Conclòs el novembre Nacional, el Partit Popular crida a manifestar-se avui a cinc-cents metres de la seu del PSOE al carrer Ferraz de Madrid. Quan comencen a perdre força les concentracions de l’extrema dreta, Alberto Nüñez Feijóo agafa el relleu a prop de Ferraz amb un lema que ho diu tot: “ Espanya no es rendeix”. - Enric Juliana a lavanguardia.cat

Tardor Nacional. Des de final de setembre és la quarta manifestació consecutiva organitzada pels populars. La primera va tenir lloc el 24 de setembre a la plaça Felip II, amb l’assistència d’unes 40.000 persones, segons la Delegació del Govern espanyol. La segona, el 3 de novembre, va tenir com a escenari la Puerta del Sol i voltants amb assistència d’unes 80. 000 persones. Aquell dia el PP havia convocat els ciutadans davant dels ajuntaments de tot Espanya. La tercera concentració contra l’amnistia, convocada per les plataformes cíviques que orbiten al voltant del PP, en la qual també va participar Vox, es va celebrar el 18 de novembre a la plaça de Cibeles, amb 170.000 assistents. La quarta manifestació tindrà lloc avui, 3 de desembre, davant de l’antic temple egipci que el president Gamal Abdel Nasser , ídol del nacionalisme àrab, va regalar a l’ Espanya de Franco el 1968 abans que se l’ empassessin les aigües de la presa d’ Assuan. El temple va ser desmuntat pedra a pedra i els arqueòlegs espanyols van aconseguir reconstruir-lo el 1972 al parc de la caserna de la Montaña. Orientat d’est a oest cercant la llum daurada de la posta del sol, el temple de Debod retia culte a Amon, el déu principal dels tebans.

El PP convoca una quarta manifestació a Madrid davant d’un antic temple egipci de passat curiós. Emplaçat al barri d’Argüelles, a meitat de camí entre el Palau Reial i el parc de l’ Oeste, entre la plaça d’ Espanya i el Manzanares, el promontori on es troba el temple de Debod és un dels llocs més bonics de Madrid. Un lloc carregat d’història. A l’anomenada muntanya del Principe Pío (aristòcrata italià que va donar suport a Felipe V en la guerra de Successió), van tenir lloc els afusellaments de la nit del 2 al 3 de maig del 1808 immortalitzats per Goya . En aquest promontori va ser construïda anys més tard, a partir del 1860, una gran caserna capaç d’allotjar una guarnició de tres mil soldats, la caserna de la Montaña, que seria un sagnant escenari de la Guerra Civil, mig segle més tard. El 19 de juliol del 1936 el general Joaquín Fanjul va intentar prendre el comandament de la revolta militar a Madrid des de la caserna de la Montaña. Mentre esperava reforços, el quarter va ser envoltat per l’exèrcit lleial a la República i les milícies socialistes i anarquistes, armades pel govern Giral. Després d’un dia de durs enfrontaments, els assetjats van començar a cedir i les milícies van entrar a l’assalt esquivant el foc de les metralladores. Hi va haver una matança. La revolta va quedar derrotada a Madrid i al cap de dos dies el general Fanjul era afusellat. En acabar la Guerra Civil, la caserna, en estat ruïnós, es va convertir en camp de concentració de presoners republicans. Finalment, enderrocat l’edifici militar, la muntanya del Príncipe Pío va esdevenir un parc urbà, on el 1972 es va inaugurar el reconstruït temple de Debod, sent alcalde de la ciutat, Carlos Arias Navarro , l’home que tres anys després anunciaria per televisió la mort del general Francisco Franco .

Afusellaments del 2 de Maig. Goya. Lluita cos a cos entre militars revoltats i milicians d’esquerra el juliol del 1936. Les dues Espanyes, cara a cara. Camp de concentració el 1939. Parc urbà, amb un exòtic temple egipci, símbol de la tradicional amistat d’ Espanya amb els països àrabs durant el franquisme, línia que continua impregnant la política exterior del país davant les noves complicacions del món. Lloc molt pròxim a la seu central del PSOE. Aquest és l’enclavament triat pel PP per a la seva quarta manifestació de la Tardor Nacional.

                  Visió del temple de Debod des del terra tardorenc del parc de la Montaña - 

 Dani Duch

Davant del temple de Debod avui es reivindicarà la Constitució del 1978, tres dies abans del seu 45è aniversari. Un text la interpretació del qual és l’eix obsessiu de la política espanyola des del minut u de la seva aprovació. D’aquí sorgeix la lluita sense treva pel control del Tribunal Constitucional, el constant estat d’alerta dels cossos d’elit del funcionariat i les actuals barricades de la dreta al Consell General del Poder Judicial.

La Constitució pot ser interpretada de diverses maneres. Aquest és el tema d’Espanya des del 1978. En aquests moments la coalició de Govern afirma que es pot trobar una sortida a la qüestió catalana dins de la Constitució. Els independentistes creuen que no, però accepten per primera vegada parlar de la Constitució. La dreta majoritària apel·la a la Constitució com a baluard defensiu. I l’extrema dreta comença a exhibir banderes espanyoles sense escut, perquè ja no creuen en la Constitució i parlen la Nació com a força primigènia i prepolítica. Aquesta és la disposició de forces.

El temple de Debod és el toc exòtic de la jornada. Però aquest temple guarda un secret: va ser erigit durant la secessió tebana que va donar lloc a la creació de quatre efímers estats independents a l’antic Egipte, al voltant de l’any 205 aC. Debod va ser fruit d’una exaltació territorial: la breu independència de la regió de Tebes, al sud, contra la dinastia ptolemaica, fundada per un general d’ Alexandre el Gran , que va dominar Egipte durant el període hel·lenístic. Debod és gairebé un lloc independentista. Per Amon!