Alexéi Navalni va voler ser el Nelson Mandela rus, però Vladímir Putin ha demostrat ser més cruel que els artífexs de l'apartheid sud-africà. El dissident rus va prendre el gener del 2021 una decisió molt arriscada que, al final, li ha costat la vida. Després d'haver patit un coma induït per ingerir una substància química, el Novichok, i estar sis mesos hospitalitzat a Alemanya per recuperar-se de l'enverinament, va decidir tornar a Moscou per erigir-se en líder de l'oposició a Putin. Una decisió valenta i, alhora, suïcida, si repassem l'historial de tots aquells que s'han volgut enfrontar al dictador rus. Navalni va plantar cara al Govern rus i es va guanyar l'admiració i el respecte de l'opinió pública internacional. Els seus vídeos contra Putin –especialment el que va divulgar sobre el luxós palau on residia– havien tingut molta audiència a les xarxes socials russes i havien provocat una onada d'indignació entre la població. Putin mai no se'l va perdonar. Un cop va tornar a Moscou, la justícia russa va anar acumulant càrrecs contra ell i ja no va tornar a sortir mai més de la presó. Navalni, malgrat això, va seguir actiu en xarxes fins que recentment va ser traslladat a un centre penitenciari de l'Àrtic, on la seva salut va anar empitjorant davant la manca de la medicació que requeria després del seu enverinament. Malauradament, la seva mort estava anunciada. Podria haver estat setmanes enrere o en propers dies, però el final de Navalni estava escrit. La seva mort se suma a la de tants altres que han gosat desafiar Putin. O la dels milers d'ucraïnesos que han mort a la defensa del seu país per la invasió russa. I el curiós del cas és que aquestes morts accidentals sí que causen indignació, però ja no sorprenen, per reiterades, tot va començar amb la mort accidental i accidentada de la periodista de la Nova Gazeta Anna Stepànovna Politkóvskaia, a qui van seguir 52 morts accidentals, fins a arribar a la que potser més va impactar juntament amb la d'Anna, la d'Aleksandr Litvinenko, que va morir accidentalment enverinat a Bloomsbury, Londres. El 2023 va tenir més sort Yelena Miláshina, també de Nóvaya Gazeta que va escapar a un atemptat accidental a Txetxènia, (de moment). Continuarà...
-
Venezuela - Un día de hace ya unos cuantos años, justo al llegar a Igualada en una tarde lluviosa para dar una charla en un colegio, me sonó el teléfono. Alguien que...
-
Las horas vivas, las horas muertas - Cayo Tito Sulpicio se rascó la barbilla cuando le presentaron el invento que había encargado. Su envergadura le abrumó. Se movió en torno a aquella o...
-
Elefantes. - Me he bebido ni sé cuantos elefantes, enteros, con trompa, colmillos y todo, me he comido con labios de cuchara toda la amargura de los días en decliv...
-
Terremotos en Venezuela - Así se produjo el “doblete sísmico” que puede causar réplicas durante semanas Consecuencias de los dos terremotos del 24 de junio en Caracas. Mytaj1/Shutt...
-
El pueblo albanés contra el colonialismo sionista - *OPTM* – 21/06/2026 Transcripción: Arrezafe Las calles de Tirana están en plena ebullición, y no precisamente como las muestran los folletos tur...
-
AHORA LAMINE YAMAL NO ES ESPAÑOL - Mandar a alguien a tomar viento, como expresión castiza, tiene los días contados. El lenguaje evoluciona, también los tiempos, y la cuenta de X de Rodal...
-
La clepsidra de Can Traver - *Anonymus me ha enviado esta semana la foto de una clepsidra que hay en Bigues i Riells, en un restaurante de la localidad. Desconocía su existencia.* *Po...
-
El miracle - El Musa frega les taules, intentant no mirar la mar. El sol cau abrusador com si pretengués esclafar tot ésser vivent. Sota la coberta de canyes de la...
-
El silencio interior - Foto de Kristas Augurs en UnsplashEl silencio no es la ausencia de sonidos sino la plenitud de la presencia en toda pequeña actividad humana. Estando en ...
-
APOTEOSIS DEL PATÁN - Cuando yo era niño o muy joven, estaba convencido de que el paso de los años adorna a los hombres y a las mujeres con un barniz de sabiduría, saber estar...
-
En el reino de los espíritus hambrientos - Suelo leer la prensa en busca de una chispa, de una imagen, de una idea capaz de abrir una entrada del blog. Me interesan especialmente las entrevistas, ...
-
Solsticio de verano - *L*os días son muy largos y las sombras muy cortas, el calor aprieta y la luz intensa deslumbra, la radiación solar es peligrosa. El ruido cada vez s...
-
TOTES LES BATALLES - El llibre de memòries de l'advocada Magda Oranich hauria de ser lectura obligatòria per al jovent que encara ignora els grans canvis que va representa...
-
Donald - Todo el mundo que más o menos me conoce sabe que a mi Donald me parece un personajillo incompetente e incapaz para gobernar una potencia como EEUU. De he...
-
REGRESAS A MÍ - "Dama con sombrero" óleo sobre cartón. 2008. Obra de mi autoría. *REGRESAS A MÍ * *Regresas a mí.* *Lo haces en plenitud* *y afán de aliento....
-
Soñar, tal vez vivir - Y soñé que en otro estado más lisonjero me vi. La vida es sueño, Calderón de la Barca. Pesadilla tremenda la vivida aquella noche. Yo formaba parte de la ...
-
-
Nous apunts sobre la invenció de l'espai públic - La foto és de Paulius Musteikis Nota per Carla Rivera, doctoranda, enviada el 3 de setembre de 2025 *Nous apunts sobre la invenció de l'espai públic* Man...
-
La crònica (gràfica) de Sant Jordi - Com és (més o menys, veig que la *darrera *és de fa dos anys) tradició al blog, penjo la petita crònica del meu Sant Jordi en imatges. És tradicional fer...
-
Ellos lo saben desde siempre, NOSOTROS, cuándo nos vamos a enterar? : ) - * F*uera llueve. Mucho, muchísimo. En este último mes, todo se ha teñido de un verde incandescente. Las torrenteras corretean como hilillos ...
-
FERRETERIA VITAL - *Hola a todos.* *Otra mas como esa en mi cadera, y ya van dos.* *Llevo mas titanio en mi cuerpo ya que Tony Stark, aún me duelen hasta las pestañas, y...

Sí, sí… I ara sentirem la paraula Navalni, durant uns dies, fins a l'avorriment. Després arribarà aquell silenci cavernós de l'oblit. Mentrestant, un fill del diable, continuarà cruixint-se de riure i bombardejant hospitals al seu país veí. Ningú no farà res i el Sol seguirà menys brillant darrere de les columnes de fum
ResponEliminaPassa amb tot, ens recordem d'Aylan?
Eliminahttps://blocfpr.blogspot.com/2020/09/felic-cumpleres-aylan.html
Putin lo tiene claro.
ResponEliminaJuega con las cartas boca arriba. No engaña.
Todos saben, todos sabían, quien es este señor. Un mafioso.
Cuando se le pidió ayuda por parte del prossesistes, estos debían intuir a quién se la pedían, este tipo no amenaza, actúa, y no te quepa duda de que de una forma u otra hará pagar a quien no ha seguido su pensamiento sobre lo sucedido aquí.
Quería, a grandes rasgos, un satélite tipo Bielorrusia dentro de Europa y estos beneïts, inocentes ellos, van y confían en él.
A este tipo le faltan ventanas, le sobran escaleras y tiene excedencia de veneno.
Salut
Els processistes no varen demanar ajut a Putin, un senyor va tenir contactes amb alguns prohoms russos, i Puigdemont en va passar olímpicament. A més, l'única diferencia entre Putin i Biden són les formes, el fons és el mateix.
EliminaSalut
Ya sabes que no discutiremos sobre el hecho.
EliminaSalut
Doncs no, no es mereixen que discutim per ells.
EliminaSalut.
Me ha impresionado mucho la muerte de Navalny o, como dicen otros disidcentes rusos, el asesinato del opositor. Así que entre esa eliinación del líder más arriesgado y cariosmático que tenían los disidentes y la retirada de las tropas ucranianas de una ciudad devastada en el Donesk el zar del Kremlin tiene que estar gozoso. Visca el mal, ¿no?
ResponEliminaHace más de 17 años asesinaron por iniciativa del poder a la periodista Anna Stepánovna Politkóvskaya, después de hacerla la vida imposible. Solo se acuerdan los resistentes rusos. Y hubo unos cuantos más.
ResponEliminaEl asesinato de Politkóvskaya, me impresionó mucho en su momento, fue cuando empezaba con el blog, El de Navalny, lo sorprendente es lo que ha tardado en producirse. Es la crónica de una muerte anunciada. El mal a menudo gana.
Elimina