Les dades de comportament de l'ocupació a finals del segon trimestre solen ser les millors per al Govern, perquè l'inici de la temporada estival dispara la creació de llocs de treball. Aquest any han estat especialment bons i el mercat laboral supera per primera vegada a Espanya els 22 milions d'ocupats, mentre que la taxa d'atur cau al 10,29%, la més baixa des del 2008, segons les dades de l'enquesta de població activa (EPA). No es tracta de ser malastruc, però quan les dades econòmiques són positives, potser és un bon moment per reflexionar sobre allò que no va tan bé. I el mercat laboral espanyol té un gran problema des de fa molt de temps, de què es parla poc perquè no està ben vist criticar la manca d'implicació dels treballadors. El problema s'anomena absentisme laboral. Des de fa molts anys, Espanya està al capdavant de la UE pel que fa a baixes laborals, i el primer trimestre d'aquest any el percentatge general ha arribat al 7% de les hores pactades. Les jornades no treballades a conseqüència de baixes mèdiques s'han duplicat més en una dècada, segons un estudi publicat aquest any per la consultora Randstad Research.

Espanya fa anys que interpreta un paper peculiar: el de liderar el rànquing de baixes laborals. Al primer acte d'aquest any, ni més ni menys que un 7% de les hores pactades s'han perdut per aquesta causa. Un percentatge que, en comparar-se amb la resta del repartiment —França amb un 4,4%, Portugal vorejant el 3,2%, i Itàlia movent-se entre bastidors amb un 3,5% aproximat— revela que Espanya protagonitza una escena a part.

Quin guió explica aquest fenomen? - Alguns experts apunten a un sistema sanitari públic que es desplega lent i congestionat, on cada cita es converteix en una espera, i cada prova en una odissea. Això allarga les baixes, no pas per voluntat sinó per burocràcia. També entra en escena l'envelliment de la població activa, un repartiment de treballadors on l'experiència conviu amb les malalties cròniques i on el temps de recuperació es converteix en un viatge més llarg.

Les condicions econòmiques actuals, per la seva banda, han atorgat al treballador una sensació de seguretat més gran: ja no és tan temorós el descans si la feina sembla assegurada. La por a l'acomiadament ha abandonat l'escenari i ha deixat pas al benestar personal com a protagonista. I què cal dir dels nous capítols que s'estan escrivint sobre la salut mental. L'ansietat, la depressió, el desgast psicològic… han esdevingut actors de pes que, sense fer soroll, buiden oficines.

La irrupció generacional tampoc no passa desapercebuda. Joves més compromesos amb les seves pròpies emocions que amb el calendari de l'empresa, reivindiquen un nou tipus de contracte —no només laboral, sinó vital— on estar bé val més que estar sempre ocupat. Sumem a això jornades extenses, escassa conciliació familiar, estrès com a teló de fons. El resultat és una obra que exigeix canvis al guió.

A Portugal, que estan en el 3,3% d'absentisme, el Govern ha pres una sèrie de mesures que combinen desburocratització i protecció:

  • Baixes mèdiques de fins a 3 dies sense passar pel metge, mitjançant autodeclaració en línia. Es poden sol·licitar dues vegades cada any.
  • Extensió del teletreball a pares amb fills amb discapacitat o malalties cròniques.
  • Augment de la baixa de paternitat de 20 a 28 dies.
  • Enduriment de sancions per no declarar treballadors a la Seguretat Social.
  • Presumpció d'enllaç laboral per a treballadors de plataformes digitals com Uber o Glovo.

Més o menys el d'aquí, però amb resultats molt millors si comparem el seu 3,3% amb el nostre 7%. Un rànquing que, per cert, lidera Catalunya.

  • Catalunya 7,1%
  • Comunitat Valenciana 6,7%
  • Madrid 6,2%
  • Andalusia 6,4%

En el resum dels fets, tindríem que Espanya és líder europeu en baixes mèdiques i absentisme laboral, i com en el cas de l'espia de la CIA a Cuba, tenim totes les dades, però cap conclusió, només sabem que és un problema endèmic sense solució.