Recentment, s'ha presentat el treball acadèmic “Una lluita contra l'odi digital amb ple respecte als drets fonamentals” on s'exposen i analitzen els reptes vinculats a la construcció d'una estratègia politicojurídica que previngui la desinformació, el discurs odiós i els delictes d'odi que es propaguen a l'espai digital i afecten els col·lectius socials més vulnerables.

Casualment, aquesta presentació va coincidir amb el “període de reflexió” que el president del Govern d'Espanya, Pedro Sánchez, es va prendre per discernir si dimitia o no davant del que definia com a “atac sense precedents” contra la seva persona i la seva família, atac al que podem identificar algunes eines pròpies de “l'odi digital”. Com a conseqüència d‟aquesta iniciativa de Pedro Sánchez, s‟han sotmès a debat públic algunes qüestions relacionades amb ‟l'objecte d‟estudi de la nostra recerca.

És molt legítima la seva denúncia sobre com el populisme d'ultradreta està utilitzant de manera molt eficaç les noves oportunitats que ofereixen les plataformes digitals i les xarxes socials per fomentar la desinformació i propagar el discurs d'odi. També això està sotmetent a un gran estrès els pilars d'un Estat democràtic que enfonsa les seves arrels a l'era analògica.

Pel que fa al plantejament de partida, és clar que ha de ser motiu de profunda preocupació que s'hagi generalitzat l'insult, la desqualificació i la desinformació respecte a l'oponent ideològico-partidari (aconseguint fins i tot el seu entorn familiar) com l'única manera d'afrontar el debat polític, amb un marcat protagonisme com a camp de joc d'aquesta topada constant els mitjans digitals i les xarxes socials.

Tot i això, això no pot fer que es converteixi els representants polítics i càrrecs institucionals en les principals víctimes de l'odi digital. De fet, el Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) en reiterada jurisprudència ha descartat que aquests actors es puguin integrar entre els col·lectius vulnerables “diana” del discurs i delictes d'odi. És més, afirma que els polítics han de suportar un nivell de crítica molt més intens que la resta de sectors socials, ja que compten amb uns ressorts i capacitat d'influència privilegiats per defensar-los.

Hem assistit a un exemple molt clar d'això darrer en aquest cas. Després de la denúncia no mancada de fonament del president Sánchez de l'atac de desinformació i assetjament que pateixen ell i la seva família des de fa temps, s'ha produït una mobilització ressenyable de suport que ha anat des de múltiples pronunciaments públics de personalitats destacades dels principals àmbits de la societat a manifestacions als carrers, cosa que s'ha traduït fins i tot en un augment de les expectatives electorals del president i del seu partit.

Malauradament, minories ètniques o religioses, persones d'origen migrant o amb una orientació o identitat sexual no normativa, per exemple, no conciten aquestes onades de suport transversal quan recurrentment són diana de les notícies falses o el discurs odiós analògic i digital, i per això són col·lectius vulnerables. Tampoc sembla que vagin per bona direcció les escasses i difuses propostes que va lliscar Pedro Sánchez en la compareixença i posteriors intervencions en mitjans, que apunten a mesures de tall restrictiu per a les llibertats d'expressió i informació a l'espai digital. El president del Govern d'Espanya no ha concretat gaire fins ara, tan sols ha fet al·lusions genèriques a la necessitat de mesures per distingir entre llibertat d'expressió i “llibertat de difamació”. Per tot això, considerem imprescindibles iniciatives de regeneració democràtica i de millora de la qualitat del debat polític, amb especial incidència en l'espai digital, però això no pot desembocar en un blindatge desorbitat dels nostres representants institucionals.

La urgència d'eines que garanteixin les llibertats - I un cop posat el focus en els col·lectius realment vulnerables, l'estratègia defensiva contra l'odi a la xarxa s'ha de centrar a promoure una veritable educació per a la ciutadania digital i impulsar eines de verificació eficaces i accessibles que desactivin la manipulació informativa en què nia l'odi digital. Ja hi ha iniciatives interessants a Espanya en l'àmbit professional de la comunicació i també impulsades per la societat civil com l'agència Stop Rumores, abandonant el recurs excessiu al dret penal i garantint la indemnitat de llibertats essencials per al nostre sistema democràtic. Per això, tal com exposem a la nostra feina, la intervenció penal s'ha de reservar als supòsits més greus del discurs d'odi digital, que són aquells que produeixen un increment real i directe del risc de vulneració dels drets fonamentals dels col·lectius vulnerables, als que en cap concepte es pot estendre el paraigua protector de les llibertats d'expressió o informació. Les altres manifestacions del discurs d'odi, que sens dubte tenen un greu impacte discriminatori en aquests sectors socials, han de ser combatudes amb les eines d'educació esmentades per a la ciutadania digital i amb la verificació de dades. - The Conversation