França va celebrar el 14 de juliol amb grans fastos, focs artificials, l'etapa reina del Tour i la tradicional satisfacció de la grandeur. El primer ministre François Bayrou es va esperar l'endemà per anunciar un sever pla anticrisi perquè l'economia francesa no acabi com la grega. Posant-se a la pitjor de les situacions, el Govern francès prepara la congelació de les pensions i del sou dels funcionaris, la fixació de nous impostos als més rics, l'eliminació de dos dies festius i la rebaixa en el pagament de medicaments, entre un gran paquet de mesures per buscar l'estalvi a les arques públiques. Bayrou va parlar directament de fallida dels comptes francesos i va declarar que França està “a l'última estació abans del precipici”.

La solemne declaració del primer ministre francès es va produir només 48 hores després de l'anunci efectuat pel president Emmanuel Macron diumenge passat de fer un esforç suplementari de 6.500 milions d'euros els propers dos anys per a despeses en defensa. El Govern francès, doncs, s'enfronta a una situació peculiar: disparar la despesa militar mentre congela salaris i pensions.

No es pot evitar fer una comparació entre la situació que viu avui França i la que viu a Espanya. Mentre l'economia espanyola segueixi com fins ara, Sánchez té unes vides extres en relació amb totes les crisis que l'afecten. Que França entri en una situació crítica tampoc no és una notícia per alegrar-se, ja que podria arrossegar en la caiguda d'altres economies europees, com l'espanyola. Però sí que és una dada que serveix per temperar el desànim general que es viu avui a Europa.

Tot i que les mesures anunciades per François Bayrou estan enfocades a França, Espanya es podria veure afectada per diversos canals:

Confiança en els mercats: Si França aconsegueix estabilitzar el deute, podria millorar la percepció de la zona euro. Però si hi ha inestabilitat política o social, podria generar incertesa financera que afecti Espanya.

Pressió fiscal europea: Espanya també ha de presentar el seu propi pla fiscal davant de Brussel·les. Tot i que Pedro Sánchez ha promès que no hi haurà retallades, es preveu un ajustament d'uns 6.000 milions d'euros el 2026.

Efectes econòmics compartits

Tipus d'interès: Si França emet més deute o perd credibilitat, els tipus d'interès a tota la zona de l'euro podrien pujar, encarint el cost de finançament per a Espanya.

Inversió i consum: Un clima d'austeritat a França pot frenar el consum i la inversió transfronterera, afectant empreses espanyoles amb presència allà.

Interdependència comercial: França és un dels socis comercials principals d'Espanya. Menys despesa pública i menys creixement a França podrien reduir la demanda de productes espanyols.

En resum, encara que Espanya no està obligada a aplicar retallades tan dràstiques com França, l'onada d'austeritat europea podria influir en les decisions pressupostàries i en l'entorn econòmic general. Veurem en els propers mesos si segueix al capdavant del Govern Pedro Sánchez. Aconseguir aprovar els Pressupostos, encara que siguin de mínims, seria una garantia que donaria seguretat i tranquil·litat, i no només a Espanya.

El plan de Bayrou

-El déficit público debe pasar del 5,8% en el 2024 al 2,8% en el 2029.
-De cada tres funcionarios que se jubilen en todo el país, solo se sustituirán dos.
-Congelación en el 2026 de las pensiones y los sueldos de los funcionarios.
-Supresión de dos días festivos.
-“Contribución de solidaridad” (impuesto) para los ciudadanos más ricos.
-Reforma de la prestación de desempleo para incentivar a trabajar.
-Tasa sobre los pequeños paquetes (mensajería) para defender los comercios de la competencia desleal.