De sempre que així ha estat: un jubilat, un vot; un lampista, un vot; un estudiant, un vot; fins i tot un polític, un vot... Però per a molts a X, aquest principi tan democràtic significa que “fins aquí arriba la discussió política”. Els que no esgan a les xarxes embolicant sobre el relat de l'òmnibus que va resultar ser un minibús l'han emprès ara amb un boc expiatori, sempre cal un a qui donar-li la culpa quan les coses van malament, i qui  millor en aquests moments que els jubilats, responsables fins i tot del canvi climàtic. Tot per les pensions. Per la recuperació de la revaloració de les pensions. "En 10-15 anys, quan calgui fer retallades brutals a les pensions, el sentiment de ressentiment contra els governants d'aquesta generació serà impressionant", vomiten a X.
El debat sobre la sostenibilitat de les pensions sempre és viu, però sobresurt de vegades com aquesta, quan finalment el decret que no era fraccionable també ha resultat ser-ho, i també en el seu doble sentit de risible, perquè comptarà fins i tot amb l'acord del PP, ja ho sabem, i ho sap X, els pensionistes són molts, i voten.
Sous baixos, lloguers alts, vivendes inabastables, tot pels pensionistes, que arruïnen l'Estat, sacrifiquen les generacions futures i ens portaran a l'Apocalipsi, que quan arribi no serà de la mà del botó nuclear ni dels dits de Trump o Putin, sinó d'un senyor de Benidorm que cobra una paga al final del mes. Maleïts jubilats, ells tenen la culpa de tot. Si no fos perquè aquest jubilat de Sabadell, ha fet una cosa que no faran els senyorets modernets de X actuals, cotitzar a la seguretat social des dels 14 anys fins als 65, i fins i tot començar a treballar abans dels 14, i no en millors condicions que actualment. La perversió del llenguatge a les xarxes porta a extrems com aquest, i ja em veig venir que un dia ja preveig una manifestació en contra dels jubilats i els seus privilegis. Com diria l'insigne aragonès: a la merda