, és molt espavilat i llest, però té problemes amb el llenguatge, per menjar i relacionar-se. Sembla que d'ençà que va a l'escola bressol es va adaptant i millorant, amb l'ajut d'una logopeda i més control per part dels seus pares.