UNA MICA DE PAU A LA VIDA D'UN SENSE SOSTRE

Rafael xarrupa capcot un cafè al bar de la Filmoteca, al Raval, a tir de pedra del pis que comparteix amb tres persones sense sostre ateses per la fundació Arrels, mentre repassa com li ha anat aquests últims anys. "Ara estic de baixada, una mica deprimit, he discutit amb la meva parella", comenta aquest home que va néixer i va créixer en una barraca a la muntanya de Montjuïc, igual que la majoria dels seus onze germans. Sent nen va escapar de l'extrema crueltat d'un pare delinqüent i maltractador, va treballar de tot, va tenir dos fills, li van clavar un munt de punyalades... La llista d'adversitats a què ha sobreviscut no té límits, que no el coneix pensa que atresora una descomunal inventiva quan explica tot el que li ha succeït Esbossa mig somriure per proclamar que té set vides a un el suport d'Arrels. El seu cas exemplifica la dificultat d'encarrilar una vida assossegada pel llast dolorós del passat; la seva història és digna d'una pel·lícula.

Que segueixi viu és un miracle. Ell ho sap i ensenya una foto en què mostra el seu abdomen cosit a ganivetades. Una nit mentre dormia al ras a Montjuïc uns coneguts el van agredir per robar-lo. Ho van donar per mort i fins i tot es va arribar a publicar un recordatori. L'existència de Rafael, de 59 anys, és com una muntanya russa amb vertiginosos alts i baixos. Explica que ara no està en el millor moment, la relació amb els seus companys de pis no és fàcil i està trista pels desencontres amb la seva parella. Però gaudeix d´un sostre que vol conservar.

Rafael és un dels 236 ciutadans que resideixen en habitatges proporcionats per Arrels segons el model housing first, és a dir, un allotjament de baixa exigència. L'únic requisit que es posa als llogaters és que facilitin la convivència i evitin la violència. D'aquest grup, 131, entre els quals Rafael, cobren prestacions que els permeten aportar el 30% dels seus ingressos per col·laborar en el lloguer. Rafael ja havia estat el 2016 en un pis d?Arrels. Però al cap de pocs mesos va haver de deixar-ho per incomplir les normes. 

Assegura que el seu comportament va canviar radicalment al sortir de Quatre Camins, on va ingressar el 2018 per maltractaments i altres delictes. “La presó em va anar bé, vaig fer un gir, els educadors i psicòlegs em van ajudar, ara amb prou feines consumeixo alcohol”. En un permís va patir un infart, va ser operat, va passar una etapa de convalescència i en obtenir el tercer grau penitenciari va ser tutelat per Arrels. "Cada dia anava a la Llar Pere Barnés a netejar, també al taller ocupacional d'Arrels", recorda.

“Considerem que l'evolució de Rafael és de superèxit tenint en compte la seva història familiar, com estava quan el vam conèixer i com està ara. Pensem que haver passat per la presó li ha anat bé. Les caigudes són normals, abans eren al buit i ara són petites relliscades. Ha fet un procés admirable gràcies al seu esforç, si les coses li van malament reflexiona i demana ajuda”, afirma la Mercè Cardona, educadora social d'Arrels.

En els últims anys ha perdut un germà, una persona sense llar com ell, i n'ha recuperat un altre, que també viu en un pis d'Arrels. Cardona relata que els seus dos germans petits van ser donats en adopció; d'un res no se sap i l'altre va ser relacionat casualment amb Rafael. “Una educadora de carrer va sospitar que un home sense sostre podia tenir alguna relació amb Rafael per la seva gran semblança i pel que li explicava de la família, els vam posar en contacte i el retrobament va ser molt emotiu. Durant un temps van tenir molt de contacte, després es van distanciar pels moments vitals tan diferents de cadascú”, afegeix Cardona. L'aparició d'un germà de tot just recordava la seva existència evidència que sí, que en el cas de Rafael, la realitat supera la ficció. - Rosa M.Bosch a la vanguardia.