Juan Belmonte va confessar a Manuel Chaves Nogales que quan veia sortir el toro es creixia i oblidava el risc i la violència de l'animal. Encara més, l cap d'una li semblava un joc graciós, un divertit esbarjo del cos i de l'esperit. Solia percebre's aliè al perill, on ell i el toro es reconeixien moguts per la lleialtat dels seus instints dispars. Escoltant ahir la intervenció d'Alberto Núñez Feijóo interpel·lant Pedro Sánchez a la comissió de control del Congrés, em va semblar que devia sentir-se com Belmonte a l'arena, disposat a tot.

Allà, al mig de la plaça de la política, es va anar creixent. La seva feina va resultar arriscada fins al punt de trepitjar totes les línies vermelles i va intentar matar la sessió a 'volapié', amenaçant amb una investigació parlamentària i judicial la dona del president del Govern per uns suposats fets que semblen més ganes d'embrutar que una altra cosa, a relació amb la venda de la línia Air Europa. Sobretot quan l'Oficina de Conflictes d‟Interessos ha arxivat la denúncia dels populars.

No en queda res d'aquell Feijóo moderat que va saltar a l'arena de la política fa uns dos anys, prometent abaixar el soroll i abanderar el respecte. “Tot és mentida”, va deixar anar el cap de l'oposició a Sánchez, quan aquest va exposar els èxits del seu Govern, glossats per Paolo Gentiloni, comissari d'Afers Econòmics de la UE. “El senyor Sánchez és ple de corrupció”, va bramar en un altre moment, quan el PP és un partit que ha estat condemnat per aquest motiu als tribunals, quan governava.

Això no pararà i crec que ens farem mal. La nostra democràcia comença a tenir massa esgarrinxades. La política no és que no pugui evitar el soroll, sinó que no sap exercir-se sense l'enrenou. El debat d'idees ha estat substituït per la desqualificació permanent. Al Parlament ningú no dialoga, sinó que es desqualifica l'adversari. Els ciutadans estan farts de tants monòlegs àcids i, sovint, grollers. El PP té tantes presses per tornar al poder que no s'atura davant de res. I ni la remor és l'avantsala de la notícia, ni la maledicència és el pròleg de la veritat. Això no ha fet més que començar. I promet més sang que els bous. - Màrius Carol. Per cert, don Alberto diu que el president Sánchez està nerviós, curiós, normalment qui acusa a un altre d'això, gairebé sempre el que està nerviós és l'acusador i no l'acusat. Però d'això Don Alberto no se n'ha adonat, la seva estultícia congènita li ho impedeix.