MICROPOBLES ACOLLIDORS

Ubicar o ressituar immigrants en pobles despoblats no és una idea nova. Ja fa molts anys que acullen immigrants, o forans, fins i tot amb ajudes com facilitar l'habitatge o un lloc de treball, en alguns casos per no perdre l'escola. En teoria sembla una bona idea i una solució per als nouvinguts, encara que a la pràctica no acaba de funcionar com se suposa que hauria de fer-ho.

Per a un municipi de només 44 empadronats com Senan rebre tres joves nous veïns no és irrellevant. El desafiament és que Andrii Paulenko; la seva dona, Liza, i el seu cunyat Artur, procedents d'Ucraïna, arrelin en aquest poble de la Conca de Barberà on van arribar l'octubre del 2022 i contribueixin així a frenar el despoblament rural. Senan és una de les 24 localitats que va participar al pla pilot per assentar refugiats i migrants en enclavaments de menys de 500 habitants. L'experiència ha demostrat que en la majoria de casos amb dotze mesos no és suficient, que cal allargar un any més el programa per veure si aquestes persones poden continuar la seva vida als anomenats micropobles.

Divuit dels 28 immigrants i refugiats contractats per 24 ajuntaments van finalitzar el pla pilot i ara inicien una segona fase, segons confirma el Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC), que juntament amb l'Associació de Micropobles (AMC) i la Secretària Igualtats de la Generalitat ha impulsat aquesta iniciativa. El projecte intenta posar el gra de sorra en el repte d'afavorir l'ocupabilitat d'aquest col·lectiu i alhora mitigar el despoblament.

Andrii Paulenko: “De moment, seguirem un any aquí, després, quan finalitzi el meu contracte, decidirem”. Andrii, de 27 anys i que a Ucraïna gestionava set cafeteries, continuarà treballant per a l'Ajuntament de Senan fent les tasques pròpies d'un algutzir. Com Marilú, mare de dues filles i un fill d'origen salvadorenc, que s'ocupa de la neteja i de diferents tasques de manteniment a l'Ajuntament d'Ulldemolins (Priorat), i que també ha començat a cuidar una persona gran. La petita de la família, d'onze anys, acudeix a l'escola local, però els dos més grans, de 18 i 20, no han tingut les mateixes oportunitats en un municipi de 400 habitants. En aquesta segona fase, es preveu corregir els errors i reforçar el paper dels mentors, els veïns que juntament amb els tècnics contractats els han d'acompanyar per detectar-ne les necessitats i treure'n el màxim profit per a tots d'aquesta experiència. “Un any és insuficient, necessitem més temps per assolir els objectius, a la primera fase s'ha promogut la inserció social ia la segona, la laboral. Paral·lelament a la seva ocupació als ajuntaments buscaran feina al mercat ordinari, alhora que es reforçarà la seva formació. Considero que és un projecte innovador, hem aconseguit connectar les necessitats dels pobles amb les dels immigrants i refugiats”, considera Susana Díaz, subdirectora de Polítiques Actives del SOC.

Un matí fred de finals de desembre, Andrii comenta que no vol fer plans, que la guerra li ha ensenyat a pensar en el present. Les coses poden canviar radicalment un dia per l'altre. De fet, divendres passat va clarejar amb la notícia que Rússia havia llançat míssils contra la seva ciutat, Odessa, on segueixen els seus pares i la seva àvia. “Estan bé, cada dia parlo amb ells”, comenta a la plaça davant de l'ajuntament. Explica que va viatjar amb cotxe des d'Odessa, a la vora del mar Negre, fins a Barcelona amb Liza, dissenyadora gràfica, i Artur, advocat. “Vam arribar el 24 de maig. Primer la Creu Roja ens va enviar a un hotel de Pineda de Mar i després a un altre de Santa Susanna, va ser un temps difícil per a mi ja que no fèiem res. L'octubre del 2022 vam venir aquí, a Senan. Em sento millor doncs estic més ocupat, fang els carrers, arreglo el local social, reg les plantes...”, detalla. La seva assignatura pendent és aprendre la llengua, fins ara només ha fet un curs de tres mesos de català i se sent més còmode comunicant-se en anglès. Tot i que al principi li va costar adaptar-se a la tranquil·litat de Senan, ara valora ficar-se al llit sense sobresalts. Agraeix que veïnes com la Marta, la Roser i la Carme Ferrer, l'alcaldessa, els hagin acollit tan bé. La seva dona, Liza, treballa puntualment a un hotel de l'Espluga de Francolí. Andrii destaca que viure a Senan els permet estalviar i que dues o tres vegades a la setmana s'acosten a Tarragona o Salou per veure el mar. “De moment, seguirem un any aquí, després, quan finalitzi el meu contracte, ja ho veurem”, resumeix Andrii, que afirma que estan desitjosos de tenir un fill.

De les 28 persones que van participar en el pla pilot contractats per 24 ajuntaments, cinc van tornar al seu país (Ucraïna) entre el maig i el setembre; quatre han aconseguit altres treballs a la mateixa comarca; una altra s'ha desplaçat a Barcelona per estudiar, i les 18 restants són les que han iniciat la segona part del programa, segons les dades facilitades pel SOC. Xavier Camps, responsable del programa per part de Micropobles, subratlla que la majoria de participants en aquesta mena de pròrroga aconseguiran feina en pocs mesos, abans d'un any. La intenció en aquesta nova etapa, indiquen des del SOC, és “reforçar la formació, a partir de les necessitats detectades fruit del contacte amb el teixit empresarial del territori, i amb un acompanyament més intens per part dels tècnics per a la seva inserció com més aviat millor possible al mercat ordinari”.

L'aprenentatge del català i el castellà és un dels reptes perquè tinguin més oportunitats, tal com apunta el mateix Andrii. El SOC destaca que dels 18 participants actuals, a Almatret, Aspa, Baix Pallars, Bellaguarda, Ciutadilla, Sentiu de Sió, Llardecans, Talarn, Torrebesses, Piles, Senan, Garidells, Ulldemolins, Freginals, Torre de Fontaubella, Ordis i Pujalt, deu tenen fills que estan escolaritzats a les respectives zones. - Rosa Maria Bosch a lavanguardia.com