Un Monzó que, d'altra banda, està fins el gorro de veure i viure segons què a molts d'aquests establiments, i que quan una cosa li toca el voraviu, no té cap problema en verbalitzar-ho, sigui per un tema del sucre o de les peticions de segons quins restaurants.
Una altra de les coses que més celebren els fans de l'escriptor és que el Quim és una persona que quan va pel carrer i veu alguna cosa que li crida l'atenció, algun cartell, rètol o imatge, la comparteix amb els seguidors a xarxes. I de tant en tant s'ha topat amb alguna troballa que ha generat una allau de reaccions. Com ara. Què ha vist? El cartell d'un anunci d'un restaurant del passatge de Pere Calders de Barcelona, a l'Eixample, un "Buffet libre a la carta" d'un restaurant especialitzat en sushi, on s'especifiquen els preus tant de migdies de dilluns a divendres, com els sopars de dilluns a dijous, com les nits de divendres, festius i cap de setmana, així com els horaris. Però és que a banda dels preus, dels horaris i dels dies, una dada ha deixat al·lucinat un Monzó a qui es veu reflectit en el cartell promocional del carrer. Quina? Una exigència, una especificació, una imposició referida als més menuts, als nens, de cara a que puguin gaudir de la rebaixa en el preu. I és que els nens que vagin allà han de fer entre 100 i 130 centímetres. I Monzó, sorneguer, arriba a la conclusió que "Si d'alçada el nen fa menys d'un metre o més d'1,30, no tindrà dret a menjar-hi. Nacional.cat
Esta entrada y la de Rafael es para distender el ambiente supongo jajaja la verdad es que no sé quien este este personaje, pero tiene razón en nada dependerá de lo que midas, si eres blanco o negro, nacionalidad e incluso creencias o ideologías que tengas, para comer en según que sitios… jajaja buuuffff tengo que airearme que hoy, todo lo que me sale es lúgubre : )
ResponEliminaOtro abrazo fuerte y que aproveche a quien coma : )
Monzó es escritor y articulista, sobrevalorado, según Julia Costa y yo mismo, pero tiene un buen curriculum, y Rafael ya ves, 11 hermanos, barraca en Montjuic en su infancia. Un gruica de manual, de 'Han matado un hombre, han roto un paisaje' de Candel, que bien conocía este ambiente, al igual que Miquel.
ResponElimina¡Un abrazo!
He tropezado con Monzó infinidad de veces, vivíamos frente por frente, en Sant Antoni.
ResponEliminaNunca he sido partícipe de sus artículos. Ahora le gusta el Lalan, bar al que entra desde que cambió de propietario, antes se llamaba Xaloc, y con aquel no se llevaba muy bien.