Els blocs eren millors que les xarxes. Els fòrums eren millors que les xarxes. Les xarxes de text són millors que les xarxes d'imatge. Trobo a faltar els primers temps d'Internet, aquells en què la connexió era mòdem mitjançant, amb un inconfusible soroll que es transcriuria en un prrrrrr-piiiii-purrrrrr-pr-pr-pr-pr, com si fos un exabrupte de Número 5, l'entranyable robot de Curtcircuit, escriu Jimina Sabadú a artículo 14.

En aquella època parlàvem mitjançant un programa anomenat IRC. Cabia en un disquet, i t'obria la porta a un món d'éssers pensants que no tenien res a veure amb l'entorn que t'envoltava. Podies ser qui volguessis, però acabaves per ser qui realment eres, perquè les paraules creen un retrat molt més precís que les imatges. Percentualment, hi havia menys catfish, és a dir, menys gat per llebre. Trobo a faltar molt l'IRC, sobretot quan sento parlar no ja a influenciadors, sinó a streamers o tiktokers. Al costat d'aquests darrers, aquells semblen elfs blancs.

Jo, que visc enganxada al mòbil, em posaré en tractament per deixar-lo una mica de costat, perquè quan el deixo de costat visc millor. No deixaré de parlar amb els meus amics, ni de gaudir de les darreres astracanades executades per espanyols anònims. Deixaré de viure pendent de la pantalla. O ho intentaré. Ja ho he intentat tot, però no ho puc fer sola. I això, en realitat, no és el que us vull explicar. No aspiro a ser una altra pinta mones que anuncia que va a teràpia per vendre proximitat o fragilitat. Jo els ho vull explicar perquè estic a punt de comprar una màquina d'escriure, si pot ser el model que utilitzava quan a casa hi havia màquina d'escriure. Una Olympia Traveller amb què vaig escriure un ram de contes, i no poques novel·les que no vaig acabar mai.

De vegades escric a mà, exercici radicalment diferent d'escriure a ordinador. L'ordinador, que concedeix innombrables avantatges, no permet (per un motiu bàsic) desconnectar de la pantalla. Escriure en paper és un alliberament per a la vista. Cal apuntar les tasques del dia, els aniversaris, la llista de la compra o les estructures dels articles. Prendre apunts a mà és un refrescant acte de llibertat. He mirat els desavantatges de ficar un trasto més a casa, i també he avaluat les possibilitats que es converteixi en un embalum inútil. Fent balanç, guanyo la possibilitat d'alliberar gairebé quatre hores diàries de pantalla. Això són vint-i-quatre hores setmanals de descans ocular.

No crec que hi hagi un sol metge al món que digui que mirar el mòbil abans de dormir és una bona idea. Potser són més contundents en això que en el tema dels ultraprocessats. I, tanmateix, aquí estem tots donant prioritat a la nostra tauleta, la nostra nit i el nostre dia. De tant en tant penso en l'època d'anarquisme idealista pre-xarxes, quan crèiem que una vegada eliminat l'intermediari seríem lliures. Tan lliures som que el propietari d'Amazon pot llogar una ciutat sencera (Venècia) per celebrar el seu casament, mentre que les plataformes (intermediàries) de lloguer de vacances ens desplacen de les nostres ciutats, pobles i barris.

No solucionaré a la vida els meus problemes amb les pantalles. Soc massa fluixa per ser survivalista, massa vella per ser una salvatge, i massa jove per acollir-me als beneficis de la generació boomer. Soc d'aquesta generació a qui tot li ha agafat malament. “Els malapotra”, així ens anomenaran els historiadors del futur, si és que es recorden nosaltres. De moment, compraré una màquina d'escriure i la miraré com miren a les pel·lícules de zombis els nens nounats. L'agafaré als braços i diré: heus aquí una porta a l'esperança. Serà com quan vaig instal·lar l'IRC per primera vegada.

Que sepas Jimina, que aún hay escritores que se han resistido al cambio digital y han seguido usando la máquina de escribir como herramienta creativa. Aquí van algunos casos notables:

🖋️ Cormac McCarthy Hasta hace poco, escribía exclusivamente en una Olivetti Lettera 32. La usó durante más de 50 años, incluyendo para La carretera (2006), y solo la reemplazó por otra idéntica cuando la original fue subastada.

🖋️ Danielle Steel Sigue fiel a su Olympia de 1946, apodada “Ollie”. Ha escrito más de 90 novelas con ella, y afirma que el ordenador la desconcierta.

🖋️ Javier Marías Hasta su fallecimiento en 2022, escribía en una Olivetti Lettera 32 de los años noventa. Decía que el ordenador le parecía “frío” y que prefería el ritmo pausado de la máquina.

🖋️ Paul Auster Aunque también escribía a mano, declaró que nunca usaría un ordenador para sus novelas. Su proceso incluye pasar los manuscritos a máquina antes de entregarlos.

🖋️ George R.R. Martin El autor de Juego de tronos escribe en un ordenador muy antiguo con sistema DOS y el editor WordStar 4.0, que simula la experiencia de una máquina de escribir.

🖋️ Don DeLillo Aunque no se ha confirmado que siga usando máquina de escribir en la última década, durante mucho tiempo escribió en una manual, y ha defendido el “ruido” como parte esencial del proceso creativo.

🖋️ Josep Maria Espinas fallecido en 2023 escribió sus novelas y sus artículos en su vieja Olivetti ayudado de su inseparable pipa.

Estos autores ven en la máquina de escribir no solo una herramienta, sino una forma de mantener la concentración, el ritmo y la intimidad con el texto