Com escriu Paul Auster a les primeres pàgines de Trilogia de Nova York, res no és real excepte l'atzar. Per aquestes casualitats de la vida, el mateix dia que aterrava la sonda xinesa Chang'e 6 amb pedres extretes de la cara oculta de la Lluna, el món semblava ordenar-se. M'explico. El PP i el PSOE van aconseguir pactar la composició del Consell General del Poder Judicial després de 2.030 dies de no aconseguir-ho.Conservadors, socialdemòcrates i liberals van arribar a un acord després de llargues negociacions per designar els noms dels que dirigiran la UE. La justícia espanyola va començar a aplicar l'amnistia a la persona del conseller Miquel Buch malgrat les poques ganes que té. I fins i tot Julian Assange va obtenir la seva llibertat, després de catorze anys. Desconec si aquests dos quilos de roques lunars transportades en una càpsula caiguda a Mongòlia –que era el més semblant a una torradora gegant– tenen efectes benèfics sobre el planeta. Però, si fos un dels guionistes de Quart mil·lenni, m'hi posaria a treballar.  De la mateixa manera que els vidres verds que van arribar a la Terra des
de Krypton debilitaven Superman, per què no pot passar que les pedres de la cara oculta tinguin el poder de posar d'acord un món radicalitzat. Costa trobar una portada de diari on les bones notícies disputin l'espai. Però és cert que, per una vegada, el món semblava haver-se aixecat amb un atac de seny. Escriu el politòleg Lluís Orriols a Democràcia de trinxeres que hi ha motius per estar preocupats per la creixent polarització en moltes democràcies. A parer seu, la polarització erosiona la tolerància dels ciutadans al pluralisme o fa que es percebin com a perillosos els adversaris polítics. I el que és pitjor, deteriora el suport a les normes bàsiques en què se sustenta la democràcia liberal, la igualtat política o la llibertat dexpressió. Les pedres de la cara amagada segurament no són cap amulet d'efectes màgics. Però mereixerien ser exposades a diferents ciutats com a curiositat científica i per recordar que el dia que van arribar a la Terra tot va semblar anar una mica millor. Encara que res no sigui real, sinó fruit de l'atzar, com va advertir Auster. - Màrius Carol