A NINGÚ L'IMPORTA UN MORO INNOCENT


Ahmed Tommouhi i Abderrazak Mounib van ser condemnats per diverses violacions que no van cometre. El segon va morir a la presó, i el primer hi ha passat 15 anys de la seva vida, encara que la seva innocència va ser demostrada quan ja n'havia complert sis de condemna. Ara l'Audiència Nacional li ha negat la indemnització que demanava per aquest error judicial terrible. Cinc magistrats han decidit que aquest home la vida del qual va canviar per sempre no mereix que li sigui restituïda la innocència i que l'Estat compensi el mal que li ha causat. I no només això. També el condemnen a pagar les costes del procés. Costa molt de comprendre aquesta decisió i més costa no atribuir-la a factors que no siguin judicials. Com poden afirmar les seves senyories que no va ser un error no tenir en compte una altra prova que la del reconeixement? Potser es pot privar de llibertat una persona innocent i que no passi res? Margarita Robles, que va ser una de les jutgesses que va dictar la sentència de Tommouhi, no ha demanat perdó per un error tan greu. I, per descomptat, aquesta dreta antifeminista que es passa el dia dient que les denúncies per violació són falses tampoc no ha sortit en defensa d'aquest moro, que per moro faria alguna cosa.
És pertorbador adonar-nos que la judicatura sembla tenir un biaix per procedència. És difícil no recordar-nos quantes vegades s'ha confós un moro amb un altre moro (és que a mi em sembleu tots iguals, m'han arribat a dir, com els xinesos) i no relacionar aquest tracte injust amb la construcció de l'estereotip del moro com a salvatge violador. Els jutges no semblen atendre com perjudiquen casos com aquest el procés d'integració dels nous espanyols en un país que ja consideren seu. Com ens sentirem tant d'aquí com el que més si sabem que la discriminació pot arribar fins a l'Audiència Nacional? I per què aquest cas, que és un escàndol, una flagrant injustícia, no està estremint d'indignació l'opinió pública? Canviaria alguna cosa si en comptes de Tommouhi el damnificat es digués García o Fernández? En tot el temps que ja se sabia que els dos homes eren innocents, per què ningú no va moure un dit per ells? Les vides dels moros, diria, no valen igual que les vides dels ciutadans patris. Això sí, després vindrem a expressar la nostra indignació per la mort de George Floyd i el racisme als Estats Units i que si Donald Trump és del pitjor. Del pitjor és la indiferència davant del maltractament continuat a un innocent. Najat El Hachmi al País.
Ho deia Pacheco: 'La Justícia en España es un cachondeo', i crec és quedava curt, hi ha jutges que són prevaricadors compulsius, i no tan sols aquest cinc impresentables que han menystingut Tommouhi, posem que us parlo d'una tal Lamela, entre altres il·lustres execrables.
Comparteix:  

Comentaris

  1. En ocasiones, no pocas, no entiendo las decisiones judiciales. Este es un caso.
    Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest i uns quants més, però aquest frega la indecència. Aquests 5 jutges haurien de ser destituïts automàticament i apartats de la judicatura.
      Salut.

      Elimina
  2. Hi han estaments que "aquell" els va deixar lligats i ben lligats...

    ResponElimina
  3. Aquest cas és molt dramàtic i prou conegut, des de fa temps. Costa d'entendre, la veritat , però tampoc els progres han fet soroll, al menys, no gaire

    ResponElimina
  4. Ho sé, en vaig parlar per primera vegada el 2013, però ara torna a ser notícia per la denegació per part de la Justícia d'indemnitzar-lo, per l'error i a més fer-li pagar les costes del judici. Potser els progres no han fet soroll com diu Najat per què es moro i no importa a ningú.
    Imagina que hauria passat si en comptes de Abderazad Mounib i Ahmed Tommouhi, fossin les víctimes dos independentistes catalans.

    https://blocfpr.blogspot.com/2013/10/mort-dun-innocent.html

    ResponElimina
  5. El Pacheco era un profeta i vident

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, només que a ell, també el varen engarjolar per corrupte.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada