Alexéi Navalni va voler ser el Nelson Mandela rus, però Vladímir Putin ha demostrat ser més cruel que els artífexs de l'apartheid sud-africà. El dissident rus va prendre el gener del 2021 una decisió molt arriscada que, al final, li ha costat la vida. Després d'haver patit un coma induït per ingerir una substància química, el Novichok, i estar sis mesos hospitalitzat a Alemanya per recuperar-se de l'enverinament, va decidir tornar a Moscou per erigir-se en líder de l'oposició a Putin. Una decisió valenta i, alhora, suïcida, si repassem l'historial de tots aquells que s'han volgut enfrontar al dictador rus. Navalni va plantar cara al Govern rus i es va guanyar l'admiració i el respecte de l'opinió pública internacional. Els seus vídeos contra Putin –especialment el que va divulgar sobre el luxós palau on residia– havien tingut molta audiència a les xarxes socials russes i havien provocat una onada d'indignació entre la població. Putin mai no se'l va perdonar. Un cop va tornar a Moscou, la justícia russa va anar acumulant càrrecs contra ell i ja no va tornar a sortir mai més de la presó. Navalni, malgrat això, va seguir actiu en xarxes fins que recentment va ser traslladat a un centre penitenciari de l'Àrtic, on la seva salut va anar empitjorant davant la manca de la medicació que requeria després del seu enverinament. Malauradament, la seva mort estava anunciada. Podria haver estat setmanes enrere o en propers dies, però el final de Navalni estava escrit. La seva mort se suma a la de tants altres que han gosat desafiar Putin. O la dels milers d'ucraïnesos que han mort a la defensa del seu país per la invasió russa. I el curiós del cas és que aquestes morts accidentals sí que causen indignació, però ja no sorprenen, per reiterades, tot va començar amb la mort accidental i accidentada de la periodista de la Nova Gazeta Anna Stepànovna Politkóvskaia, a qui van seguir 52 morts accidentals, fins a arribar a la que potser més va impactar juntament amb la d'Anna, la d'Aleksandr Litvinenko, que va morir accidentalment enverinat a Bloomsbury, Londres. El 2023 va tenir més sort Yelena Miláshina, també de Nóvaya Gazeta que va escapar a un atemptat accidental a Txetxènia, (de moment). Continuarà...
MORT ACCIDENTAL D'UN OPOSITOR
17.2.24
* ACT 2
Sí, sí… I ara sentirem la paraula Navalni, durant uns dies, fins a l'avorriment. Després arribarà aquell silenci cavernós de l'oblit. Mentrestant, un fill del diable, continuarà cruixint-se de riure i bombardejant hospitals al seu país veí. Ningú no farà res i el Sol seguirà menys brillant darrere de les columnes de fum
ResponEliminaPassa amb tot, ens recordem d'Aylan?
Eliminahttps://blocfpr.blogspot.com/2020/09/felic-cumpleres-aylan.html
Putin lo tiene claro.
ResponEliminaJuega con las cartas boca arriba. No engaña.
Todos saben, todos sabían, quien es este señor. Un mafioso.
Cuando se le pidió ayuda por parte del prossesistes, estos debían intuir a quién se la pedían, este tipo no amenaza, actúa, y no te quepa duda de que de una forma u otra hará pagar a quien no ha seguido su pensamiento sobre lo sucedido aquí.
Quería, a grandes rasgos, un satélite tipo Bielorrusia dentro de Europa y estos beneïts, inocentes ellos, van y confían en él.
A este tipo le faltan ventanas, le sobran escaleras y tiene excedencia de veneno.
Salut
Els processistes no varen demanar ajut a Putin, un senyor va tenir contactes amb alguns prohoms russos, i Puigdemont en va passar olímpicament. A més, l'única diferencia entre Putin i Biden són les formes, el fons és el mateix.
EliminaSalut
Ya sabes que no discutiremos sobre el hecho.
EliminaSalut
Doncs no, no es mereixen que discutim per ells.
EliminaSalut.
Me ha impresionado mucho la muerte de Navalny o, como dicen otros disidcentes rusos, el asesinato del opositor. Así que entre esa eliinación del líder más arriesgado y cariosmático que tenían los disidentes y la retirada de las tropas ucranianas de una ciudad devastada en el Donesk el zar del Kremlin tiene que estar gozoso. Visca el mal, ¿no?
ResponEliminaHace más de 17 años asesinaron por iniciativa del poder a la periodista Anna Stepánovna Politkóvskaya, después de hacerla la vida imposible. Solo se acuerdan los resistentes rusos. Y hubo unos cuantos más.
ResponEliminaEl asesinato de Politkóvskaya, me impresionó mucho en su momento, fue cuando empezaba con el blog, El de Navalny, lo sorprendente es lo que ha tardado en producirse. Es la crónica de una muerte anunciada. El mal a menudo gana.
Elimina