Déu et guardi d'opinar sobre Israel i Palestina, és el títol de l'escrit anterior, però com servidor és ateu, gràcies a Déu, pot i creu que ha de parlar sobre el tema una vegada més. Deien els gurus del procés català, innocents ells: Europa ens mira, i ja es va veure que ho feien de reüll. Potser sí que Europa mira al seu voltant, però és una mirada displicent, i és cert que no mou un dit en casos concrets, encara que li pertoqui com seria el genocidi de la franja de Gaza perpetrat per Israel.

Des que dissabte 7 d'octubre la milícia palestina Hamàs llencés sobre el sud d'Israel un atac coordinat i atroç, que va produir centenars d'assassinats i segrestos, i Tel Aviv respongués hores després amb la declaració de guerra, fonts diferents han registrat milers de víctimes: més de 700 morts i 3.000 ferits a Gaza, i més de 900 morts israelians i 2.800 ferits. Mentre llegeixen aquestes línies, i a jutjar per la brutalitat de les imatges que arriben des de Gaza, el número continuarà pujant sens dubte.

L'esclat de violència no és cap novetat. Des de la Primera Intifada, el 1988, han mort a Israel i Palestina almenys 13.400 persones (mancant afegir els morts d'aquests dies). El 87% són palestins i la majoria civils. Però ara Israel ha ordenat “un setge total sobre la Franja de Gaza”, la presó a l'aire lliure més gran del món, en què viuen més de dos milions de persones, la meitat menors d'edat. Aquest setge total, prohibit per les Nacions Unides i pel dret internacional, inclou el tall de subministraments bàsics per a la vida. “No hi haurà electricitat, ni aliments, ni gas, tot està tancat”, va dir el ministre de Defensa israelià, Yoav Gallant. L'aigua va ser tallada dilluns a la tarda 9 d'octubre, mentre queien incomptables bombes sobre habitatges, mesquites, hospitals i ambulàncies. Gallant va justificar la mesura dient: “Estem lluitant contra animals humans i actuem en conseqüència”. El filòsof alemany d'origen jueu Theodor Adorno va deixar dit al seu dia: “Auschwitz comença allà on algú miri un escorxador i pensi: només són animals”.

El govern ultradretà, contestat als carrers des de fa setmanes per la deriva autocràtica de Netanyahu, ha trobat a l'atac desesperat de Hamàs, un grup terrorista alimentat des de fa anys per Israel, l'excusa perfecta per ignorar l'article 33 del IV Conveni de Ginebra que protegeix els civils: “No es castigarà cap persona protegida per infraccions que no hagi comès. Estan prohibits els càstigs col·lectius, així com qualsevol mesura d'intimidació o de terrorisme. Estan prohibides les mesures de represàlia contra les persones protegides i els seus béns”.

Fa només una setmana, Netanyahu estava acorralat, amb un Govern controlat per extremistes radicals, mig país protestant a les places contra la seva reforma judicial, els reservistes negant-se a mobilitzar-se i l'esquerra denunciant la política d'annexions dels colons. I ara, gràcies a la bogeria de Hamàs i a l'incomprensible error del Mossad I Amman, incapaç de detectar anticipadament l'atac, Netanyahu té una societat unida pel terror i sembla disposat a emprendre la demolició absoluta dels palestins.

Europa no ho pot permetre, i per descomptat no pot ser còmplice d'un criminal de guerra que busca una victòria aclaparadora i definitiva, no contra un grup terrorista sinó contra un poble sencer. I no pas amb accions selectives, sinó amb una retòrica d'extermini. Netanyahu sap molt bé que a la UE res no es mou sense permís del seu soci prioritari, els Estats Units, i que el bloc mediàtic i polític occidental està absolutament dominat per reaccionaris bel·licistes. En només unes quantes hores, Europa sembla haver cancel·lat sense rubor la seva responsabilitat postcolonial amb Palestina.

Mentre Netanyahu començava a tuitar imatges dels bombardejos sobre Gaza i els tancs s'apostaven davant la franja, la presidenta de la Comissió Europea projectava la bandera de l'estat jueu a les seves institucions i els grans mandataris de la Unió elegien bàndol sense embuts. De nou el furor bèl·lic, de nou ningú demanant pau, calma o seny. Dilluns 9 va córrer la notícia que la UE suspenia “de manera immediata” tota ajuda per a Palestina, després d'un missatge publicat a la xarxa social X (abans Twitter) pel comissari d'Ampliació, l'hongarès Oliver Varhelyi. Hores després, i davant les protestes d'Espanya i d'altres països, la UE va matisar que la Comissió estudiarà la situació al Consell de Ministres d'Exteriors del 10 d'octubre. Per posar en perspectiva aquest ajut: Ucraïna ha rebut 77.000 milions d'euros. Palestina n'ha de rebre 691 aquest any.

Segons dades d'Amnistia Internacional, hi ha més de 5,6 milions de persones palestines refugiades que no poden exercir el dret a retornar i centenars de presoners palestins tot esperant judici a Israel. Almenys 150.000 més corren un risc real de perdre casa seva a causa de la brutal pràctica de demolicions d'habitatges o desallotjaments forçosos d'Israel. La realitat del conflicte és que fa dècades que Israel nega un Estat al poble palestí, imposa un sistema d'opressió i dominació a totes les zones sota el seu control, a fi de robar espai i drets a les persones palestines i beneficiar la població israeliana. Això s'anomena apartheid i està prohibit pel dret internacional.

No estem davant d'una guerra entre dos pobles en igualtat de condicions: hi ha un ocupant i un ocupat, un colonitzador i un colonitzat, un opressor i un oprimit. Israel no és la víctima sinó el victimari. Com a potència ocupant, és responsable del benestar del poble i del territori que ocupa. Les lleis, polítiques i pràctiques concebudes per mantenir un sistema cruel de control de la població palestina han deixat aquesta fragmentada geogràficament i políticament, empobrida i en un estat permanent de temor i inseguretat.

Des de contexto, demanen al Govern espanyol que prengui partit per la pau i pel reconeixement de l'Estat palestí, que no justifiqui l'ús del terror d'Estat per enfrontar-se al terrorisme, i que faci les gestions necessàries per aturar com més aviat millor l'espiral de violència i de venjança, per frenar els crims de guerra i per impedir una escalada bèl·lica més gran i el genocidi del poble palestí.

*Aquest editorial de ctxt.es, s'ha actualitzat amb les xifres de víctimes el 10 d'octubre a les 18.30 hores, segons el diari independent israelià Haaretz.