Seria bo recordar que quan va pujar el salari mínim interprofessional a 1080 euros, els entesos, els experts economistes van vaticinar poc més que la fi del món, el caos, l'acabose, el sumsum i la corda. Resultat, no va passar res del que van predir els 'experts', al contrari, es va reduir la xifra d'aturats i es va arribar a la mítica xifra de 20 milions de cotitzants a la seguretat social. Quan el Govern Frankestein va aprovar els indults, s'havia de tornar a acabar el món, però tampoc no va passar res. Amb la presumpta amnistia, ja es veurà, perquè aquí entren altres condicionants i l'efecte Waterloo Podemos, que ho pot distorsionar tot.

Quan s'anuncia per part del senyor Pedro Sánchez i la senyora Yolanda Díaz que la jornada laboral a Espanya serà de 37.50 hores a la setmana (de fet gairebé a tot Europa ja és així), tornen els experts i el sinvergüensa aquell de la patronal que es va apujar el sou amb escreix, i les mòmies de Foment del Treball, amb la cançoneta que serà la ruïna, que es perdran llocs de treball, que si patatín vol si patatan. Vostès no han de preocupar-se que no passarà res, el problema no és reduir aquestes 2.50 hores a la setmana, és la baixa productivitat dels empleats espanyols que ve de lluny. Ho sento, però escoltar dir que aquestes 2.50 hores a la setmana trasbalsaran l'economia, m'enerva, perquè és una resposta política i no econòmica, i aquí rau el problema d'aquest país. Més economia i menys política, estúpids.