HABEMUS PRESIDENT?

La casualitat ha fet que les eleccions catalanes del proper 12 de maig se celebrin en un dia reconeixible per als catòlics creients, el dia de Sant Pancraç, patró dels comerciants i la figura dels quals es relaciona amb la fortuna, el treball i la prosperitat.  A aquest sant es va encomanar diverses vegades el candidat del PSC a la presidència de la Generalitat, Salvador Illa, durant l'entrevista que va concedir a La Vanguardia divendres passat. Illa va fer esment en un parell d'ocasions a la coincidència de la data electoral amb el santoral, àvid que la confiança majoritària dels catalans li permeti obtenir una nova feina, la de 133è president de la Generalitat de Catalunya. Diu la llegenda que Jordi Pujol va guanyar precisament les primeres eleccions al Parlament de Catalunya el 1980 gràcies a Sant Pancraç. Aleshores el Pujol candidat es va presentar davant la societat no com un banquer sinó com una persona que rendia culte a la feina, estalviadora i sentimental.  I tres mesos abans de la votació a més de descriure's, així, tal com, en un article a La Vanguardia incloïa també entre les seves credencials procedir d'una de tantes famílies que a casa seva tenien una imatge de Sant Pancràs (ara s'escriu Sant Pancraç) penjada a la paret que resava precisament “Sant Pancràs, doneu-nos salut i feina”. Illa és un home de fe i a la prestatgeria del seu despatx del carrer Pallars de Barcelona es pot veure una petita figura de sant Pancraç, davant d'un vell cartell del parc de Joan Reventós de Barcelona, fundador del PSC.  Habemus President?  El país l'espera en candeletes. Amb un president  de la Generalitat filòsof i catòlic seguidor de Sant Pancraç. Que pot anar malament?. El Hamster segueix donant voltes.


Publica un comentari a l'entrada

10 Comentaris

  1. Desconfía de un filósofo que tiene una imagen de un santo en su oficina.
    Eso quiere decir que cree mas en los milagros que en el programa.
    Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bo i cert, de fet desconfia de tothom, que tingui o cregui en els Sants.

      Salut.

      Elimina
  2. En los ochenta y antes,en las sucesivas crisis de este país, en Córdoba recuerdo las colas en la iglesia de San Pancracio, para pedir para el marido o para el hijo,sólo una cosa,trabajo.Eso ha dado lugar a muchos chistes,claro.Mi madre,siempre tenía su sanpancracio en plástico, encima del televisor,como también la bailaora flamenca,quien sabe a mi nunca me ha faltado el trabajo.
    Saludos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ahí ya sabes que no nos entendemos, pero un San Pancracio de plástico es adecuado a lo que representa el personaje.Por cierto, no sé si' pencar', o 'pencaràs' tiene que ver con San Pancracio.
      Aunque no sé yo, San Pancracio no era ni tan solo un hombre, era un niño: Pancracio fue un ciudadano romano que se convirtió al cristianismo, y que fue decapitado en el año 304DC, con 15 años de edad. No le dio tiempo para llegar a ser Santo.

      Saludos.

      Elimina
  3. Mecachis, ya se podía haber esperado el tal Pancracio al 311 -en que Constantino Imperator resolvió el tema para la secta cristiana- pero su empeño en ser mártir y patrón le pudo. Vanidad de vanidades.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lo que uno se pregunta, es, ¿cómo puede ser santo un crío de 15 años?. Si no ha tenido manera de contraer ningún mérito.

      Elimina
  4. ¡Vamos a ver, carajo!
    Nadie es santo, ni con 15 ni con 51.
    Lo que pasa es que un tiempo después de palmarla, algunos putillas, dicen que el nene ( no tan nene) hacía milagros y lo hacen santo. Fin de la película.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I Sant ander, Que?, que pocs sants passarien la prova del cotó. Deia l'altre dia l'Eudald Carbonell, que la primera fake-news de la història eren Adam i Eva, i la segona la Maria i el colom.

      Elimina
    2. O hi tant !!
      Mucha coña con la manzana y lo que se comieron fue un plato de almejas del copón.
      Habemus president?
      Lo que habemus es un merder de tres parells de cigrons.

      Elimina
  5. No Panic, no Nervios, Illa maravilla, els ases porten cotilla i els burros gorra de cop.

    Salutte.

    ResponElimina