Una enquesta realitzada entre un grup de científiques especialitzades en el canvi climàtic revela que dos de cada deu han renunciat voluntàriament a tenir fills o han tingut menys dels projectats per culpa del deteriorament del planeta. Tenen entre 40 i 60 anys, són de cultures diferents i van prendre la decisió a la seva joventut. L'alemanya Lisa Shipper, amb un fill, ara tem pel seu futur. “Fa 13 anys, quan vaig prendre la decisió de tenir-ho, pensava que la situació es podia estabilitzar. Avui no penso igual” confessa a The Guardian.

No és la primera vegada que la humanitat s'enfronta a aquesta mena de temors. Als anys 50 el terror nuclear va encendre a la societat occidental després de les bombes atòmiques sobre Hiroshima i Nagasaki. Però la natalitat no es va enfonsar. La por del futur del planeta és l'expressió més extrema del rebuig a la reproducció en un període de la història ple de fets singulars: de la crisi financera el 2008, a la pandèmia de covid o les guerres d'Ucraïna o Gaza. La conseqüència d'aquests esdeveniments és la incertesa, que crea una mentalitat defensiva que indueix a ajornar al futur decisions importants.

Excepte en casos excepcionals (el dels palestins de Gaza), la caiguda de la fecunditat afecta avui tota mena de societats i cultures. El fenomen va començar amb l'anomenada transició demogràfica. Tenir fills va passar de ser una reacció defensiva de les famílies pobres a un luxe de les famílies més acomodades. El càlcul econòmic (tenir un fill és car hi hipoteca el futur professional) es va fer determinant en les decisions.

Tot i això, quan els països nòrdics (més avançats) han introduït polítiques de suport a la natalitat, aquestes no han revertit la caiguda de la fecunditat. La causa no és només econòmica. També és cultural. Si abans l'objectiu era aconseguir que elles tinguessin més fills, ara és simplement que en tinguin.

Quan se'ls pregunta avui a les més joves per què no tenen fills, entre les respostes, la més sorprenent és que no hi ha parelles per formar una família, sobretot als estrats més baixos. L'argument és coherent amb el nombre d'homes que no tenen fills (el 40% dels que avui tenen 45 anys a Finlàndia). No creuen en la paternitat. I ja no veuen el món com ho veuen elles.

La pel·lícula de Cuaron, Hijos de los hombres, ja anticipava aquest món que ens descriu Ramón Aymerich a la vanguardia, un món cada cop més proper i menys distòpic. Tot i que la causa que ens aboca a aquest món sense fills, entre Cuaron i Americh, no sigui coincident, el resultat final és el mateix.