ETS RACISTA PERQUÈ HO DIC JO

Coses gravíssimes. Anotem-ne només dues: Espanya torna a trencar-se i –encara pitjor!– a tot Catalunya hi haurà aviat pogroms amb ciutadans trets de L’auca del senyor Esteve que, amb el Virolai com a banda sonora, participaran en batudes de magribins i sud-americans per utilitzar-los com a matèria primera en l’elaboració de fuets i botifarres. Aquest és el caricaturesc menú argumental que ofereixen la dreta espanyola i els podemites per oposar-se a l’acord de cessió de competències en la gestió de la immigració pactat entre el PSOE i Junts que ara inicia un fatigós tràmit parlamentari.

La reacció dels conservadors és coherent. I tret de quan perden les formes, també intel·lectualment raonada. Una altra competència exclusiva de l’ Estat gestionada per la Generalitat és anatema per a aquest quadrant ideològic tenint en compte que no és Alberto Núñez Feijóo qui necessita els vots de Junts per fer-se amo de la Moncloa. Que els caps pensants de la dreta considerin que després del procés independentista és una insensatesa continuar alimentat el marc competencial de la Generalitat, encara que ara la governin els socialistes, és comprensible. Espanya trossejada i venuda a preu de saldo! Exagerat però, hi insistim, coherent. Molt més, per ser sincers, que el mateix Executiu, que per boca del president i d’alguns ministres havia insistit en el caràcter indelegable d’aquesta competència. On vaig dir dic...

No té res de conseqüent, en canvi, el posicionament contrari de Podem, els quatre diputats del qual són imprescindibles per aprovar aquest projecte de llei. Més aviat cal qualificar-lo de ridícul, antidemocràtic i intel·lectualment vergonyós. Negar-se a la cessió competencial amb l’argument que Junts és un partit racista i ultradretà que pot tornar a governar la Generalitat és un insult. Però no a Junts (que també!), sinó als catalans, que, oh, sorpresa!, són els que trien el seu govern autonòmic. Dels juntaires se’n poden dir moltes coses. Però titllar-los de racistes i xenòfobs, això és el que es desprèn de les declaracions podemites, no passa d’acudit de mal gust. No camina lluny d’ells el republicà Gabriel Rufián. Esclar que ell no pot regirar-se contra l’acord, en tant que amplia les competències de la Generalitat. Tot i així, està inquiet, confessa, pel temor que aquesta cessió avivi discursos d’índole etnicista. Rufián, que al programa de Jordi Évole de diumenge va demanar disculpes per haver repartit en el passat carnets de puresa independentista, hauria de vigilar per no haver de tornar a penedir-se en el futur per fer ara el mateix amb les credencials de demòcrata.

Més enllà de les reaccions hi ha el fons de l’assumpte. S’imposen alguns aclariments al marge de la propaganda d’uns i d’altres. La Generalitat no podrà fixar cap política d’immigració. Es limitarà a gestionar administrativament la que decideixin la UE i el Govern d’ Espanya. I els processos d’acceptació i expulsió continuaran sent tan garantistes, generosos o restrictius com marqui la legislació estatal.

I de la fantasia de l’exigència del català als immigrants, que no deixa dormir els que confonen la legítima preocupació pel futur d’una llengua amb actituds supremacistes, cal dir que no és més que un somieig inflat pel relat juntaire. Aquesta imposició no cap en la llei. A Espanya i a Catalunya es podrà continuar fent el pijo com a expat al Born, conduint un taxi o posant maons a l’obra sense saber una paraula de la llengua dels indígenes.

Finalment: grossa per a Junts. Amb independència del que passi amb la llei, el partit de Puigdemont ha fet sort en la tómbola de les negociacions. Llança un missatge de prioritat sobre la immigració per intentar tapar –ja veurem amb quin èxit– el predictible ascens d’ Aliança Catalana. Però a més, com que qui governa a Catalunya són els socialistes i amb aquesta cessió competencial no disminuirà l’arribada massiva d’estrangers, ni es facilitarà el procediment d’expulsió de reincidents, ni es resoldrà la dificilíssima gestió dels menors no acompanyats, els juntaires estableixen les bases per poder atacar al seu gust Salvador Illa acusant-lo de deixadesa, ineficàcia i irresponsabilitat en la gestió de la immigració abans que canti el gall. Així serà. Amb cessió de competències o sense.

I l'ínclit García Page?, us preguntareu. Doncs com sempre a la seva, pixant fora del test, i fent bona la frase de Marx, Groucho? És millor estar callat i semblar ximple, que parlar i aclarir els dubtes, per què ell, pot semblar un idiota i actuar com un idiota, però no es deixin enganyar, és realment un idiota.