I ves per on, mira que tal, al final, resulta que Emmanuel Macron havia fet un Pedro Sánchez, i no un Artur Mas com deien tots, i convocant eleccions, el poble francés ha mostrat a Marine Le Pen quin és el seu lloc - de moment -. França l'accepta, en tot cas, com a tercera força, o primera si comptem els vots. O sia com Poulidor, el ciclista que sempre quedava segon al Tour de França. Ho solen dir els vells: jo això ja no ho veuré, però algun dia... A aquesta frase s'han reduït les expectatives de triomf de l'extrema dreta francesa. En certa manera, això passa a tots els països: avui dia, es vota més a la contra que a favor. Fa falta un grau molt elevat d'esperit democràtic, per votar mentre et tapes el nas, al candidat que toca. I encara que sembli que a Espanya no ha estat així, Abascal ho ha entès, per això ha pres la decisió que ha pres. I és que l'ombra d'Alvise Pérez és més allargada del que es podia pensar. S'ha acabat la festa?, o acaba de començar..