Els altars en memòria dels adolescents caiguts al mig del carrer i a la llum del dia, són una escena habitual a la perifèria de Londres. I especialment a barris com Croydon, que arrossega la mala fama del districte amb més menors morts a punta dels temibles ganivets zombis, popularitzats per les pel·lícules apocalíptiques i caracteritzats per aquelles fulles serrades que tenen un efecte fulminant. 

Ens pot sorprendre que el govern britànic doni unes setmanes de marge a tothom que tingui matxets i ganivets llargs inspirats en les pel·lícules de zombis per lliurar-los, sota amenaça de penes de presó. Però encara que els ganivets zombis aquí ens sonen estranys, a Catalunya el problema de les armes blanques també s'accentua. Només aquesta setmana hi ha hagut més d'una desena de delictes amb armes blanques pel mig, com una baralla al Parc de la Barceloneta, l'assassinat d'un pescador a Arenys de Mar i la punyalada al pare de Lamine Yamal. L'any passat els Mossos d'Esquadra en van confiscar 9.180, gairebé el doble que el 2019, quan en van confiscar 4.899. La majoria d'aquestes armes –tres de cada quatre– es requisen al carrer, i normalment es tracta de ganivets, punyals, matxets i navalles, però n'hi ha més estranyes, com ara arpons de pesca submarina. Aquest any el Sistema d'Emergències Mèdiques ja ha atès 361 punyalades i ganivetades. En total, l'any passat van ser 575, i el 2022, 554. El problema de les armes blanques comença a preocupar les autoritats. Al juliol el comissari en cap dels Mossos, Eduard Sallent, va avisar que aquest estiu farien més controls per buscar armes blanques, perquè havien detectat un augment preocupant al carrer i als espais de lleure. El tinent d'alcaldia de Seguretat de Barcelona, ​​Albert Batlle, va fer una crida a la "consciència ciutadana" amb aquest tipus d'armes. Vol dir això que s'han de prohibir? No és tan senzill.


No podem normalitzar la presència de matxets als carrers, ni que els més joves portin navalla per fer el fanfarró amb els amics.


Una cosa és un matxet de color negre digne d'un orc d'El senyor dels anells, amb una cara de la fulla dentada com una serra, l'altra esmolada com una espasa, escrits violents i un mànec fluorescent –com són els anomenats ganivets zombis –, i una altra és una navalla de feina, un ganivet de cuina, una destral o un matxet de caçador. Són eines que estan legalitzades i que tindria poc sentit prohibir, però té menys sentit que es portin a un concert, per caminar pel carrer o en una festa.

No hem arribat a la situació d'emergència que es viu al Regne Unit, però no podem normalitzar la presència de matxets als carrers, ni que els joves portin navalla per fer el fanfarró amb els amics. El catedràtic de la Universitat de Barcelona expert en psicologia de la violència i criminologia Antonio Andrés Pueyo alerta que hi ha una "moda" creixent entre els joves amb les armes blanques. Les armes blanques són més fàcils d'aconseguir que les de foc, entre altres coses perquè sovint tenen usos legítims i són necessàries. Però els Mossos d'Esquadra són conscients que són un problema –s'han utilitzat en el 42% dels homicidis d'aquest any– i n'han augmentat el control. Per això han engegat un Pla de Seguretat Integral específic. Ara, també n'hem de ser conscients com a societat. Som tots els que hem de vigilar, que ganivets, navalles i matxets no es normalitzin per amenaçar, per reforçar actituds fatxendes, ni per altra raó que no sigui l'ús principal que haurien de tenir: servir d'eina, cadascun en el seu context.