La Teoria del Cavall Mort és una metàfora satírica que reflecteix com algunes persones, institucions o nacions enfronten problemes evidents que són impossibles de solucionar, però en lloc d'acceptar la realitat, s'aferren a justificar-los. Comencem bé. La idea central és clara: Si descobreixes que estàs muntant un cavall mort, el més assenyat és baixar-te i deixar-ho. No obstant, a la pràctica, moltes vegades passa el contrari. En lloc d'abandonar el cavall mort, es prenen mesures com:
- Comprar una nova cadira de muntar, darrer model.
- Millorar l'alimentació del cavall, tot i estar mort.
- Canviar el genet en comptes d'abordar el problema real.
- Acomiadar l'encarregat dels cavalls i contractar-ne un de nou, esperant un resultat diferent.
- Organitzar reunions per discutir com augmentar la velocitat del cavall mort.
- Crear comitès o equips de treball per analitzar el problema del cavall des de tots els angles. Mesos, informes, per concloure que el cavall és mort.
- Justificar els esforços comparant el cavall amb altres cavalls morts semblants. Concloent que el problema va ser una manca d'entrenament.
- Proposar cursos de capacitació per al cavall mort.
- Redefinir el concepte de “mort”.
No es pot construir res al voltant d'un cadàver, tret de margarides. A dos metres sota terra, això sí. I surten soles, ningú no les truca. I si el que tens al teu llit és un cap de cavall (mort), tira't a tremolar. I així hi ha la nostra societat, preguntant-li a un cavall mort (i sord) pel sentit de la vida.
A propòsit d'Europa, i arran dels darrers esdeveniments, el cavall segueix mort, com segueix morta la Llei Mordassa, com segueix morta Gaza, (tan a prop del Mar Mort) i com segueixen mortes les 163 dones assassinades al Congo. Aquest cavall no el ressuscita ni Jesús de Natzareth en els seus milors temps milagreros. Borden, doncs no cavalquem, que estem morts com el cavall, i com diu en Ricard, ja anem tard.
Tags:
Cavall mort.
¿Cómo te bajas del mundo? porque eso lo decía Mafalda pero esta metáfora q en esencia trata de decir q hay q reconocer la realidad y aceptarla...siempre hay q encontrar un camino, no vale con bajarte y enterrar el caballo, q sí , pero además hay q seguir adelante una vez lo has encerrado, en cómo sigues adelante está la diferencia y la cuestión a tratar...el caballo estará muerto, pero en tanto nosotros no lo estemos nos toca seguir pensando qué debemos hacer y cómo...esto es lo q intenta hacer Europa,, los supervivientes de Gaza y los huérfanos de esas mujeres del Congo.
Un abrazo fuerte y buen día FRANCESC!
En la Ronda Zamenhoff había una pintada que rezaba: El mundo está loco, que pare que me apeo. De hecho más que bajarse, de lo que se trata es de aceptar la evidencia, el caballo está muerto, ya no hay nada que hacer.
Un abrazo!
No se trata de bajarse de ningún mundo. No es cuestión de ser escapistas. Empecemos por reconocer lo que sucede y llamar a las cosas por su nombre. Y reaccionar ftrente a la barbarie que llega de aquellos que creíamos los nuestros. ¿Los nuestros?
Los nuestros no han sido nunca del todo nuestros, más bien lo han aparentado. Para reaccionar se necesita algo más que llamar a las cosas por su nombre, y no veo yo a Europa muy por la labor. En Europa somos 500 millones, pero con 500 opiniones.