'A POR ELLOS' ELS QUE MAI MOREN


La majoria dels treballadors tenen la percepció que, un cop jubilats, reben uns diners semblants als que han aportat amb les seves cotitzacions al llarg de la seva vida laboral. Tot i això, en general això no és així. Un treballador tipus que hagi tingut una carrera laboral ininterrompuda d'entre 33 i 43 anys cotitzats, amb bases mitjanes de cotització i que es jubili avui dia amb entre 63 i 70 anys, rebrà amb el cobrament de la pensió en allò que resta de vida una mitjana d'un 62% més del que ha aportat al sistema en cotitzacions socials.

Així ho determina l'últim informe del Centre de Recerca Actuarial d'Espanya, al qual ha tingut accés aquest diari, i que analitza la relació entre allò aportat en cotitzacions i allò que rebrà un treballador tipus que es jubili el 2025 i ho compara amb com era aquesta relació fa cinc anys. En concret, els actuaris —que són els professionals que analitzen els riscos i la incertesa de situacions futures, utilitzant matemàtiques, estadístiques i teoria financera— han mesurat, com han fet en altres anys, aquest grau de generositat a través del que anomenen Factor d'Equitat Actuarial, que determina quants euros s'emporta un pensionista tipus per cada euro aportat. Dit això, adverteixen que aquest indicador no mesura la generositat total del sistema, sinó la dels individus tipus que es jubilen en un any determinat i tenint en compte només la pensió de jubilació.

El resultat de la comparativa respecte al 2020 és que la generositat de les pensions ha crescut, ja que fa cinc anys, per cada euro aportat, aquest treballador tipus que es jubilés llavors rebria 1,55 euros (o el que és el mateix un 55% més que l'ingressat a la caixa de la Seguretat Social). D'aquesta manera, l'informe crida l'atenció sobre el fet que les pensions siguin més generoses amb els individus tipus ara malgrat l'última reforma de pensions (de 2021 i 2023) destinada a garantir la sostenibilitat de les pensions amb mesures per augmentar els ingressos, endurir l'accés al retir anticipat i incentivar la prolongació de la vida activa. poder adquisitiu. Algunes d‟aquestes mesures d‟ajust, en termes actuarials, fan més exigent la relació entre els euros aportats i els que es rebran.

Aquesta notícia a banda que la informació  de el País, no és del tot certa, el que persegueix no deixa de ser un 'a por ellos', que cobren massa i a sobre no es moren.

I sostenc que no és certa. Anem per parts, una persona de la meva època va cotitzar dels 14 als 65 anys, són 51 anys de cotització, que va servir per pagar als jubilats anteriors, de la mateixa manera que els cotitzants d'ara paguen la pensió dels jubilats actuals. La mitjana de vida dels homes és de 80,3 anys i de 85,7 les dones, per tant, un jubilat cobrarà la seva pensió una mitjana d'uns 18/20 anys. És igual, posem 30 anys, o sigui 21 anys menys dels que va cotitzar. A sobre, a aquest jubilat actual li descompten de la paga cada mes un 18,45% d'IRPF, aleshores, d'on treuen tanta generositat de la caixa de la SS a l'hora de percebre les pensions?. Tot això sense comptar la funció social de la majoria de jubilats de cuidar néts, omplir neveres, enfrontar-se al caixer automàtic, etc. A més, ja que la tan manida caixa de la Seguretat Social és un 'Esquema Ponzi', sembla obvi que les seves costures no resistiran eternament, encara que augmenti el nombre de cotitzants com actualment, que van pels 21,1 milions. 

Que l'administració tingui la poca vergonya de culpar els jubilats, crea un clima hostil que es comença a escoltar per les xarxes. És com deia abans, un 'a per ellos' en tota regla. Recordem que ja el 2013, l'aleshores Ministre de Finances japonés Taro Asova dir que els vells haurien d'afanyar-se a morir per, d'aquesta manera, estalviar al país la despesa mèdica que suposen.

8 Comentaris

Més recent Anterior