Del més dur que hi ha a la vida és com un familiar no reconeix els seus. Els malalts van perdent facultats, obliden si han menjat, si han dormit, si tenen fred o calor. És realment comprovar com llangueixen. La seva mirada va perdent sentit, es fixa a terra. Que parlin és cada cop més costós. Es diu alzheimer i és la malaltia que no ha volgut mostrar David Bisbal  en un emocionant vídeo que está circulant per les xarxes socials. 

“Saps qui sóc?”, pregunta el cantant al seu pare. Silenci. “M'han explicat que vas ser boxejador”, afegeix. Primera resposta: “I dels bons”, la seva passió sí que la recorda. Bisbal, ja habituat a la malaltia, sap com tractar-lo: “El meu pare també va ser boxejador”. “Quin nom tenia?”, li pregunta. “José Bisbal Carillo”, respon el fill. “Aquest sóc jo”, diu el senyor Josep. “És clar, aquest ets tu. És que tu ets el meu pare. És que no te'n recordes de mi. Ja sé que no te'n recordes de mi, però jo sí que me'n recordo de tu”, afirma l'artista.

El cervell d'aquests malalts no és capaç de reconèixer els fills ni els nets, però sí de recuperar aquesta memòria a llarg termini per recordar algun detall de la joventut, una poesia o una cançó. El pare de Bisbal no sap qui és David ni per què hi és, al seu costat, però sí que manté la lletra de “Ai Almeria, Almeria terra noble/ font de la inspiració…”.

Cap família no tria que un dels seus pugui caure malalt d'alzheimer o amb demència senil. Ningú no escull tenir un dependent a casa o haver de traslladar-lo a una residència. Alguns van veient la involució en el malalt ia d'altres se'ls presenta la mala sort un matí o una tarda desgraciada. Cal parlar clar: el sistema a Espanya no està preparat perquè algú amb pocs recursos pugui atendre un dependent.

David Bisbal és un afortunat en aquest sentit, però hi ha milers i milers de famílies que no ho són. Per això és imprescindible elevar, juntament amb la investigació, la inversió en cures. Blindar-la. No afegir més patiment, en definitiva, al que suposa la pesada llosa de veure un pare o una mare en aquesta situació. No és normal que cobrar una prestació per dependència comporti més d'un any i mig de tràmits. Si Espanya vol ser un país de primera divisió, ha de cuidar com mereix els que ens ho van donar tot per ser el que som. - Fernando H.Valls a la vanguardia